Consolat de Mar de Mallorca

Consolat de Mar de Mallorca HIST Institució judicial creada pel rei Jaume II de Mallorca , l’any 1325, amb certa autonomia sobre l’autoritat del Gran i General Consell i la Universitat . Probablement el seu origen es troba l’any 1306, quan el mateix Jaume II manà al lloctinent de Mallorca que jutjàs els plets entre el mercaders amb l’assistència dels seus consellers, o bé en presència de tres o quatre professionals del comerç. Des dels seus orígens, abans i després de la confirmació com a tribunal vinculant, la principal característica del Consolat fou la rapidesa en la tramitació dels expedients, que fins a l’any 1343, es resolien verbalment sense intervenció de papers ni d’actes. La seua definició com a tribunal, l’any 1326, per l’infant Felip de Mallorca, el proveí així mateix de la seua estructura orgànica. El Consolat es creava per evitar les tardances i els protocols propis d’altres tribunals. El componien dos cònsols, elegits pels jurats de la ciutat, que juraven el seu càrrec davant el rei o el lloctinent. Els cònsols jutjaven els plets entre mercaders, patrons i mariners acollint-se als costums i bons usos per fer justícia. Eren competents en assumptes relacionats amb nòlits, avaries i pagaments dels mariners, mentre que en tots els altres litigis mercantils la jurisdicció era del batle o veguer de la ciutat. Fou Pere III el Cerimoniós, per un privilegi datat el 1343, qui manà les normes de justícia del tribunal, sota la jurisprudència recollida pel Consolat de València. Llavors s’afegeixen al Consolat el jutge d’apel·lacions (anomenat jutge de mar), l’escrivà, per deixar constància de les provisions i sentències, i els saions, agutzils encarregats de fer complir les decisions del tribunal. Ben aviat, el 1344, es donaren més atribucions de caràcter executiu: el Consolat podia manar ordres de captura contra els incomplidors de les seues sentències, embargar i vendre béns mobles i, el que era més important, rebé immunitat i autonomia respecte de l’autoritat dels oficials reials. A més, l’any 1401 amplià la jurisdicció a tots els tractes mercantils de l’illa. La compilació de dret marítim feta per Arnau Dorca (1345) segons els usos, així com l’experiència dels Consolats de Mallorca i de València, serví de model per al Consolat de Barcelona, que és un document que amb el nom de Capítols de la Llotja s’estengué al llarg del s XIV i XV a molts indrets de la Mediterrània occidental. Cal dir que des de l’any 1403 el Consolat de Mallorca tengué una relació estreta amb el Col·legi de la Mercaderia (gremi de mercaders), sobretot per l’afinitat d’ambdues institucions. L’evolució posterior del Consolat es recull a grans trets al quadre annex fins a la seua desaparició, l’any 1829, en què fou substituït per la Junta de Comerç, amb atribucions provincials. [GMF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments