Cardona Montero, Josep Manuel

Cardona Montero, Josep Manuel  (Ciutat d’Eivissa 1928) LIT Escriptor i poeta en llengua castellana. Fill de pare eivissenc, la seua mare era de Conca i tenia la carrera de Mestra Nacional. Molt jove abandonà l’illa a causa de la carrera militar del seu pare. El 1938 es traslladà a Mallorca, on cursà el batxillerat a l’Institut Ramon Llull i on tengué de professor de llatí Francesc de Borja Moll . Més endavant passa a viure a Córdova, on rep classes de literatura del poeta Ricardo Molina i comença a formar part del grup poètic nascut a la vora de la revista Cántico que dirigien Molina i Juan Bernier i on publicà alguns dels seus primers versos. Ha residit també a Menorca i Conca. El 1947 es trasllada a Tarragona i cursa la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Més tardanament i amb algunes beques, ha residit a diverses ciutats europees. El 1953 publica a Tarragona un aplec d’onze poemes que porta el títol d’El Vendimiador, com a separata de la revista Atzavara, revista de poesia que Cardona Montero dirigia en aquell temps juntament amb Francesc Galí —també dirigí una altra publicació poètica, La luna negra—. Una segona edició molt ampliada i revisada d’El Vendimiador apareix a Barcelona l’any 1954 a la col·lecció Atzavara de poesia. En aquest conjunt de poemes ja destaquen algunes de les característiques de la seua obra que comparteix amb molts dels poetes castellans dels anys cinquanta; quant a la forma, un gust per l’hendecasíl·lab clàssic castellà, així com també pel vers lliure; pel que fa al fons, s’hi troben unes influències romàntiques i un gust per autors com Walt Whitman, Blake, J. R. Jiménez, A. Machado i P. Neruda, principalment. Cal destacar també una creixent preocupació pels temes socials, cosa que és patent en el poema que clou el recull i que porta el mateix títol que el llibre: és un cant encès a la germanor. També dins aquesta temàtica cal apuntar “Poema de la Ronda de San Antonio”. Durant la seua estada a Barcelona manté relacions amb diversos poetes catalans, d’entre els quals destaquen: J. Perucho, J. V. Foix, R. Permanyer i C. Riba. També participà el mes de juliol de 1953 en el II Congreso de Poesía celebrat a Salamanca, en el qual prengueren part els més destacats autors castellans del moment i una important representació de poetes catalans encapçalada per Carles Riba, Foix, Perucho, Garcés, etc. A Salamanca coneix Blas de Otero, amistat que perdurarà durant tota la vida. Ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques de les Pitiüses coma “Isla” suplement literari de Diario de Ibiza , publicat durant l’any 1953, on donà a conèixer tres poemes —“Deshago entre mis labios...”, “Ya ves a qué he llegado...” i “Oda a un joven marino”—, un conte —“El horóscopo”— i tres articles —“Tarragona”, “Los fracasos teatrales de Balzac” i “El II Congreso de Poesía”—. En el número 3 de la revista Ibiza , 2ª època, 1953, publica quatre poemes: “El sorprendido”, “Cimetière de Montrouge”, “Poema a Palmyre” i “Boulevard Saint Michel”. També en el número 3 de la revista Eivissa , 3ª època, el 1973 publica l’article “Ibiza en la ‘Memoria de la melancolía’ de María Teresa de León”. El 1954 comença a treballar a l’Instituto de Cultura Hispánica, a Madrid, i durant aquesta època freqüenta el domicili de Vicente Aleixandre, qui li recomana que enviï l’original del futur llibre Poemas a Circe  al premi Adonais de poesia, premi que, per raons extraliteràries, no li fou concedit. L’any 1959 surt publicat, Poemas a Circe, volum 167 de la col·lecció Adonais de poesia, a Madrid. És un conjunt molt unitari de 21 poemes compostos tots ells en versos hendecasíl·labs lliures, on en un bell llenguatge poètic narra la passió del poeta cap a la seua estimada, Circe, a l’escenari de l’illa nativa de l’autor. Els últims poemes del llibre, situats lluny d’Eivissa, tornen a irrompre en la temàtica social, tan del gust de Cardona Montero. Entre 1958 i 1959 treballa com a passant d’advocat a Tarragona i inicia una sèrie d’activitats clandestines en contra del règim del general Franco, que fa que aquest darrer any s’exiliï a Nancy (França). Comença a col·laborar a El Socialista. A la universitat de Nancy —on coneix la seua muller, d’origen grec— es llicencia en Literatura i obté el doctorat amb la tesi “L’écrivain,      image d’une société”, centrada en l’obra de Lados, Camus, Malraux i Antonio Machado. El 1961 es trasllada a Ginebra, on es doctora en Ciències Polítiques i entra a treballar a la OIT (Organització Internacional del Treball), fins a l’any 1976, que obté trasllat a París, a la seu de la UNESCO, ciutat on actualment resideix, ja jubilat, i on continua treballant amb traduccions de poetes, especialment francesos i algun de llengua anglesa com Erza Pound, més per lluitar amb les dificultats de la llengua i per esbargiment personal que per afanys de veure publicades aques-tes versions. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments