Chorat Torres, Eduard

Chorat Torres, Eduard  (Eivissa 1896 — Nova York 1959)  HIST  Polític. Sense professió determinada, va exercir de comerciant ocasionalment.

Va fer part del Partit d'Unió Republicana (1934-1936, també conegut com Unió Republicana); fou secretari del consell insular des de la seua constitució a Eivissa, el març de 1935. El seu pare, Josep Chorat Sorà, havia estat un dels dirigents de l'altre partit conegut com Unió Republicana les dues primeres dècades del s XX. Ingressà en la lògia maçònica Sol Naciente el 1923.

A l'inici de la Guerra Civil i per tal de revertir l'ocupació de les Pitiüses per part de les tropes franquistes, viatjà a final de juliol a Menorca per demanar auxili militar en favor de les illes Pitiüses. Partí des de Sant Antoni en companyia d'uns pescadors. Després de diverses peripècies, com haver de fer parada a Mallorca, va poder reprendre viatge a Menorca des de Portocolom, possiblement gràcies a la gestió del seu amic mallorquí Pere Oliver i Domenge (amb qui havia fet part d'una expedició d'illencs que anaren a Barcelona per a la celebració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el setembre de 1932). Des de Menorca, l'agost de 1936 s'afegí a l'expedició de Bayo que desembarcà el 7 a Formentera i el 8 a Eivissa.

Immediatament s'integrà en el Comitè de Milícies Antifeixistes d'Eivissa, com a vocal i delegat d'Ordre Públic, és a dir, cap de la policia. Aquesta unitat tenia com a objectiu assolir l'"ordre revolucionari" i ordenar la detenció i recerca d'opositors. Alhora fou nomenat un dels dos dfensors en el Tribunal Revolucionari d'Eivissa, el 12 d'agost, òrgan encarregat teòricament de jutjar totes les causes de rebel·lió.

Abandonà definitivament Eivissa el setembre de 1936, embarcat com tants d'altres partidaris de la causa republicana. Amb la desfeta republicana, des d'Alacant arribà per mar a França el 1939, des d'on passà cap a Algèria, on coincidí amb el seu fill, Josep Chorat Redolat, també a l'exili i que havia passat pel camp de presoners de Gurs, Pirineus Atlàntics, França. Des del nord d'Àfrica, Chorat viatjà a Mèxic, abans d'arribar al seu lloc d'exili definitiu, Nova York, als Estats Units, fent part de la llarga nòmina d'exiliats pitiüsos al continent americà.

Acusat en la causa 542/37 i perseguit per haver estat maçó i vocal del Comitè Revolucionari d'Eivissa. El 1945 va ser jutat pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (TERMC), dins del sumari 114-45, en tràmit entre 1945 i 1959. Processat en rebel·lia, se'l sentencià a una pena de reclusió menor, que fou arxivada provisionalment el novembre.

A Nova York va exercir de professor de castellà fins a la seua mort. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors