Cineclub Eivissa

Cineclub Eivissa SOC A final del 1968, un grup d’aficionats al cinema van decidir crear un cineclub perquè consideraven de baixa qualitat els films projectats a l’illa en aquells moments. Els fundadors i impulsors varen ser en principi Erwin Bronner , Raimon Torres, Antoni Ferrran, Maurici Cuesta Domínguez i Xavier Flaquer. Més endavant també van prendre-hi part Marià Villangómez Llobet , Josep Cerdà, Llòcia Tortosa, Clotilde Ripoll i Montserrat Labèrnia. Es va escollir com a primer president Raimon Torres.

A la primera sessió, el 10 de març del 1969, es va projectar el film El acusado, del director txec Jan Kadar. Quant a les sessions, en aquesta primera època, es projectaven al Cinema Catòlic i al Cinema Central . Aleshores, només es disposava del material de les pel·lícules que subministrava la Federació Espanyola de Cineclubs i, pràcticament tots els films provenien de l’Europa de l’Est; solien estar subtitulats en castellà i, més rarament, doblades en aquesta mateixa llengua.

El Cineclub va tenir un començament molt precari quant al nombre de socis, perquè els cinemes en què va començar eren freds i incòmodes i els films de l’Europa de l’Est que es projectaven eren subtitulats i de temàtica diferent. Aquesta primera etapa va durar fins que es va poder disposar del Cine Cartago , l’any 1974. A partir d’aquells moments, el Cineclub va prendre un fort impuls perquè la censura de la dictadura franquista, va autoritzar el cine d’art i assaig, el que va constituir una obertura molt important per al cinema de qualitat fins aleshores, vedat a Eivissa.

Així, a partir d’aquesta segona etapa, es creà el local social de l’associació a la Casa de l’Església i s’aprofità la sala de projeccions d’aquest edifici per a realitzar un cineclub infantil, a més de projectar-hi pel·lícules que només estaven a l’abast en format de 16 mm. El setembre del 1974, el Cineclub va tenir l’honor de projectar per primer cop a l’Estat espanyol el film d’Orson Wells Fake Question Mark, que tractava sobre els falsificadors d’obres d’art. L’argument, obra del guionista i escriptor nord-americà Clifford Irwing, es basà en la vida de l’hongarès Elmir d’Hory, el més emblemàtic dels falsificadors de tots els temps qui, com el mateix guionista, residia a Eivissa. El film, a més, devia la seua importància al fet que les imatges havien estat rodades a l’illa d’Eivissa.

Durant aquesta segona època, es va passar, el 1975, un homenatge a Juan Francisco de Lasa (pioner del cinema català) titulat El mundo de Fructuoso Gelabert, i un homenatge a l’eivissenc Joan Carles Cardona, afincat a Hollywood, pioner dels efectes especials al cinema i col·laborador a la construcció de la maqueta original del film King Kong de William O’Brien. L’octubre del mateix any es realitzà en el Cine Cartago, un homenatge a Luis García Berlanga, amb la projecció del film Tamaño Natural.

En aquest període passà per aquella pantalla una producció molt específica del cinema europeu, sobretot, i del nord-americà, que mai no s’hauria projectat als cines comercials d’Eivissa. Els noms de directors com Einsentein, Dreyer, Vigó, Renoir, Claire, Chaplin, von Sternberg, Ophüls, Welles, Bergman, Rocha, Tanner, Saura, Truffaut, Chabrol, Malle, Resnais, Rossellini, Visconti, Antonioni, Bertolucci, Kurosawa, Losey, Lester, Polanski, són una mostra de la qualitat del cinema d’aquella i d’anteriors èpoques de què va poder gaudir l’espectador eivissenc gràcies al Cineclub.

En passar el local social a la Casa de l’Església, es va fer càrrec de la direcció del Cineclub un grup en el qual figuraven Leopoldo Irriguible i Xavier Flaquer —qui aleshores era president—, entre d’altres. El canvi d’escenari va ser motivat per l’adquisició d’un projector de 35 mm. En aquesta sala, que no reunia bones condicions acústiques ni de comoditat, el Cineclub va anar defallint entre altres raons perquè la programació no era, a més, d’excessiva qualitat. Aquest fet provocà que el Cineclub estigués a punt de desaparèixer. Un dels fundadors, Maurici Cuesta i Domínguez —que passaria a ser el nou president— i dos grans aficionats i entesos com són els germans tortosins Antoni i Josep Villó encapçalaren la reestructuració, l’any 1977, de les activitats del Cineclub, les projeccions del qual foren traslladades al Cinema Serra .

Aquesta època ha estat considerada la més exitosa de la història del Cineclub atès que els socis omplien la sala cada projecció. A més, es publicava al Diario de Ibiza, una pàgina setmanal redactada per Josep Villó, que parlava de les activitats del Cineclub i comentava les pel·lícules a projectar properament. Va ser en aquella època, l’any 1978, quan es va retre un homenatge a Luis García Berlanga, amb la projecció del film La escopeta nacional, al qual assistí personalment l’homenatjat amb el productor Alfredo Matas i els actors José Luis López Vázquez i Amparo Soler Real; se li lliurà una placa de reconeixement. També es féu un homentage a l’actor Fernando Rey —actor molt estimat a Eivissa perquè hi residia llargues temporades— que assistí a la projecció de la pel·lícula Quinteto, del director Robert Altman, de la qual era el protagonista.

Malgrat que va ser una època de gran qualitat i d’assistència nombrosa de socis a les projeccions, de mica en mica, i a causa que la televisió i els videoclubs oferien la possibilitat d’una programació paral·lela. Això provocà que, l’octubre del 1982, es plantejàs la dissolució del Cineclub. [MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments