Congrés de Cultura Catalana

Congrés de Cultura Catalana SOC Convenció per a la defensa i promoció de la cultura catalana que tengué els seus orígens el gener de 1975, quan el secretari de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Josep Maria Pi-Suñer Cuberta —que esdevendria l’autèntica ànima del Congrés— presenta a la Junta la proposta d’organització d’aquest Congrés que, en el temps, va coincidir amb una campanya popular reivindicativa de l’ús públic i escolar de la llengua catalana. La convocatòria llançada pel Col·legi d’Advocats rebé immediatament el suport d’entitats ciutadanes, agrupacions populars i destacades personalitats de la cultura. L’octubre d’aquell mateix any es va crear la comissió permanent, integrada per un total de vuitanta-cinc persones que representaven les entitats cíviques, populars i intel·lectuals dels Països Catalans; en aquesta comissió, l’Institut d’Estudis Eivissencs era representat per Esperança Bonet Roig . Es distribuí la cultura catalana en vint-i-tres àmbits d’actuació. Jordi Rubió i Balaguer va ser nomenat president d’honor del Congrés i es designaren quatre vicepresidents d’honor per cada un dels Països Catalans; Francesc de Borja Moll ho va ser per les illes Balears. El Congrés va ser presentat entre l’abril i el desembre de 1976 a diversos indrets dels Països Catalans. El Congrés va rebre l’adhesió d’unes 15.000 persones, més de 500 entitats i va tenir uns 12.500 congressistes inscrits. La feina principal del Congrés va ser l’elaboració i redacció de les resolucions dels diversos àmbits d’actuació, que constituïren tant un balanç de la situació de la cultura catalana des del 1936 fins a la celebració del Congrés com unes propostes d’actuacions futures per tal d’arribar a la recuperació i normalització de la nostra cultura. Els esdeveniments polítics d’aquells moments —la transició i restauració de la democràcia a l’Estat espanyol— va fer que s’acceleràs la clausura del Congrés, acte que es va fer en el Palau de Congressos de Barcelona el 8 de desembre de 1977, sota la presidència de Josep Tarradellas, que just acabava de tornar a Catalunya, com a president provisional de la Generalitat de Catalunya. Els treballs del Congrés es publicaren el 1978 en quatre volums. D’entre la documentació del Congrés que s’originà a les Pitiüses, cal destacar l’informe L’ensenyament a les illes Pitiüses, que es presentà a l’àmbit d’Estructura Educativa. Pel que fa a l’àmbit d’Ordenació del Territori cal destacar les reunions d’anàlisi i debat celebrades a les Pitiüses, fruit de les quals són els dos documents elaborats pel Secretariat d’Eivissa i Formentera: Aproximació a un esborrany de conclusions d’aquest àmbit, per introduir en les conclusions finals a posar en debat, de caràcter general, a tots els Països Catalans i Declaració sobre el Pla de Formentera. D’entre els participants que procedien de les Pitiüses i que presentaren alguna comunicació, hom coneix els treballs de Joan Castelló Guasch a l’àmbit d’Antropologia i Folklore, i de mossèn Antoni Costa Bonet , delegat d’àmbit i membre del Secretariat Cultural i adscrit a l’àmbit Fet Religiós. Nèstor Pellicer, també membre del Secretariat Cultural i adscrit a l’àmbit d’Ordenació del Territori, redactà diversos documents. Com a congressistes domiciliats a Eivissa hi havia Josep Isern i Maria Rosa Rovira. Com a culminació de les activitats públiques del Congrés a Eivissa, se celebrà la cloenda de l’àmbit d’Arts Plàstiques. L’escriptor Joan Fuster, delegat de l’àmbit de Literatura en el Congrés, publicà una ressenya històrica: El Congrés de Cultura Catalana: ¿què és i què ha estat? (1978). El 1979, i per tal d’assegurar la continuïtat de moltes de les propostes de les conclusions del Congrés, es creà la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb seu al Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb l’objecte de dur a terme moltes de les iniciatives proposades en les conclusions congressuals dels diferents àmbits. La Fundació ha mantengut una estreta col·laboració amb l’Institut d’Estudis Eivissencs i ha subvencionat, en la mesura de les seues possibilitats, algunes de les activitats de l’entitat eivissenca. El desembre de 1997 i commemorant el vintè aniversari de la finalització del Congrés, es feren diversos actes públics a diferents indrets, com a balanç de l’esdeveniment i per mostrar la pervivència de moltes de les conclusions del Congrés. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments