Centre d'Acció Social

Centre d’Acció Social SOC/REL El 1892 i arran de l’encíclica Rerum Novarum que plantejava per primera vegada la labor social de l’Església, dos sacerdots eivissencs, el canonge Joan Torres Ribas “Batlet” i Joan Palau Torres, rector del Seminari, juntament amb el mestre Joan Cardona Tur, fundaren el Cercle Catòlic, a la plaça de sa Tertúlia, del barri de la Marina, amb la principal finalitat d’impartir classes a joves treballadors en horari nocturn. Les classes solien impartir-les seminaristes amb inquietuds socials. Com a president fou designat el mestre i músic Joan Mayans Marí. A les seues sales també es feien altres activitats com audicions amb gramòfon, petits concerts, obres teatrals, etc. Arribaren a tenir més de 300 alumnes. També prenien part en diverses manifestacions religioses. El 1900 el Cercle es traslladà a un pis del número 1 del carrer que fou designat després amb el nom de Josep Verdera; en aquell moment el president era el canonge Joan Palau.

El Cercle Catòlic durà fins a 1912, any en què es dissolgué. La seua labor educativa i social fou assumida pel Centre d’Acció Social, que el 1909 havia fundat el sacerdot Joan Planells Torres, que aviat comptà amb la col·laboració de dos joves sacerdots: Isidor Macabich Llobet ↑ i Antoni Cardona Riera ↑ “Frit”. Quan Planells fundà a final dels anys vint el Col·legi del Cor de Jesús, Macabich passà a dirigir la institució amb l’ajuda de Cardona Riera. El Centre retornà a la plaça de sa Tertúlia fins que es traslladà a un local molt més ampli amb entrada pel carrer de sa Creu i pel carrer d’Eugeni Molina, a les andanes del port. Allí funcionà fins a 1935, quan desaparegué definitivament.

Durant la direcció de Macabich s’ampliaren les activitats, com classes preparatòries per a estudiants de magisteri, classes de dibuix i la creació d’un quadre escènic per al qual Macabich va escriure alguna obra teatral com Cap a escola! També va voler comptar amb una publicació que fos l’òrgan del Centre i, entre 1909 i 1930, sortí amb més o menys regularitat el mensual Nuestra Hoja (òrgan del Centre d’Acció Social i de l’Associació de la Bona Premsa); en aquell període en foren presidents Vicent Juan Guasch, advocat i secretari judicial, el capeller i destacat integrista Josep Fernández Nieto i, els últims temps del Centre, el fabricant de licors Bartomeu Marí Mayans. Membres destacats de la Congregació Mariana ajudaven a impartir-hi classes. Durant les festes de Nadal el quadre escènic hi representava Els Pastorells, segons el text de Josep Maria Folch i Torres; també s’hi cantaven les caramelles.

El local fou la primera seu de l’Orfeó Eivissenc, que el 1930 fundà Joan Gamisans. En aquest local, el 1919 se celebrà l’acta fundacional de la Federació Catolicoagrària, que impulsada per Macabich volia obrir delegacions d’aquest sindicat a tots els pobles de l’illa. Les escoles del Centre finalitzaren la seua labor quan l’abril de 1935 s’inaugurà el Saló Eivissa o Cine Catòlic, a la vora del qual hi havia uns locals on s’obriren escoles regentades inicialment pel mestre Manuel Escanellas. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments