Capó i Valls de Padrinas, Joan

Capó i Valls de Padrinas, Joan  (Felanitx, Mallorca 1888 — Palma 1952) ENSENY Pedagog mallorquí.  Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de Madrid (1911-1914). Ocupà el càrrec d’inspector d’ense-nyament primari de Tarragona (1914) i de les Balears (1915-1924). Va ser inspector d’ensenyament primari de les Balears entre 1925 i 1936. En aquest càrrec, va efectuar nombrosos viatges a Eivissa, on donà suport a la tasca educativa del magisteri eivissenc, començant per l’ajuda al mestre Joaquim Gadea Fernández , el qual aleshores (1922) estava ocupat en la renovació educativa del poble de Sant Carles de Peralta i en la construcció d’una nova escola. El 1918 creà a Palma el Museu Pedagògic Provincial, per encàrrec de la Diputació Provincial de Balears, des del qual coordinava el moviment de renovació pedagògica que promovia. Des del seu càr-rec d’inspector en cap, va impulsar gran quantitat de projectes educatius a totes les illes Balears. El 1925 encapçalà una expedició de mestres de l’arxipèlag per fer un viatge a Europa i estudiar sobre el terreny les institucions pedagògiques estrangeres del moment. Aquell mateix any, l’11 de febrer, va reunir a Eivissa la junta de primer ensenyament per exposar un projecte d’erradicació de l’analfabetisme del camp eivissenc, que aleshores era del 90%. D’aquella reunió va sortir l’acord de celebrar una assemblea amb totes les juntes rurals, de les quals eren presidents els batles cor-responents. Aquesta assemblea es va fer al Teatre Pereira i s’hi acordà la creació d’un patronat escolar, presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Andrés Martínez Vargas, i format per l’inspector en cap de Balears, batles de tots els pobles, dos mestres de l’illa i un representant de l’Església, un de la indústria, un del comerç i un de les societats agrícoles i obreres. L’objectiu era, per una part, la construcció en dos anys de quaranta-vuit escoles, i, per l’altra, la creació de beques a fi de posar els estudis de magisteri a l’abast dels estudiants eivissencs, per evitar la gran mobilitat dels mestres, que era el principal problema que hi havia per poder donar una educació completa i continuada. L’anomenada Assemblea de Forces Vives, de la qual era secretari Joaquim Gadea Fernández, va redactar una acta en aquest sentit, la qual va ser signada per tots els assistents i enviada al president del Directori Militar, a Madrid, per conducte del rector de la Universitat de Barcelona. Des del primer moment en què es parlà de la creació d’una escola graduada, la idea va trobar en l’inspector Joan Capó una disposició i un entusiasme totals. També va organitzar colònies escolars a l’illa de Mallorca, a les quals, per primera vegada, hi varen anar alguns alumnes eivissencs el mes d’agost de 1932. En el període de la Segona República, la millora del sistema educatiu constituí un dels seus objectius polítics prioritaris. Per iniciativa seua es crearen durant la II República un important nombre d’escoles a Eivissa i Formentera, la gran majoria d’elles projectades o dirigides per l’arquitecte mallorquí Guillem Forteza i Pinya. D’aquell temps són la Graduada d’Eivissa i les escoles de Sant Agustí, Sant Antoni, Sant Llorenç, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Josep, Sant Jordi, Santa Eulària i Santa Gertrudis, així com una escola unitària d’al·lots i d’al·lotes projectada a Formentera el 1928. Escriví nombrosos articles sobre pedagogia, publicats a revistes d’àmbit provincial i estatal. És autor de llibres dedicats als ensenyants i de manuals escolars com Mi libro, El libro de los ejemplos (1918), Historia de Mallorca (1919), Cueva del Drach (1930), Lo que España espera de vosotros (1930) i El libro de la raza (1931). Durant la Guerra Civil fou empresonat i depurat, per la qual cosa fou traslladat a Almeria i a Castelló, on, a la població de la Vall d’Uixó, va organitzar 42 escoles de patronat, pagades per una fàbrica de calçats. Jaume Oliver i Jaume, a l’article dedicat a aquest pedagog a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, diu que «Joan Capó i Valls de Padrinas va escriure una llarga, interessant i rica pàgina de la història de l’educació a casa nostra, fins ara irrepetida i que constitueix un punt de referència necessari i una lliçó permanent per al nostre present i per al nostre futur. La consciència social a favor de l’educació que ell promogué i que creu que les energies esmerçades en aquesta empresa es converteixen, més endavant, en fruits ben madurs al si de la col·lectivitat, pot esser, canviat el context i superades certes contradiccions, el seu llegat més valuós». El 1930 fou distingit amb el títol de fill adoptiu de Formentera, el primer d’aquesta illa. [PVG/FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments