Corts de Cadis

Corts de Cadis HIST Període constitucionalista espanyol que comprèn del 24 de setembre de 1810 al 10 de maig de 1814 i que promulgà el 19 de març de 1812 la Constitució de Cadis. Davant la invasió de la península Ibèrica per l’exèrcit bonapartista i la fugida de la monarquia, el govern espanyol va refugiar-se a Cadis, on convocà unes corts extraordinàries per analitzar la situació. En realitat eren unes corts constituents, que funcionaren, per altra banda, com a govern de fet. En representació de les illes Balears i Pitiüses varen ser elegits cinc diputats pel sistema de sufragi indirecte entre els caps de família. Tres eren sacerdots: Bernat Nadal —liberal—, bisbe de Mallorca; Antoni Llaneres —absolutista—, rector de la parròquia de Sant Nicolau de Palma i Josep Ribes Ribes —liberal—, rector de Sant Josep de sa Talaia; Marià Balançat fou elegit suplent seu. Dels dos restants un era militar, Josep Sales —capità de l’Armada— i l’altre jurista, Guillem Moragues —relator de la Reial Audiència—. Les eleccions se celebraren el diumenge 12 d’agost de 1810. També prengué part —durant un curt espai de temps— en les corts, el llavors bisbe d’Eivissa, Blas Jacobo Beltrán , en representació d’Aragó. Per tal de sufragar les despeses del diputat, els ajuntaments de l’illa acordaren destinar-hi una quarta part dels impostos sobre el tabac que recaptaven. Les primeres sessions se celebraren al Teatro de la Isla de León i després passaren a l’església de Sant Felip Neri. Entre les lleis que aprovaren cal apuntar l’abolició de la Inquisició, de l’esclavitud, de la censura i dels senyoratges; la proposta de divisió provincial, de la instrucció pública i de la unitat del codi civil. Però la seua magna obra legislativa va ser l’aprovació de la primera constitució liberal de la història espanyola, amb el nom de Constitució política de la monarquia espanyola. Després de l’aprovació de la nova constitució, s’inicià un període de desenvolupament del nou règim i així s’establí el càrrec de cap polític de les Balears i es procedí a l’elecció dels nous ajuntaments i la constitució de la Diputació Provincial. Tot això amb les resistències dels absolutistes, com per exemple el clergat absolutista i els ordes religiosos. El diputat per Eivissa va presentar diverses proposicions, com les referides a l’augment de prebendes per a la diòcesi eivissenca, sobre el foment de l’agricultura, millores al port o manteniment del dret foral pitiús. La Constitució de Cadis va fer-se pública a Eivissa el 19 de setembre de 1812, entre grans mostres d’alegria, a la plaça de la Catedral i més tard a la Marina, per ordre de l’assessor Mateo Valdemoros. El dia següent va ser jurada pel governador, Miguel de Llamas i per part de la corporació municipal a la catedral; l’altra part ho va fer a l’església de Sant Elm. També la va jurar en el palau episcopal el bisbe d’Eivissa. D’entre les festes que es feren per celebrar la constitució cal apuntar la representació d’una batalla naval en el port entre dos vaixells, un amb bandera espanyola i un altre, que s’havia de rendir al cap d’una hora de combat, amb bandera francesa. També se sortejaren dotze dots de matrimoni de 50 pesos entre cinquanta donzelles pobres. Finalment es donà un dinar a tots els pobres que hi acudiren. L’Ajuntament constitucional va ser designat el 9 de novembre mitjançant electors parroquials i era presidit per Bartomeu Rosselló Serra i Antonio de Arroyos, alcaldes primer i segon, respectivament; durant un temps va ser tutelat pel governador Miguel de Llamas. El novembre de 1813 els diputats acordaren el retorn de les corts a Madrid on es varen continuar les sessions de treball fins el maig de 1814, que foren dissoltes per Ferran VII, acabat d’arribar de nou a Espanya. Aquesta monarca restaurà l’Antic Règim i l’absolutisme, que imperà fins al 1820. La pretensió d’anul·lar tota la feina de les corts no va ser completa, ja que les Corts de Cadis i la seua constitució varen ser un punt de referència per als liberals de gran part del segle XIX. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments