Carles III

Carles III  (Nàpols? 1715 — Madrid 1788) HIST Fill d’Isabel de Parma i de Felip d’Anjou que va ocupar el tron d’Espanya després de la mort del seu germà Ferran VI l’any 1759. Quan fou cridat per cenyir-se la corona espanyola, als quaranta-quatre anys, gaudia d’una àmplia experiència de govern, primer com a duc de Parma i Plasència (1731-1735) i després com a rei de Nàpols (1734-1759). Tals càrrecs li permeteren saber envoltar-se de bons col·laboradors, als quals deixà una gran part de les tasques de govern a Espanya. L’enfocament prioritari de la seua política interna fou la consolidació i l’aprofundiment de l’autoritat del monarca (regalisme) davant altres grups de poder dins l’organització de l’Estat, seguint el camí encetat pels seus avantpassats borbons. Els dos eixos cabdals d’aquesta política foren: en primer lloc, la substitució de la noblesa territorial, pròxima als nuclis de poder durant els regnats dels Àustries, per un altre tipus de noblesa més especialitzada i amb els coneixements necessaris per dirigir la gran quantitat de reformes projectades per al conjunt del país. Aleshores aparegueren els que posteriorment varen ser anomenats polítics de carrera com Squillace, Grimaldi, el comte d’Aranda, el comte de Floridablanca o el comte de Campomanes, tots ells amb mentalitats semblants a les dels equips de govern francesos i italians, molt més lligades a la monarquia com a institució. Dins les mesures preses en aquesta línia hi destaquen les reformes dels diferents Consells d’Estat, que foren o bé suprimits o bé neutralitzats, a excepció del Consell de Castella, sobre el que es reuní una gran part de les decisions executives després de la seua reorganització, que permeté, entre d’altres coses, la incorporació de naturals de la Corona d’Aragó als càr-recs més importants, així com l’ascens d’alguns membres pertanyents a la petita noblesa, encarregada fins llavors de les administracions municipals i dels tribunals. A la presidència d’aquest consell els eclesiàstics i els juristes foren subtituïts per militars d’alta graduació. En segon lloc, l’afebliment del control polític de l’Església, que fins llavors havia nodrit els principals càrrecs dels consells de govern, mitjançant els homes preparats als col·legis majors religiosos. L’expulsió dels jesuïtes l’any 1767 fou la mesura més important presa en aquest sentit. D’altra banda l’Església posseïa aleshores un 15% dels recursos econòmics generats per tot el país, i era una organització paral·lela dins l’Estat, òbviament massa forta per als que defensaven el poder absolut del rei. El concordat firmat amb el Papa, l’any 1753, donava el control dels assumptes temporals de l’Església al monarca. Arran d’això començaren un seguit de mesures que impediren l’acumulació de més poder econòmic: es va controlar la creació de nous monestirs, convents i seminaris, i, més endavant (1798), es va prohibir la cessió de llegats a l’Església i als hospitals. A la política exterior, els esdeveniments produïts durant el regnat de Carles III impediren de mantenir la línia política establerta pel seu germà Ferran VI. L’anomenat Tercer Pacte de Família (1761), signat amb el rei de França, obligà Espanya a intervenir directament en els conflictes entre aquell país i Anglaterra, a la guerra dels Set Anys, de la qual resultà la pèrdua de Florida i el manteniment, per part dels anglesos, a Menorca i a Gibraltar. També cal destacar l’o-rientació atlàntica de les reformes polítiques i econòmiques en detriment dels interessos mediterranis. De fet, el decret de lliure comerç de l’any 1778 dugué, entre d’altres conseqüències, l’obertura del comerç amb les colònies americanes a tots els antics regnes hispànics. Malgrat això, pel que fa a la política mediter-rània se signaren tractats de pau amb Turquia (1782) i les potències nord-africanes (1785), que durant trenta anys reduïren considerablement la pirateria. En l’àmbit regional es dugueren endavant algunes mesures que feren minvar el poder dels funcionaris locals i municipals, adaptats a la nova organització política sorgida arran dels decrets de Nova Planta, fets efectius des de les primeres dècades del segle, als antics regnes de la Corona d’Aragó. Entre 1760 i 1766 es creà la Contaduría General de Propios y Arbitrios, a fi de definir el que havia de ser la principal reforma il·lustrada: alliberar el comerç de queviures i l’activitat econòmica general del poder oligàrquic de les autoritats locals. En aquest sentit es feren el 1766 les primeres eleccions de diputats del comú i del síndic personer als ajuntaments de les capitals de províncies, ambdós càrrecs assimilats poc després (1769) amb les mateixes facultats que els regidors perpetus. Pel que fa a Eivissa i Formentera es produïren algunes novetats de gran importància històrica durant el regnat de Carles III. Sens dubte les més importants foren la instauració del bisbat (1782), amb un primer titular, Manuel Abad y Lasierra , clarament lligat a les idees reformadores dels il·lustrats, així com, el mateix any, l’atorgament del títol de ciutat a la vila d’Eivissa. De fet el reformisme il·lustrat era present a Eivissa des de 1762 quan fou anomenat governador de l’illa el comte de Croix. Una vegada confirmada la seua efectivitat, a partir de 1764, es posaren en marxa algunes de les mesures típiques del que podria anomenar-se programa econòmic il·lustrat: plantada d’arbres i adopció de cultius alternatius als tradicionals, amb gratificacions a partir d’un nombre d’arbres plantats, conducció d’aigües i abastiment de la vila, així com una millora i institucionalització d’un estudi general a la residència de la Companyia de Jesús. Els nomenaments de Croix, Abad y Lasierra i Eustaquio de Azara són els millors exemples de l’efectivitat del regalisme que permeté a Carles III posar personatges del seu gust al capdavant de les institucions més importants. [EPG] Quant a la documentació d’aquest monarca existent a Eivissa, a més de cartes reials, es troba la relació de les festes que se celebraren amb motiu de la seua coronació. L’Ajuntament edità una separata on es feia Sucinta descripción de las afectuosas sinceras demonstraciones de jubilo, con que ha proclamado à su Monarca el Señor Don Carlos Tercero, Rey de las Españas, la isla, y Real Fuerza de Iviza... Els actes duraren tres dies, els 3, 4 i 5 de novembre. El dia 3 es reuniren a l’Ajuntament el governador, regidors i altres personalitats i es va treure el penó reial, senyera que presidí les celebracions. A les tres de la tarda començaren a repicar les campanes del temple de Santa Maria (l’actual catedral) i de les esglésies de l’illa, es va fer sonar l’artilleria i començaren els focs artificials, que duraren fins al solpost. Les embarcacions que hi havia al port també s’engalanaren per a l’ocasió. Al mateix temps s’havien instal·lat tres templets amb els retrats del rei i de la reina a tres places: la d’armes del castell, la de la Catedral i la de Sant Elm. Cada templet estava custodiat per una tercera part del cos de guàrdia i per dos sentinelles que romangueren allí fins al dia 6. A la nit es va amollar un bou pels carrers de la Marina i es continuà amb focs artificials, dispars d’artilleria i repicó de campanes. El diumenge 4, dia de la coronació, a les 9 del matí tornaren a reunir-se les autoritats a l’Ajuntament (aleshores a la plaça de la Catedral) i  d’allí  es  dirigiren  al  castell  a  tro-bar-se amb el governador per celebrar un dels banquets que tengueren lloc en aquells dies de festa. En acabar, les cinc companyies de milícies dels quartons, després de fer una demostració amb les armes al camp de la Tarongeta, pròxim a les murades, on, segons Joan Marí Cardona, s’hi feien moltes celebracions i que devia ser als voltants de l’actual carrer del Comte de Rosselló, es dirigiren cap a la plaça de la Catedral, on desfilaren davant els retrats dels reis i dispararen una salva. Després d’això, tots junts, autoritats, poble i milícies, es traslladaren a la plaça d’armes del castell, on tendria lloc el primer acte de proclamació, que consistí en un homenatge de tots els presents al reial penó i als retrats dels monarques. Aquesta cerimònia es va repetir a la plaça de Sant Elm. Abans, s’havien afegit a la comitiva dues companyies amb 100 homes cadascuna, una d’elles comandada pel capità del port Jaume Planells “Sit”. És interessant la manera com es descriu al document el passadís que formaren les dues companyies, fent dues files des del portal de ses Taules fins a la plaça de Sant Elm, “que estava enfrente de esta”, fet que demostra que entre els dos llocs no hi havia encara res construït. La proclamació es va fer per tercera i última vegada a la plaça de la Catedral. Allí es deixà el penó fins que no acabassin les festes. El darrer dia, dilluns 5, es va celebrar una missa amb Te Deum oficiada pel prevere  Josep Marià Ramon. Les dues companyies presents en els actes del dia anterior feren una salva davant cadascun dels tres templets instal·lats i ho repetiren mentre durava la missa. A la tarda, una processó amb les imatges de sant Vicent Ferrer i la Puríssima va passar pels carrers de  la vila. En arribar davant l’església del Convent, s’hi trobaren formades les esmentades companyies de la Marina, que s’hi incorporaren i continuaren tots junts. Acabaren les festes amb més focs, embarcacions il·luminades, trons i repics de campanes i crits d’alegria per part del poble. Així començà a Eivissa un regnat que portaria a les illes molts de canvis; un dels més importants va ser l’atorgament per part de Carles III de la categoria de ciutat a la que fins aleshores havia estat vila d’Eivissa, mitjançant un privilegi signat a El Escorial el 22 d’octubre de 1782. El motiu principal de la concessió, tal i com consta al document, era que d’aquesta manera Eivissa pogués ser seu del nou bisbat, gràcia concedida per butla del papa Pius VII el 30 d’abril d’aquell mateix any. Aquest fet comportà, també, que les illes deixassin de pagar un impost, la Media annata. El 4 de febrer de 1789 es rebé a l’illa la notícia de la seua mort. [FTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments