Castell, es

Castell, es HIST/ARQUEOL Edificació que culmina el puig de Vila. Fins a la construcció de les murades renaixentistes es tractava d’un veritable castell i es diferenciava clarament de l’almudaina , juxtaposada a ponent i com el castell vorejada per cintes de murada i torres. Les fases historicoarquitectòniques del sector que segles després correspondria al castell medieval d’Eivissa, en època antiga, són conegudes molt escassament. De fet, les úniques dades que per ara són a l’abast deriven d’algunes intervencions arqueològiques d’urgència portades a terme els anys 1988 i 1989 amb motiu d’unes reformes del castell i de l’almudaina realitzades sota els auspicis del Ministeri de Cultura. D’aquestes dades hom dedueix la possibilitat que alguns edificis, importants i segurament públics, s’instal·lassin a la part que devia correspondre a l’almudaina medieval, cosa que no sorprèn atès que és allí on hi ha la part culminant del puig de Vila (82 m d’altura). Quant al castell pròpiament dit, un sondeig realitzat a l’exterior de la torre II, segons la numeració d’Antoni Costa Ramon , proporcionà una interessant seqüència: existien sobre la roca nivells d’època tardopúnica —concretament d’entorn del 200 aC— i, immediatament damunt, nivells d’època vandàlica (segona meitat del s V). Tots aquestos nivells eren tallats per la fossa de cimentació de la torre, la qual cal datar per tant en època posterior. Just a migjorn de la torre II fou localitzada una cisterna tallada completament a la roca del turó. Aquesta cisterna era una cavitat molt allargada i lleugerament corbada, estreta en la seua part superior, on encaixaven les lloses de pedra de coberta —totes desaparegudes llevat d’una—, i més ampla a la part inferior, amb un sòl pla. Les parets internes de la cisterna, relativament irregulars, així com el sòl, foren impermeabilitzades amb diferents capes d’argila i, en el cas del sòl, també amb opus signinum. Per la seua tipologia i pels tipus de revestiment, sembla que es tracta d’una cisterna construïda en època tardopúnica i usada fins a un moment indeterminat de l’època imperial romana. En època medieval, segurament durant el s XIII, aquesta cisterna fou convertida en femer i abandonada definitivament. A la part oposada de la torre II, concretament entre aquesta i la torre III, a la dreta de l’antiga escala, es va localitzar una canalització composta per carreus de marès grans i mitjans, acoblats i buidats longitudinalment a l’interior, que pogué ser datada amb anterioritat a l’època del baix imperi. Possiblement es tractava del desguàs d’un edifici rellevant situat al mateix castell o a l’almudaina. En síntesi, és probable que aquesta part del castell que correspon a l’exterior del flanc extern de la cinta medieval, fos ocupada per edificis, potser privats, en època púnica i que, en el període romanovandàlic, alguns punts, com els situats vora la torre II, fossin destinats a abocadors de deixalles domèstiques. És important remarcar que es trobaren, encara que fos en estrats d’èpoques púnica i romana, fragments de ceràmica de la primera meitat del s VI aC que es relacionen versemblantment amb una instal·lació fenícia, de la primera fase de la ciutat, al punt culminant del puig de Vila. Es devia tractar, potser, d’un sector amb edificis religiosos i/o defensius que devien afectar tant el futur emplaçament de l’almudaina com, probablement, del castell. En època medieval, es reorganitzà l’espai culminant de l’acròpolis d’Eivissa. Va ser en aquesta època que es construí el veritable castell. Aquest consisteix en un trapezi amb set torres. L’entrada es troba al mur de llevant entre les torres II i III, tal volta al mateix lloc que l’actual, que evidentment ha sofert reformes. Durant el s XVIII, el tram de ponent del castell, que en realitat feia de divisòria compartida amb l’almudaina, fou enderrocat arran de la construcció dels quarters de Simón Poulet . Època islàmica. Es tenen poques dades d’aquesta època. Malgrat això, és evident que el seu recinte emmuradat —i, per tant, la seua estructura bàsica— fou construït amb anterioritat al s X, bé que encara no és possible precisar-ne més les dates, arqueològicament posteriors als s V-VI. La tipologia constructiva de les parts baixes dels llenços de murada i de les torres del castell en aquesta primera època és molt característica: reaprofitament de carreus d’edificis i/o fortificacions anteriors, alguns d’ells amb els típics carreus bossellats. Aquesta tècnica és palesa a la torre II. L’única resta és un possible pou negre excavat a la roca a la base de la cara sud de la torre esmentada abans, devora la cisterna tardopúnica. El reompliment de la cisterna va ser realitzat emprant enderrocs i deixalles domèstiques, a part de nombrosa ceràmica de l’inici del s XIII. No se’n sap res de les construccions internes que devien existir a dins el recinte. Època medieval cristiana i època moderna. En època medieval es degueren realitzar importants reformes al castell una vegada conquistada l’illa per part dels catalans. Una de les obres més destacables fou la reconstrucció completa de la torre VI, anomenada torre de l’Homenatge. Les intervencions recents (1995) realitzades pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera han posat de relleu aspectes importants de tot el flanc de migjorn del castell, concretament a les torres I, VI i VII i al llenç de murada entre aquestes dues últimes. Al lloc ocupat per la torre VI es poden veure restes d’edificacions anteriors a la construcció de la torre tal com ha arribat fins a l’actualitat. En les darreres reformes del castell es va buidar l’interior d’aquesta torre i hi varen aparèixer estructures de la fortificació islàmica; a l’exterior també es veien restes arrasades corresponents a una altra torre o a un llenç de murada, sobre la qual es va aixecar, el s XIII o XIV, la torre de l’Homenatge, construïda amb carreus regulars de marès, llevat de l’últim pis, que fou afegit posteriorment. La part baixa de la torre és massissa i té una estança a l’altura del primer pis; aquesta habitació conserva arcades ogivals a l’interior; al costat sud s’obre una petita finestra i, un poc més avall, dues espitlleres. Les torres I i VII han estat netejades a la darreria del s XX, i els paraments exteriors són de maçoneria irregular de pedra calcària i amb carreus de marès als cantons. La torre VII ha estat documentada en aquesta intervenció, ja que abans tenia construccions afegides que l’emmascaraven; es troba molt propera a la torre VI, cosa que fa sospitar la possible existència d’una porta situada entre ambdues, que devia permetre l’accés al castell des de l’exterior de la ciutat emmurallada. Aquesta porta fou tapada en un moment imprecís amb un mur de pedra irregular, restaurat recentment. L’anomenada casa del Governador ocupa aproximadament la meitat sud del recinte del castell; es tracta de construccions de tipus residencial on s’allotjaven els representants de l’autoritat central de cada moment històric. No pot descartar-se que alguna part de la seua estructura pugui ser d’època islàmica. Hi ha restes visibles d’estil gòtic i renaixentista, encara que la distribució i les construccions —tal com han arribat fins ara— són en la seua majoria del s XVIII i encara posteriors. Cal destacar un passadís que accedeix a un pati central, on es conserven arcs ogivals d’estil gòtic, alguns d’ells reutilitzats. El s XVI la casa del Governador es va ampliar amb noves construccions aixecades a l’exterior dels llenços fortificats, entre les torres I i VII; l’element arquitectònic més destacable d’aquesta fase és un mirador d’arcs rebaixats obert a migjorn. Època contemporània. Durant els s XIX i XX el castell va continuar sent un edifici militar, fins a l’any 1972, quan va ser cedit pel Ministeri de l’Exèrcit a l’Ajuntament d’Eivissa. Pel que fa a la part arquitectònica, en aquesta època es varen fer diverses obres per condicionar l’edifici a les necessitats militars, bé que sense cap interès artístic, i que fins i tot degueren emmascarar, si no destruir, les edificacions anteriors. Una vegada a mans municipals, algunes dependències varen ser usades, durant uns anys, per part del Ministeri d’Educació i Ciència, per albergar l’escola de formació professional, embrió de l’actual IES Isidor Macabich. [RGB/JoRT]
2. TOPON Nom d’una casa pagesa de Formentera, una de les més antigues de l’illa, situada a la vénda de Portossalè , just vora les cases de ca na Paula i can Pere Martí, en una cota de 30 m d’altura. Fa el nom perquè antigament hi havia hagut una talaia amb perfecta visibilitat cap a la mar i cap a Eivissa. La casa és documentada des de 1753. [ERM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments