Comissari, ca na

Comissari, ca na

1. TOPON/HIST Explotació agrícola de regadiu situada en el terme municipal d’Eivissa, entre sa Colomina i sa Joveria , actualment convertit ja en terreny urbanitzat.

Del 1704 al 1748 en fou propietari el reverend Antoni Almarge Carreres, comissari del Sant Ofici. Això li valgué el nom d’hort del Comissari, el qual en el s XIX ja s’havia convertit en la denominació feminitzada de ca na Comissari. [JPR]

2. ARQUEOL A la casa pagesa coneguda com ca na Comissari, que es troba prop de la ronda de can Misses, existia —encastada en el seu mur principal exterior de ponent— una pedra esculpida. Aquesta pedra era coneguda des de feia anys, encara que no n’era possible l’extracció, ja que era un element de càrrega fonamental en l’estructura de l’edifici.

Una vegada deshabitada, la casa fou parcialment demolida per part de l’Ajuntament d’Eivissa i aleshores el Servei Tècnic d’Arqueologia del Consell Insular d’Eivissa i Formentera procedí a la seua extracció i al seu trasllat i dipòsit al recinte tancat del puig des Molins , adscrit al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera .

Es tracta d’una pedra calcària grisa, autòctona d’Eivissa, que fa 105 cm de llargària conservada, per 50 cm d’alt i un ample de 58,5 cm. Té un pes no inferior als 600 kg. A la cara frontal, perfectament esculpit en baix relleu, es representa una mena de frontó triangular i al seu centre un possible altar.

Amb tota seguretat, es tracta d’un relleu d’època imperial romana i és avui una peça única en el seu gènere a les illes Pitiüses. Aquesta pertanyia a un monument, tal volta funerari, bé que no pot afirmar-se amb seguretat.

Cal recordar que a tot el pla situat a ponent de la badia d’Eivissa —terrenys fèrtils i estratègics en l’antiguitat— s’han documentat restes d’importants vil·les d’època imperial, així com tombes que hi guarden relació. [JoRT]

Descàrregues

Col·laboradors