Costa Bonet, Antoni

Costa Bonet, Antoni (Sant Josep de sa Talaia 1903 — Palma 1998) REL/SOC Sacerdot. Nascut a cas Colls, vénda de Benimussa , encara que la seua família era tota de Corona. Als deu anys ingressa al seminari d’Eivissa, on finalitza el 1926 els estudis sacerdotals. És ordenat prevere el 18 de setembre d’aquell mateix any fora d’Eivissa, per trobar-se la diòcesi d’Eivissa sense bisbe des de 1852. Cantà la primera missa el 10 d’octubre a l’església del monestir de Sant Cristòfol —ses Monges Tancades—, d’on era feligrès i d’on va ser sagristà durant la seua infantesa i mentre era al seminari. Com a sacerdot es va ocupar de les parròquies següents: ecònom de Sant Vicent de sa Cala, 1926-1927; coadjutor de Sant Rafel de sa Creu, 1927-1928; coadjutor de la parròquia de Sant Pere Apòstol —el Convent— i confessor del seminari, 1928-1929, càrrec que simultaniejà amb el de professor de llengua llatina al seminari; ecònom de Sant Mateu d’Albarca, 1929-1933; encarregat de la parròquia de Sant Ferran de ses Roques, Formentera, 1933-1934; vicari de Sant Josep de sa Talaia, amb l’encàrrec d’atendre la nova parròquia de la Mare de Déu del Carme, es Cubells; novament fou traslladat a Sant Mateu, primer com a ecònom entre 1936 i 1941 i després com a rector, 1941-1978; jubilat aquest darrer any, continuà al càrrec de la parròquia fins al 1983, quan passà a viure a Mallorca, on residia en companyia d’una germana seua. Des de molt jove col·laborà en diversos periòdics de l’illa, com Diario de Ibiza , Excelsior , etc., i en la Miscel·lània Balear (1933) dedicada a Mn. Antoni Maria Alcover Sureda amb motiu de la publicació del primer fascicle del Diccionari Català-Valencià-Balear , amb l’article “En eyvissench. Ses lluites de la vida”. Durant aquestos anys de la Segona República va mantenir fortes polèmiques periodístiques sobre temes de religió amb personatges destacats d’aquell temps. Posteriorment va mantenir les seues col·laboracions periodístiques a Diario de Ibiza i en el suplement literari Isla d’aquest mateix diari amb petites notes de caràcter espiritual, en llengua castellana, que sovent signava amb les inicials A. C. A partir dels anys setanta augmenten les seues col·laboracions, ara sempre en català, i amb una creixent preocupació pel tema de la normalització de la nostra llengua en els àmbits religiós i educatiu, especialment a publicacions periòdiques com: Eivissa , Quadern , La Paraula i Es Vedrà i es Vedranell . El 1977 prengué part en el Congrés de Cultura Catalana, enquadrat dins l’àmbit del Fet Religiós. Conjuntament amb el seu nebot Felip Cirer Costa , publica el 1991 El pare Antoni Guasch i Bufí, apòstol del guaraní, biografia d’aquest jesuïta eivissenc que establí la primera gramàtica de la llengua guaraní, el 1944, així com el diccionari guaraní-castellà. De manera autodidacta aprengué l’alemany, el francès i l’esperanto. L’anglès el dominava a nivell escrit. Aquest coneixement de llengües li va permetre mantenir correspondència amb multitud de persones d’arreu del món. Va col·laborar amb diverses personalitats que han estudiat la llengua i la cultura de les Pitiüses; així, durant la seua època de seminarista, fou un dels informants de Mn. Antoni Maria Alcover sobre el paradigma verbal de l’eivissenc i responent diverses seccions del qüestionari del DCVB: “Escapada filològica a Eyvissa. 4-11 juliol de 1922” al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana . La col·laboració amb Mn. Alcover continuà fins a la mort del canonge manacorí, i la prossegueix amb Francesc de Borja Moll i Casasnovas , amb qui també l’uní una forta amistat, com amb la seua filla Aina. També va mantenir relacions d’amistat i de col·laboració amb Joan Coromines i Vigneaux i altres investigadors que han tractat temes pitiüsos. La visita a la rectoria de Sant Mateu era obligada per a molts d’ells, per la gran quantitat d’informació i d’orientacions que rebien. Durant els darrers anys del franquisme va mantenir una actitud ferma contra el règim del general Franco, organitzant reunions dels grups antifranquistes de les Pitiüses i participant-hi activament. Durant aquestos anys milità en el Partit Carlí , presidit per Carles Hug de Borbó-Parma, partit que evolucionava des de les posicions tradicionals carlines vers el socialisme i el federalisme. Durant el mig segle d’estància a Sant Mateu és destacà pel servei al poble, on promocionà la creació d’una cooperativa agrícola, la instal·lació els anys seixanta d’un teleclub, la construcció d’un nou cementeri parroquial, la preparació d’estudiants del poble, entre moltes altres activitats. Va morir a Mallorca on residia des de feia setze anys el dia 10 de desembre de 1998. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments