Cas Cavallers, vénda de

Cas Cavallers, vénda de GEO Vénda de la parròquia i del terme municipal de Sant Joan de Labritja , situada a la part de migjorn de la parròquia. Limita a l’oest amb la vénda de Labritja , al nord-est amb la de Cas Ripolls , a l’est amb la parròquia de Sant Carles de Peralta (del terme municipal de Santa Eulària des Riu ), i al sud amb la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia . Ocupa el territori que queda a llevant de la carretera que va d’Eivissa a Portinatx, entre el punt en què entra a la parròquia de Sant Joan i un poc després de la cruïlla amb la carretera que mena a Sant Miquel. És un terreny relativament elevat i accidentat, com correspon als vessants occidentals de la serra de sa Mala Costa , que cauen amb forts pendents cap a la vall del torrent de Labritja , que circula de nord a sud per dins la vénda del mateix nom. L’extrem sud-oest de la vénda, a la vall del torrent, es troba a només l00 m d’altura sobre el nivell de la mar, però aquesta altura va augmentant progressivament cap a l’est i cap al nord, fins arribar als 416 m del puig des Fornàs o de sa Torreta, a la partió amb Sant Carles de Peralta. Un poc més al nord, però en la mateixa carena, es troben altres elevacions importants, com ara el puig d’en Guillem (388 m). Les diferents torrenteres baixen d’aquestes elevacions en direcció cap a l’est o el sud-est, i van a vessar al torrent de Labritja. Aquest, després de travessar tota la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia, entra a la de Santa Eulària i va a desembocar al riu de Santa Eulària , del qual és el principal afluent. Diverses fonts alimentaven, anys enrere, els torrentons d’aquesta vénda, però avui la majoria és eixuta per la baixada del nivell freàtic causada per la sobreexplotació dels aqüífers de la zona. Així, els torrents només circulen en cas de pluges molt importants, i de forma intermitent. Entre els tipus de sòls, predominen els calcaris, que passen de ser una fina capa en les parts més elevades de la vénda (terra prima) a tenir un gruix considerable a les parts més baixes, allí on els pendents són menors (terra al·luvial). La vegetació natural cobreix bona part de la vénda, esp a partir de la cota de nivell dels 200 m, i és constituïda per una densa brolla mediterrània (mates, coscolls, ginebres, cepells, etc.) coberta d’una pinassa (pi bord, bàsicament) relativament densa. Alguns sectors han patit diversos incendis les últimes dècades, el que ha provocat una degradació de la vegetació. Els sectors cremats han recuperat amb una certa facilitat l’aspecte verd de sempre, però hi ha hagut algun canvi, i és que ara els pins ho cobreixen tot, no deixant espai per viure a les altres espècies, cosa que també provoca que el risc d’incendis sigui més gran, ja que els pins cremen amb gran facilitat. Als marges de les parts més baixes també hi ha vegetació natural, constituïda aquí per espècies com ara l’estepa o el fonoll, i amb important presència de savines. També s’hi poden veure alguns grups importants de pitreres. El poblament és del tot dispers, i es troba repartit per la part més baixa de la vénda. També hi ha algunes cases a les canalades més amples. La major part de les edificacions són cases velles, pageses, encara que se’n poden observar algunes de noves, esp als llocs paisatgísticament interessants. Darrerament s’ha començat a construir a les parts altes dels puigs, amb el que comporta de degradació ecològica, tant per la mateixa construcció com per les vies d’accés que van obrint-se per accedir-hi per dins el bosc. No hi ha dades oficials sobre el nombre d’habitants de la vénda, però sembla que no és massa gran i que, a més a més, els últims anys ha anat disminuint per l’èxode que han protagonitzat les últimes generacions cap a altres zones de l’illa, abandonant el mode de vida rural. De fet, hi ha hagut un progressiu envelliment de la població. A moltes cases velles només hi queda gent d’edat avançada, i moltes de les cases noves només fan la funció de segona residència per als seus propietaris, sia de cap de setmana o d’una temporada de l’any, si són estrangers. La població en edat de fer feina generalment treballa fora de la vénda, ja que dins ella pràcticament no hi ha cap activitat. Els únics negocis són alguns situats a la vora de la carretera, com ara un bar i una fusteria, concentrats al lloc conegut com sa Teulera perquè va haver-hi un taller de ceràmica. Ja ningú no viu únicament del camp, encara que les finques més bones continuen sent treballades pels seus propietaris, a temps parcial. Així, es pot veure com encara se sembren cereals i farratges, i es cullen els fruits dels nombrosos arbres fruiters, especialment garrovers, però també ametllers i algunes figueres i oliveres. També es pot veure algun petit hort familiar de tarongers i hortalisses. Algunes famílies conserven també petits ramats de bestiar, bàsicament ovelles, així com altres animals per al consum domèstic (porcs, gallines o conills). Fins a la dècada dels setanta hi havia gent que vivia de l’agricultura, la ramaderia, així com de l’explotació del bosc, activitat molt important en aquestes contrades. Del bosc s’extreia carbó, fusta o calç, que constituïen un important complement econòmic per als seus propietaris. El centre de serveis es troba a Sant Joan, en primera instància, i a Santa Eulària o Eivissa per a altres qüestions. L’eix bàsic de comunicacions és la carretera d’Eivissa a Portinatx. De la qual surten els diversos camins que porten a les cases de la vénda, la majoria de terra, però en bon estat si encara són habitades. Tota la part alta de la vénda, a partir de devers els 180 o 200 m d’altitud, es troba protegida per la Llei d’Espais Naturals del Parlament de les Illes Balears, i és considerada Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) dins el conjunt anomenat Àrees Naturals des Amunts d’Eivissa. La resta del territori, mentre no s’aprovi el pla general d’ordenació del municipi, es regeix per les Normes Subsidiàries de l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja. Aquest Ajuntament ha utilitzat les véndes per a la seua divisió administrativa oficial, de manera que ha recuperat aquestes entitats tradicionals del camp d’Eivissa, que fins als anys noranta només es conservaven com a divisions eclesiàstiques i s’anaven perdent. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments