Canal i Torralla, Domènec de la

Canal i Torralla, Domènec de la  (s XVII-XVIII) HIST Portaveu de governació de la Corona d’Aragó ( governador) entre els anys 1698 i 1703. Capità de cavalls. Succeí en el càrrec Lupercio Castellón y Escobedo . Havia servit durant uns anys als exèrcits de Flandes, i uns anys abans de ser nomenat governador d’Eivissa perdé les possessions que tenia a la Cerdanya, en passar aquests territoris a mans franceses el 1660. Quan el Consell d’Aragó va proposar el seu nomenament va tenir present l’al·legació que feia un dels seus membres referida als molts anys que portaven les governacions d’Eivissa i de Menorca sense ser cobertes per catalans, i que es considerava que tots els regnes que formaven la Corona d’Aragó havien de ser tractats de la mateixa manera. Molt poc temps després del seu nomenament, i com era habitual, demanà que se li concedís una ajuda consistent en mil modins de sal, tal com s’havia fet amb els seus antecessors en el càrrec. El gener de 1701 presidí els funerals que es feren pel rei Felip IV . Deixà el càrrec l’any 1703, en complir els sis anys de mandat, com era habitual a la seua època. Va ser substituït per Josep Ponce de León . Devia tractar-se d’una persona fidel a l’arxiduc Carles d’Àustria , perquè tornà a ocupar el càrrec uns anys més al llarg de la guerra de Successió , en concret entre desembre de 1712 i setembre de 1714. Quan arribà a Eivissa, existia un enfrontament entre els representants de la Corona (és a dir, els governadors), i la Universitat , pel fet d’haver llogat el rei les salines al comerciant Giovanni Battista Visconti . El síndic enviat per la Universitat davant la Cort per intentar aconseguir l’anul·lació de l’arrendament deia que Domènec de la Canal era còmplice de Visconti. L’abril de 1713 se signà la Pau d’Utrech , per la qual l’arxiduc Carles d’Àustria renunciava a tots els seus possibles drets sobre els territoris ibèrics. El juliol del mateix any, les tropes austracistes aquarterades a Eivissa foren evacuades, i les males perspectives feren plantejar-se als jurats la possibilitat d’enviar un síndic a la Cort de Madrid implorant davant el rei Felip V el manteniment dels privilegis de l’illa, i de reconèixer aquest com a monarca. La intervenció del governador, a més de les notícies de resistència per part de catalans i mallorquins, feren, de moment, abandonar aquesta idea. Poc temps després els jurats comunicaren al governador que, en no ser ja rei l’arxiduc Carles, que era qui havia autoritzat l’arrendament de les salines, aquest ja no existia, i ells pensaven fer-se’n càrrec de seguida. De fet, la Universitat considerava que Domènec de la Canal ja no era governador. Aquest envià un escrit als jurats on els va advertir que l’arrendament continuava vigent, i que ell encara era la màxima autoritat de l’illa. Davant això, els jurats reconsideraren la seua posició. Domènec de la Canal abandonà l’illa el setembre de 1714, coincidint amb la caiguda de la ciutat de Barcelona a mans de les tropes de Felip V. El substituí, amb caràcter interí, Manuel Desvalls i de Vergós . [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments