Castelló Guasch, Joan

Castelló Guasch, Joan (Eivissa 1911 — Palma de Mallorca 1984) FOLK/LIT/SOC Folklorista i escriptor costumista nascut al racó de la Plaça —avui plaça de la Constitució número 12—, el 15 de març de 1911 en el si d’una família humil; el seu pare era de procedència formenterera i treballava de fuster. Emigrà a Amèrica, on va viure durant uns anys. La seua mare procedia de Santa Gertrudis i tenia l’ofici de matalassera. Els primers estudis els va fer amb el mestre Antoni Albert , però molt jove començà a treballar, de primer com a venedor i després com a caixista al diari El Resumen , que editava l’impressor Marià Tur Tur “Garrapinya”. Aquest diari es fusionaria amb La Voz de Ibiza i ambdós sortirien amb la nova capçalera El Resumen de la Voz de Ibiza . Per problemes laborals abandona la feina de caixista i durant una temporada exerceix diversos oficis: ajudant de farmàcia, pastisser i moliner. Després tornarà a treballar de caixista, ara al Diario de Ibiza , que aleshores dirigia Joan Verdera Mayans . A la redacció del diari coneixeria Isidor Macabich , que n’era redactor en cap. Macabich exercirà sempre una forta influència sobre Castelló, que des del primer moment assisteix a les classes de cultura general que aquell impartia al Centre d’Acció Social , associació de caire religiós que dirigia el canonge i historiador. El futbol serà una afició que Castelló tendrà tota la vida. De jove destacarà com a porter dels equips Ebusità i Unió , d’entre d’altres. L’adveniment de la II República coincideix amb l’etapa de la seua conscienciació política. Amb altres companys funda La Unió Tipogràfica d’Eivissa , enquadrada dins la Unió General de Treballadors balear. Publica més d’una dotzena d’articles de caire social a El Obrero Balear (Órgano de la Agrupación Socialista y de la Clase Obrera), editat a Ciutat de Mallorca. El 22 de gener de 1932 en publica un que porta el títol “El pueblo necesita justicia”, on critica una actuació de la Guàrdia Civil, i per aquest motiu és processat i sentenciat a presentar-se setmanalment davant el jutjat de Palma, circumstància que fa que passi a viure a Mallorca. El mes de maig d’aquell any pren part, com a representant de l’agrupació socialista d’Eivissa, a la constitució de la Federació Socialista Balear . Es casa el 1935 amb Josepa Orvay Costa, de Sant Jordi de ses Salines; el matrimoni passa a viure a Ciutat de Mallorca. Castelló continua treballant d’impressor a la impremta Soler ( Antiga Impremta Soler). El 1936 és mobilitzat per l’exèrcit de Franco. Passa a la península Ibèrica; l’ocupació d’Astúries i la batalla de l’Ebre són fets en els quals prengué part. Acabada la guerra treballa a les impremtes Ordines i Ferrer. Amb el temps serà copropietari d’aquesta última impremta, que canviarà de nom; ara es dirà Impremta Alfa . El 1945 publica el primer número de l’almanac El Pitiuso , que, de manera ininterrompuda, sortirà fins al 1979. En total són 35 números. És el típic calendari fet a imitació del Calendari dels Pagesos i d’altres publicats al Principat i en altres indrets de parla catalana, amb les dates de les festes, pronòstics meteorològics, consells d’agricultura, el pas de les estacions, etc. A més de totes aquestes informacions, El Pitiuso també inclourà treballs de creació i de recerca, tant en prosa com en vers. La publicació de romanços, cançons, rondalles, acudits, refranys, estribots, endevinetes, així com nombroses notes històriques —materials replegats pel propi Castelló o per col·laboradors seus—, ajuden a mantenir la llengua catalana escrita a les Pitiüses, en uns moments en què es trobava totalment bandejada. El 1946 surt Ibiza, índice callejero, fullet amb el llistat del carrers de la ciutat d’Eivissa, acompanyat de breus notes informatives per al turista. El 1948 publica Ibiza y Formentera, índice para el viajero, primera d’una col·lecció de guies turístiques de la qual es faran múltiples edicions i tiratges, sempre posades al dia i augmentades de contengut. Aquesta guia i les seues edicions posteriors seran traduïdes al francès, l’anglès i l’alemany. Dins la senzillesa pròpia d’una guia, destaca la part històrica, molt documentada. És també digna de ressaltar la part etnològica, amb vertaders estudis sobre temes com la casa eivissenca, costums, jocs infantils, danses populars, indumentària, instruments musicals, dret foral, cançons, gastronomia, etc. Altres guies turístiques que publicarà són: Formentera, índice para el viajero (1958) i Villa de San Antonio Abad (Ibiza). Índice para el viajero (1959), que, a l’igual que l’anterior, es traduiran a diversos idiomes i de les quals es faran algunes edicions. Dins la col·lecció “Panorama Balear”, que editava el periodista mallorquí Lluís Ripoll, publica el 1952 Supersticiones ibicencas, que és un breu estudi sobre les supersticions d’Eivissa i Formentera: barruguets, follets, fameliars, fades, bruixes i pastorells. Com a folklorista, Castelló destaca especialment per la seua tasca de compilador de rondalles de les Pitiüses, feina que únicament havien iniciat de manera molt tímida a principi del s XX Antoni M. Alcover, que n’aplegà solament quatre, i durant la II República el jove alemany Hans Jacob Noeggerath , mort prematurament. Part d’aquest treball el donà a conèixer Josep Roure-Torent quan, a Mèxic, el 1948, publica Contes d’Eivissa, catorze rondalles aplegades pel filòleg alemany. També Macabich n’aplegà una dotzena a Costumbrismo. Serà Castelló el compilador per excel·lència de rondalles, i aquesta activitat és també el nucli principal de la seua feina; són en total unes cent vint rondalles les aplegades. El primer recull el publica l’any 1953 amb el títol de Rondaies eivissenques. Havia de ser editat per l’Editorial Moll, però davant els problemes de censura que es presentaren, l’edità Castelló de manera particular. L’any 1955 el nou recull Rondaies d’Eivissa obté el premi de prosa narrativa en el certamen literari celebrat per commemorar el centenari del naixement dels poetes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Surt publicat per l’Editorial Moll dins la col·lecció “Les illes d’or”. Rondaies i contes d’Eivissa és el tercer recull, publicat l’any 1961. Rondaies eivissenques de quan el Bon Jesús anava pel món surt l’any 1974. El cinquè i el sisè aplecs són de l’any 1976: Rondaies de Formentera i Rondaies i contes de sa majora. La característica principal —i també el seu valor— és l’ús de la llengua; una llengua rica, acurada, plena de matisos i sempre buscant el terme adequat, que a la vegada és un bon exponent de l’eivissenc oral. El Diccionari català valencià balear fent-se ressó de la riquesa lèxica de les rondalles de Castelló n’ha aplegat multitud de veus i expressions, totes amb la cita corresponent. També al Diccionari etimològic i complementari de Joan Coromines hi apareixen referències d’aquestes rondalles. Aquestos contes populars solen tenir un component fantàstic molt important; la gran majoria de rondalles de Castelló tenen un to realista: personatges de mesura humana i absència d’elements sobrenaturals o meravellosos, i a més a més el lloc de l’acció és sempre un indret de les Pitiüses que el lector ràpidament pot identificar. Castelló no és el típic erudit investigador que va a la recerca de rondalles, que apunta el màxim d’informació, que ens diu qui li ha contat la rondalla i que procura trobar diverses variants de cada una d’elles. Castelló fa una recreació sobre una estructura popular, amb tot el que pot significar de manca de fidelitat a l’original arreplegat de viva veu. Aquesta manca de fidelitat és compensada amb escreix en gràcia i valor, amb un valor molt superior al que tenien inicialment. El 1967 publica Bon profit! El libro de la cocina ibicenca, el llibre de gastronomia més conegut de les Pitiüses, que aplega més de dues-centes cinquanta receptes; la dona de Castelló, Josepa Orvay, va tenir-hi molt a veure com a informant i experta cuinera. També és de destacar una sèrie d’articles llargs sobre temes eivissencs publicats a diverses revistes; cal destacar els que surten dins del Boletín de la Cámara Oficial de Industria y Navegación de Palma de Mallorca , que són: “Ibicencos en Mallorca”, gener-març de 1961; “Las minas de plomo argentífero en Ibiza”, gener-març de 1962; “La toponimia de Ibiza y Formentera” i “Presencia de Ibiza”—aquest últim signat amb el pseudònim de Joan d’Aifa—, abril-juny de 1963; “La cueva de Santa Inés” i “Instrumentos musicales ibicencos”, juliol-desembre de 1964. El 1977 va prendre part en el Congrés de Cultura Catalana , adscrit a l’àmbit d’Antropologia i Folklore, on presentà una ponència sobre la situació antropològica de les Pitiüses. De la seua estada de cinquanta anys a Ciutat de Mallorca cal destacar la seua tasca de promotor en la creació de la Casa d’Eivissa a Palma l’any 1953, juntament amb altres eivissencs. Castelló serà el bibliotecari de la primera Junta Directiva de la Casa i, al poc temps, president, càrrec que ocuparà fins a la seua mort. Durant molts d’anys publicà a Diario de Ibiza uns articles mensuals sobre les activitats de la Casa que portaven el títol de “Breve noticiario de la Casa de Ibiza en Palma” i que signava amb el pseudònim de Joan d’Aifa. Entre el 1974 i el 1978 publica a Diario de Ibiza una llarga collecció d’articles de caire costumista, al principi dins la secció De pinte en ample, que era a cura de l’Institut d’Estudis Eivissencs . Al final, aquesta secció és ocupada únicament per ell. Durant aquestos dos anys i mig hi publica unes vuitanta col·laboracions. Per aquell mateix temps col·labora en les revistes UC i Eivissa , també amb articles costumistes. Aquestos articles han estat compilats en el volum pòstum Greix vermei i altres escrits (1988). A la tardor de 1978, en plena etapa creativa, Castelló pateix una embòlia de la qual no es recuperarà mai més per a la literatura. Mor a Palma el 24 de març de 1984. A partir de 1988 l’Institut d’Estudis Eivissencs inicia la tasca d’editar la seua obra completa. L’edició és a càrrec d’un equip encapçalat per Felip Cirer i fins ara s’han editat el següents llibres: Greix vermei i altres escrits (1988); Barruguets, fameliars i follet. Rondaies (1993), llibre inèdit que Castelló estava enllestint en el moment de la seua mort; Bon profit! El llibre de la cuina eivissenca (1993), traducció al català del llibre publicat el 1967; Rondaies de Formentera (1994), i Rondaies eivissenques (1995). [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments