Carles IV

Carles IV  (Portici, Nàpols 1748 — Roma 1819) HIST Rei d’Espanya (1788-1808), segon fill mascle de Carles III . Amb ell hi hagueren diferents primers ministres, alguns dels quals gaudiren d’un gran poder, entre els quals caldria destacar Manuel de Godoy, que ocupà el càrrec des del 1792. Al llarg del seu regnat tengueren lloc una sèrie de fets que influïren de manera decisiva en el desenvolupament de la història de l’Estat espanyol. El primer d’ells, iniciat al regnat del seu pare, Carles III, va ser el moviment de la Il·lustració , amb el qual un grup d’intel·lectuals tractà de millorar la situació del país, però sense modificar-ne la situació social. La Revolució Francesa (1789) va tenir conseqüències cabdals per a aquest regnat. Si bé en un principi l’actitud de la monarquia espanyola fou la d’esperar el devenir dels fets, intentant, però, evitar la difusió de les idees revolucionàries a l’Estat espanyol, l’execució del rei Lluís XVI de França el gener de 1793 canvià per complet la situació. Carles IV decidí aleshores declarar la guerra als francesos, que acabà en derrota, tal com es reflecteix a la pau de Basilea (1795), per la qual l’Estat espanyol quedava sota l’òrbita francesa, i es posava en contra d’Anglaterra, que va intentar, des de llavors, de dificultar el comerç espanyol amb Amèrica.

Amb l’arribada al poder de Napoleó a França, primer com a cònsol (1799) i després com a emperador (1804), el poder francès damunt la monarquia hispana passà a ser encara més important. Per mor d’un atac contra la flota espanyola que mantenia relacions amb Amèrica, Carles IV decidí declarar la guerra a Anglaterra. El resultat d’això va ser la batalla de Trafalgar (1805), on la flota anglesa destruí per complet la flota hispana, molt potent fins aleshores. L’intent de portar al poder el príncep d’Astúries (futur Ferran VII ) féu cada vegada més difícil la posició de Godoy, que comptava amb una forta oposició dins la noblesa; tal intent fracassà.

Amb la signatura amb França del tractat de Fontainebleau (1807), es permetia l’entrada en massa de les tropes franceses a la Península Ibèrica, amb la intenció d’atacar Portugal, aliada d’Anglaterra. Davant el caire que prenia la situació general, Godoy decidí preparar la fuita dels reis cap a Amèrica, però el motí d’Aranjuez (18 de març de 1808) provocà la seua caiguda i l’abdicació de Carles IV a favor del seu fill Ferran. Davant aquests fets, Napoleó convocà Carles i el seu fill Ferran a Baiona, on obligà Ferran a retornar el tron al seu pare, i després va exigir a aquest que li cedís a ell mateix. Poc temps després va esclatar la guerra de la Independència . Carles IV es retirà llavors amb la seua esposa Maria Lluïsa i amb Godoy a Itàlia. En general, no es pot considerar com molt positiu el regnat de Carles IV: aturada dels tímids intents de reforma dels il·lustrats, davant el perill de difusió de les idees de la Revolució Francesa; guerres continuades amb Anglaterra, que dificultaren el comerç; submissió al interessos francesos, la qual cosa va acabar provocant la guerra de la Independència, etc.

A les illes Pitiüses el regnat de Carles IV coincidí amb una època d’importants canvis. Pel que fa a la població, s’accelerà encara més el creixement que ja s’havia donat els anys anteriors del s XVIII. Del seu regnat ja hi ha dades relativament fiables, corresponents a dos censos de població , en concret els de 1787 i 1797. El primer d’ells assenyala que la població de les illes Pitiüses devia ser de 13.707 habitants, mentre que el segon, que sembla molt més fiable, parla d’un total entorn als 15.290 habitants. Malgrat aquest augment de la població no es pot parlar encara d’un creixement molt accelerat. De tota manera, Eivissa i Formentera estaven ja a punt d’arribar al que era el seu sostre de població dins el model agrari de subsistència ( agricultura), la qual cosa obligà, especialment a partir de mitjan s XIX, molts d’eivissencs i formenterers a emigrar per subsistir.

Pel que fa a la distribució de la població damunt el territori pitiús, es pot comprovar que la ciutat d’Eivissa perd cada vegada més pes en relació al total de la població de les illes, i, dins el nucli urbà, el raval de la Marina duplica amb escreix el nombre d’habitants que hi ha a la Reial Força (el nucli emmurallat). Si el creixement de la població i el conjunt de les activitats econòmiques de les Pitiüses presenten una certa continuïtat entre el regnat de Carles IV i els anteriors, serà en altres àmbits on hi haurà una sèrie de canvis d’una certa importància. Potser el més representatiu de tots és el fenomen de la Il·lustració. Si bé el tal fenomen il·lustrat s’inicià a les Pitiüses dins el regnat de Carles III, és a partir de l’arribada del primer bisbe d’Eivissa i Formentera, Manuel Abad y Lasierra , quan l’organisme definitiu per al desenvolupament dels projectes, el Fons de millores , i la persona que realment dirigirà els projectes, Miquel Gaietà Soler , realitzen les seues activitats; aquests darrers fets corresponen al regnat de Carles IV.

Fou el 1789 quan l’anomenada junta d’autoritats , passà a anomenar-se junta perpètua de govern , amb dues atribucions fonamentals: el control de l’Ajuntament i l’execució de l’ambiciós Pla de millores . Aquesta junta estava teòricament presidida pel bisbe, però qui realment la controlava era Miquel Gaietà Soler. Per estalviar els problemes que podien sorgir pel que fa a l’organització de les estructures del poder, Carles IV nomenà Miquel Gaietà Soler “batle de la Reial Casa i Cort, comissionat a les illes d’Eivissa i Formentera”. Soler estigué a Eivissa fins l’any 1798, moment en què va sortir cap a la cort per ocupar el càrrec de superintendent general d’Espanya i de les Índies. Abans d’anar-se’n, va fer un informe on es reflectien totes les realitzacions del Pla de millores.

Aquestes foren, segons ell, molt variades: activitats industrials de molt diferent tipus, millores diverses a la ciutat, nous conreus, intents de concentració de la població, etc. Però la que era considerada com una de les majors realitzacions era la creació, per reial ordre de 15 de setembre de 1789 de divuit pobles al camp. Per a cadascun d’ells es nomenà un ajuntament, es marcaren els límits d’allà on havia d’anar el poble i es comunicà als seus pobladors que després d’aixecar l’església s’havia de fer el mateix amb la casa consistorial. A més d’això, es va intentar fer una millora de les tècniques agràries. Després d’aquest informe, es rebé el 1798 una reial ordre en base a la qual l’Ajuntament de la ciutat d’Eivissa passava a estar format per regidors perpetus, que rebien el seu nomenament directe del monarca i ocupaven el seu càrrec fins a nova ordre. A elecció popular només quedaren dos diputats i un síndic.

Fer una avaluació de les activitats del Fons de millores és molt difícil, però s’ha de tenir present que les propostes dels il·lustrats toparen de bon principi amb l’oposició de la major part de la societat eivissenca: les classes altes, perquè consideraven que els canvis proposats pels il·lustrats podrien posar en perill els seus privilegis; les classes baixes, perquè es pretenia que elles assumissin tot el cost econòmic del Fons de millores. Tot això provocà una forta conflictivitat social durant aquells anys: problemes greus a la construcció de les esglésies de Sant Agustí i Sant Carles, negatives a pagar els impostos a Sant Rafel, i molts d’altres. Aquesta mateixa conflictivitat social continuarà al llarg dels primers anys del s XIX.

Així, el 1806 un grup relativament nombrós de pagesos armats de Santa Eulària i Balansat s’aproparen a la ciutat, amb la petició que se’ls eximís del pagament de les contribucions. Respecte a les conseqüències que tengué aquest aixecament només se sap que els tres màxims responsables de la revolta varen ser condemnats a deu anys de presidi a les illes Filipines i a quatre més de desterrament fora de l’illa, amb l’advertència que si ho tornaven a fer serien condemnats a mort. La conflictivitat social va ser un dels principals temes del regnat de Carles IV, i ho seria també amb el del seu fill Ferran VII .

El darrer aspecte que caldria destacar del regnat d’aquest monarca és el cors , que tendrà en aquells anys un dels seus punts més àlgids. Així, el 1798 el xabec Cornel es va dedicar a fer diferents captures de naus angleses, en una de les quals morí el seu patró, Pere Sala . Poc temps abans Pere, junt amb el seu pare Joan, havien rebut el títol d’alferes de fragata, com a reconeixement dels serveis prestats. El 1801, el corsari eivissenc Bartomeu Ferrer, amb el seu vaixell Vigilancia, va mantenir un dur combat contra naus angleses, per protegir un comboi que acompanyava. El 1806 s’armà la nau Santísima Trinidad, que tenia com a patró Marià Selleres. Va actuar com a corsari només uns vuit mesos, però en aquest curt període de temps va fer diferents accions que el feren famós. De tota manera, l’acció més coneguda del corsarisme eivissenc va ser l’abordatge i la detenció del corsari anglès conegut com el Papa, per part d’Antoni Riquer , que tengué lloc el 1806. En tal abordatge, molt difícil, hi moriren cinc eivissencs, entre ells el pare del mateix Antoni Riquer, Francesc, i hi hagué vint-i-dos ferits. Ateses les dificultats que comportà tal capció, es decidí que el vaixell corsari d’Antoni Riquer fos armat a partir de llavors per la Reial Hisenda, i es concedí a Riquer el títol d’alferes de fragata. Poc temps després va ser fet presoner pels anglesos, però en retornar a Eivissa va reprendre les seues activitats de corsari. Els anys daurats del cors estaven arribant a la seua fi. [EPG]

Quant a la documentació del seu  regnat existent a Eivissa, es troba a l’Arxiu Històric Municipal (AHME) la Relación de las fiestas que celebró en los días 25, 26 y 27 de julio de 1789 la Ciudad y Real Fuerza de Iviza en la augusta proclamación del Señor Rey Dn. Carlos Quarto. El primer dia es reuniren el matí totes les autoritats a l’Ajuntament i tragueren el reial penó, amb la qual cosa començaven les celebracions. Hi eren presents el bisbe  Eustaqui de Azara i Miquel Gaietà  Soler entre d’altres. Passaren a la  plaça on ja hi havia instal·lat un arc commemoratiu amb els retrats dels reis, tal com se solia fer en aquestes ocasions. L’alferes major mostrà el penó a la concurrència a la vegada  que sonava una salva i totes les campanes de la ciutat començaven a repicar. Després es va celebrar una missa amb Te Deum i a la tarda els  vesins oferiren a la plaça de sa Carrossa una representació on escenificaren la conquista catalana de 1235.  A la plaça, hi reproduïren el castell i les murades i s’hi col·locaren canons i tota l’artilleria. El veinatge es va dividir en els dos exèrcits i representà el setge i la conquesta d’Eivissa i Formentera. Cal mencionar que en tot moment es parla de “conquista española”. L’endemà, 27 de juliol, se celebrà una altra missa, en aquesta ocasió a l’església de Sant Elm. El sermó anà a càrrec de fra Vicent Ferrer, de l’orde dels predicadors. Finalitzat l’acte  religiós, les cinc companyies de milícies urbanes dels quartons feren una demostració a l’esplanada de sa Tarongeta, vora els murs de la ciutat, i en acabar  es dirigiren a la plaça del castell, on havia de tenir lloc el primer acte de la proclamació. Allí s’havia instal·lat per a l’ocasió un altre templet i, una vegada acabada la cerimònia, es dirigiren tots a la plaça de la Marina (devia ser l’actual plaça de Sant Elm), on la repetiren davant el corresponent altar. La darrera parada fou a la plaça de l’Ajuntament (actual plaça de la Catedral), on tornaren a deixar el reial penó vora els retrats reials. Els actes oficials del darrer dia començaren amb una missa oficiada pel bisbe Azara a la catedral, seguida d’un Te Deum. Acabat l’acte religiós, es donà menjar a tots els pobres de la Casa de l’Hospici; a la tarda, el barri de la Marina va organitzar l’escenificació d’una batalla naval entre un xabec comandat pel seu capità, Rafel  Prats, i una galiota de moros, capitanejada pel patró Joan Ros. El poble observà l’escenificació des dels diferents punts de la ciutat on era visible, mentre que les autoritats ho feren des de la torre de la Mar (al final del carrer de la Mare de Déu). La ciutat, que va romandre il·luminada els tres dies, prolongà un dia més les festes, fins al 28 de juliol, quan va arribar la notícia que havia nascut un príncep. [FTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments