Cas Serres

Cas Serres GEO

1. Barriada de la ciutat i municipi d’Eivissa que s’ha desenvolupat a partir de l’antiga finca de cas Serres i s’estén al sud i sud-est de la carretera —avui avinguda— que uneix Eivissa amb Sant Josep de sa Talaia (PM-803) i a l’est de Can Sifre .

El barri se subdivideix en Cas Serres de Baix que era la casa pairal de la finca i Cas Serres de Dalt, enclavada en el petit promontori, de 20,17 m d’altura, que domina tota la zona des de migjorn. Antigament Cas Serres pertanyia a la parròquia de Sant Jordi de ses Salines , dins la vénda de l’Horta . Tres dels seus quatre límits són ben clars: a l’est el barri de ses Figueretes ; a l’oest, la carretera d’Eivissa a l’aeroport des Codolar fins la divisòria entre els municipis d’Eivissa i Sant Josep de sa Talaia; al nord el barri de Ca n’Escandell , del qual el separa la carretera entre Eivissa i Sant Josep de sa Talaia. Pel que fa al límit sud de Cas Serres, el 1998 aquest encara no estava definit a causa de l’expansió del barri cap a migjorn; els seus contorns més propers són el nucli des Viver , sa Platja d’en Bossa i el camí vell de Sant Jordi.

El barri dista uns 2 km del centre de la ciutat d’Eivissa i uns 3 km de Sant Jordi de ses Salines. La seua urbanització s’inicià els anys setanta del s XX a causa de l’expansió que experimentava aleshores la ciutat d’Eivissa. En aquest procés fou determinant la construcció dels habitatges subvencionats i de la Residència d’Ancians Reina Sofia , inaugurada el 1977. En una segona etapa, l’expansió del barri és causada per la funció residencial que ha adquirit i per les funcions industrial, comercial i de serveis públics. En l’última fase es detecta un creixement basat especialment en la inclusió de més equipaments de caire públic.

L’extensió del nucli de població és d’unes 19 ha que, segons el padró municipal d’habitants del 1996, comprenien 388 habitatges i 1.267 habitants. Pel que fa a la tipologia de les construccions és ben variada. Es troben habitatges de planta baixa amb un petit jardí, habitatges de protecció oficial i de promoció privada agrupats en blocs de diverses plantes, hi ha també naus de magatzems i locals industrials.

El barri de Cas Serres està passant per una urbanització extensiva, atès que anteriorment era intensiva en unes determinades parcel·les, però a la darreria del s XX el nucli tendeix a expandir-se ràpidament. Pel que fa a la situació urbanística, Cas Serres té una classificació de sòl urbanitzable programat en règim transitori, amb pla parcial aprovat i amb reparcel·lació aprovada el 1988. L’Ajuntament de la Ciutat d’Eivissa li assignà la qualificació de Polígon 28 en el seu darrer Pla General d’Ordenació Urbana (1987), al qual ocupa unes 38 ha.

Els casaments originaris de la zona, per contra, es troben en el sector 10 del mencionat planejament urbanístic, que el reconeixen com a sòl urbanitzable programat en règim transitori i sense pla parcial aprovat, amb unes 8 ha.

Hom observa un dinamisme actual al lloc, encapçalat per les recents construcions d’equipaments públics (1997), paral·lel a una lenta, però paulatina, edificació de nous habitatges en blocs. Aquesta mobilitat es concentra en els sectors oriental i central del barri. Un altre possible factor d’activitat ve donat pel projecte, encara existent el 1998, de la nova carretera que hauria d’unir Eivissa amb l’aeroport i que hauria de passar per la part meridional del sector creant una avinguda, encara que el projecte presenta molts de dubtes i no té el suport de sectors majoritaris.

Cas Serres és un barri que presenta un palès dinamisme. Pel que fa a la població, l’origen dels seus pobladors és majoritàriament del sud i sud-oest de la península Ibèrica, immigrants arribats a Eivissa des dels anys 80 del s XX. Una altra provinença dels habitants del nucli és de la pròpia ciutat d’Eivissa, una bona part dels habitants d’ètnia gitana que en el seu temps foren convidats a deixar sa Penya per anar a residir en els habitatges de protecció oficial de Cas Serres. S’oberva un nombre molt reduït d’habitants nascuts en el barri o descendents de famílies que resideixen en el lloc de temps ençà. Els residents estrangers no hi estan representats. Quant al nivell socioeconòmic, aquest és baix, i bona part de la seua població activa està ocupada en la construcció i els serveis. Una part d’aquesta població està en atur. Hom observa també que la població de dret supera la de fet, perquè part d’ella abandona l’illa quan descendeix el nivell de contractació laboral després de la temporada estiuenca. La població del barri es pot considerar jove, atesa l’edat amb la qual va arribar bona part dels seus moradors i les seues pautes demogràfiques.

Pel que fa a la infraestructura urbana de Cas Serres, el 1997 tenia realitzat el 90% del sanejament i proveïment d’aigua i el 60% de la pavimentació i l’enllumenat. Compta amb el mobiliari propi d’un nucli urbà, existeixen aparcaments de vehicles i està prevista una zona verda. Hi Predominen les primeres residències mentre que la funció industrial és representada només per una fàbrica de productes alimentaris de tipus familiar, també hi ha diversos locals destinats al sector serveis. Per a l’ensenyament compta amb una guarderia privada, el Jardí d’Infants del Consell Insular, els col·legis públics Cas Serres i Poeta Villangómez, la delegació de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), l’Escola de Turisme d’Eivissa i Formentera, el Conservatori d’Eivissa i la Biblioteca Pública Insular , tots aquestos últims serveis ubicats al centre polivalent de Cas Serres, que també disposa d’un important auditori.

Els serveis assistencials i sanitaris estan ben presents: Càritas Diocesana d’Eivissa hi té la Residència d’Ancians Reina Sofia , els habitatges socials que hi promogué als anys setanta del s XX i, des del 1995, el centre Betània, destinat a la promoció social i educativa; el Centre de Serveis Socials del Consell Insular —inaugurat el 1997—; i l’Hospital-Residència Assistida Cas Serres , del Consell Insular.

Els serveis religiosos són satisfets pels de la Residència d’Ancians Reina Sofia i els esportius, per les instal·lacions pròpies dels dos col·legis de l’àrea i la pista municipal poliesportiva de Cas Serres, gestionada per l’Associació de Vesins de Cas Serres . Hi està ubicada també la casa-quarter de la Guàrdia Civil.

Respecte de l’àmbit social i cultural, existeixen dues associacions de pares d’alumnes i l’Associació de Vesins de Cas Serres, creada el 1992, i que dóna lloc a activitats com ara fomentar-hi activitats esportives i vetlar pel bon manteniment del mobiliari urbà present al barri, entre d’altres. L’associació comptava el 1997 amb uns 30 afiliats i organitza festes pel carnestoltes, per Sant Joan i per les festes del barri, que són a la darreria de l’estiu. A més, l’agrupació acull l’únic club esportiu amb seu a la zona, el Club Esportiu Associació de Vesins de Cas Serres , que es dedica al futbol i a la petanca.

Els transports públics a Cas Serres són els de les línies regulars d’autobusos entre Eivissa i l’aeroport, entre Eivissa i Sant Josep i la de circumval·lació, que transcorre entre Cas Serres i la ciutat d’Eivissa. [MCL]

2. Comarca de la vénda de sa Bassa Roja, de la parròquia de Sant Rafel de Forca . Es tracta de la part oriental d’aquesta vénda, a la zona fronterera amb Santa Gertrudis i amb la vénda de Forca . Geogràficament aquesta zona de petits turons queda ben diferenciada de la part central de la vénda, que correspon a la part més interior del pla de Cas Serres ; si a la plana es troba terra roja, aquí predomina la terra blanca, cosa que marca una clara diferència paisatgística i de tipus d’aprofitament de la terra. Tot això, juntament amb la manca d’oficialitat de les véndes al terme municipal de Sant Antoni de Portmany, ha provocat que sovent es parli erròniament de Cas Serres com una vénda, quan sempre ha format part de la vénda de sa Bassa Roja. [JPS]

Descàrregues

Col·laboradors