Cornèlia

Cornèlia HIST/EPIG Destacada família romana d’Ebusus, dels s I-II dC, pertanyent a la tribu Galèria i de la qual, gràcies a algunes inscripcions ( epigrafia romana), es coneixen diversos membres. La que ens en dóna més informació és una làpida de marbre blanc que a mitjan s XVI va ser portada a Perpinyà per Joan Antoni Deví , que havia estat governador i capità general a Eivissa, i actualment es troba al pati del castell de Corbera. En la inscripció figuren sis membres de la família Cornèlia que, segons diu el text, paguen la canalització de l’aigua per al Municipius Flavius Ebusus . Aquestos personatges eren Luci Corneli Long, el seu fill Marc Corneli Avit i els seus quatre néts Luci Corneli Long, Gai Corneli Serví, Marc Corneli Avit i Publi Corneli Cornelià. Jaume Juan Castelló creu que aquest darrer podria ser el Cornelià a qui Plini el Jove adreça una carta explicant-li el judici que l’any 106 dC va celebrar l’emperador Trajà a Centumcellae, processant Luci Semproni Seneció , entre d’altres, per la falsificació del testament de Gai Juli Tiró Getúlic . Si la identificació de Juan fos certa, es tractaria, doncs, d’un membre de la família Cornèlia d’Ebusus relacionant-se amb personatges de la capital del rang més elevat i pròxims al propi Trajà. En una segona inscripció avui perduda, però que va ser recollida en la col·lecció feta per Jacobo Strada el s XVI, hom troba Gai Corneli Serví —un dels germans de Cornelià, que apareix a la primera inscripció—, com un dels dos hereus i marmessors testamentaris d’un personatge, el nom del qual no es conserva, com tampoc el de l’altre hereu i comarmessor, per estar l’epígraf incomplet i mancar-li la part inicial. Aquest personatge desconegut del qual s’executa el testament —que bé podria ser el pare, o encara més probablement l’avi—, deixa, per una part, noranta mil sestercis a la república ebusitana , “perquè d’ells —segons diu literalment— es pagàs l’impost anual als romans i que no s’obligàs els ciutadans a satisfer l’import dels tributs en temps difícils” i per altra part, sis mil sestercis més “per ser prestats a crèdit perquè amb els seus interessos se celebrassin anualment jocs amb vasos de llum en el dia del seu aniversari”. Aquí, com apunta Juan, s’ha d’entendre el pagament d’impostos “als romans” com a conseqüència implícita de la condició jurídica de ciutadans llatins dels ebusitans. Hi ha una altra inscripció que també fa esment d’un testament en relació a un membre de la família Cornèlia. Com l’anterior, també és desapareguda i va ser recollida en l’obra d’Strada, que diu que procedeix d’Ayvissae. Tot i així, aquesta inscripció és problemàtica, ja que sembla que, erròniament, no tots els autors posteriors l’han atribuït a Eivissa (Emil Hübner , no se sap ben bé per què, l’atribueix a Villar, València). Es tracta d’un epígraf honorífic que, segons sembla, estava dedicat a Marc Corneli Avit, possiblement el fill de Luci Corneli Long i pare dels quatre germans Cornelis. En el text es diu literalment que la làpida va ser feta “amb els diners que sobraren dels que en el seu testament havia manat gastar erigint-li un mausoleu i aixecant-li una estàtua de marbre”, això constitueix una nova mostra, doncs, del poder econòmic d’aquesta família i de la seua posició social més elevada. Finalment, dues inscripcions funeràries trobades a Tarragona són prova que, almenys una part d’aquesta família, es va traslladar a la capital provincial ( Tarraconensis), on varen morir. La primera d’elles és la làpida sepulcral d’un dels quatre germans, Marc Corneli Avit —que tenia el mateix nom que el pare—, que li va ser dedicada per la seua mare, Assàlica Avita; la segona és l’epígraf funerari d’aquesta mateixa Assàlica Avita, que, curiosament, li és dedicat per la seua pròpia mare, Cornèlia Avita. Hi ha, doncs, tres membres de la família que moriren en l’ordre invers al que per llei natural els pertocava: primer el nét i després la mare, enterrada per l’àvia, que va sobreviure a ambdós. Totes aquestes inscripcions en el seu conjunt, a més de permetre reconstruir parcialment la història d’una de les famílies de l’aristocràcia ebusitana, il·lustren sobre diferents aspectes de la vida ciutadana a Eivissa, entre la fi del s I dC i l’inici del II dC. Per exemple, els actes d’ostentació i propaganda dels membres de la classe social més elevada, que eren tan habituals a totes les ciutats durant aquesta època, en què les famílies o els ciutadans més distingits realitzaven grans despeses en obres i espectacles públics per palesar el seu prestigi i poder i, sobretot, per mantenir les seues prerrogatives polítiques. També deixaven fortes sumes per erigir-se monuments funeraris, aixecar-se estàtues i fer-se dedicar làpides honorífiques; es garantien d’aquesta manera el poder passar a formar part de la memòria històrica de la seua ciutat. Tant el fet de costejar la canalització de l’aigua a la població, com el de deixar una suma per pagar les exaccions fiscals, són indubtablement gestos propagandístics dels membres de la família Cornèlia, per tal de reafirmar i consolidar el seu pes i la seua influència dins la comunitat ebusitana, que s’inscriuen en aquesta línia d’actuació de les aristocràcies urbanes a l’alt imperi. Un altre fet interessant és la menció, en una de les inscripcions, dels forts impostos que s’havien de pagar “en els temps difícils”, cosa que, tal vegada, podria ser una referència a la davallada de l’economia pitiüsa que ha estat detectada arqueològicament, a partir de la darreria del s I dC, i que, potser més que d’una veritable crisi, sembla ser conseqüència de la readaptació de les estructures socials i econòmiques de les Pitiüses, amb motiu de la seua completa integració a l’estat romà a partir del decret de Vespasià de l’any 74 dC, que preludia les profundes transformacions que s’esdevendran més endavant, en el baix imperi. [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments