Carroca, sa

Carroca, sa  GEO Ampli barri situat en el municipi de Sant Josep de sa Talaia , a la vora de la carretera que uneix Eivissa i Sant Josep. Limita de nord a sud amb el puig de Cas Damians i el marge sud de la dita carretera, i d’est a oest amb el barri de Can Sifre i el torrent de Ca na Parra . El barri (que reuneix els sectors de sa Carroca i de Can Bellotera) es troba a la parròquia de Sant Jordi de ses Salines , la majoria de l’extensió pertany a la vénda de l’Horta i una petita part a la vénda de Cas Costes . Can Bellotera és creuat en el seu extrem occidental per la carretera que transcorre entre Sant Jordi i la pedrera de Can Xomeu. El gran barri de sa Car-roca dista uns 3 km de la capital illenca, devers 1’5 km de Sant Jordi i uns 10 km de Sant Josep. Té una dependència d’Eivissa. En el seu origen, el barri era situat dins una gran extensió (anava del puig de Cas Damians a la platja d’en Bossa ) coneguda com finca de can Tomeu, en la qual hi havia la finca de sa  Carroca, lloc on ara es troba el centre del sector de sa Carroca. Del sector de Can Bellotera hom té una primera referència de l’any 1912, quan es fundà la botiga de queviures. El nom de la família passà al lloc i els seus descendents encara la regentaven el 1996. Sa Carroca va tenir un començament com a barri a mitjans dels anys seixanta, a partir d’un agrupament d’habitatges a la vora de la carretera entre Eivissa i Sant Josep; durant els deu anys posteriors a aquesta data, sa Carroca va créixer desordenadament en una direcció interior cap a l’antiga finca del mateix apel·latiu, i s’edificà més de la meitat de la superfície ocupada actualment. Fins a mitjans dels anys vuitanta, va tenir lloc un estancament, a partir del qual va venir una segona fase expansiva (que continuava a mitjan dècada dels noranta) amb les construccions als vessants del puig de Cas Damians, amb manca de criteri i de planificació, però sí seguint un ordre: espaiament entre els habitatges i entre els camins. El sector de Can Bellotera no va començar a ser una aglomeració fins als primers anys setanta, al voltant de la botiga abans mencionada. Tot el barri ocupa una extensió d’unes 100 ha, té uns 125 habitatges i uns 750 habitants. La fesomia de les construccions dedicades al comerç consta de planta baixa i una planta més en alçada, mentre que els habitatges solen constar d’una sola planta, un petit hortet i un reixat de filferro al seu voltant. El barri és objecte d’una urbanització extensiva amb una xarxa de carrers que és el resultat d’asfaltar antics camins. Gaudeix de reconeixement administratiu per part de l’Ajuntament de Sant Josep. S’observa una lleugera expansió del lloc (cap al puig de Cas Damians) i hi ha una possible gran expansió si s’urbanitzen els terrenys buits de Can Burgos (el vèrtex E de sa Carroca). La procedència de la població és dividida en els grups següents, per ordre d’importància numèrica: immigrats peninsulars (un 60%, la majoria andalusos arribats en els anys setanta i la resta professionals liberals arribats en els anys vuitanta i noranta), eivissencs (un 35%, forans que s’anaven acostant a la ciutat d’Eivissa i que en el principi formaren el nucli) i estrangers (la resta, que han arribat en els dar-rers anys i se situen al vessant del puig). El nivell socioeconòmic és mitjà-baix, ja que bona part de la població és ocupada en el sector dels serveis i a la construcció (porció de població que realitza moviments pendulars cap als seus destins de treball), a part del remanent d’empresaris i rendistes. La població de sa Carroca té una composició, per edats, ortodoxa, és a dir, seguint el model estàndard de l’illa. Pel que fa a la infraestructura urbana, el barri posseeix carrers pavimentats i retolats, voravies només fora del nucli inicial, clavagueram recent, enllumenat públic, cases numerades, cabines telefòniques, bústies, contenidors i recollida d’escombraries, mentre que no posseeix sucursals bancàries, parcs ni places. L’ús comercial és localitzat a les voreres de la via principal que porta a Eivissa i Sant Josep i en el nucli inicial. Els vesins de Can Bellotera el 1996 reclamaven la instal·lació d’un semàfor a causa de la conflictivitat del trànsit rodat en la cruïlla que organitza la barriada i ser proveïts d’una farmàcia. Quant a l’apartat de funcions i serveis, sa Carroca és, en primer lloc, zona de primera residència. En segon lloc, la funció industrial és centrada només en unes quantes fusteries, un taller de confecció de rètols lluminosos i un taller d’elaboració de tendals. Pel que fa a la funció comercial és composta per una empresa que es dedica al repartiment de cerveses i begudes, un punt de venda de gas butà, diverses botigues al detall, queviures, botiga d’artesania, perruqueria, un punt de venda de gres, restaurants i bars. No hi ha centre d’ensenyament i aquest servei és atès als centres primaris de Can Guerxo i de Sant Jordi i en el secundari d’aquesta darrera població o a la ciutat d’Eivissa. Quant a infraestructures esportives, hi ha el Club de Camp, club privat fundat l’any 1972, de pes social, d’extenses instal·lacions, com ara pistes de tennis, piscina descoberta i d’altres; el barri no té instal·lacions esportives públiques. El servei de transports només disposa de la línia regular d’autobusos que uneix Eivissa i Sant Josep. En l’àmbit social, existeix una associació de vesins i un club de petanca. [MCL]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments