Can Llaudis, vénda de

Can Llaudis, vénda de  GEO Vénda de la parròquia de Sant Francesc de s’Estany ↑, del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia ↑. Limita al nord amb la parròquia de Sant Jordi de ses Salines ↑, a l’est amb la vénda de sa Torre de sa Sal Rossa ↑, al sud amb els estanys saliners i a l’oest amb la mar i amb la vénda des Racó des Jondal ↑. Ocupa l’extrem sud-occidental del pla de ses Salines ↑, fet que implica que no hi ha cap elevació assenyalable en tot el seu territori, que va augmentant suaument d’altura fins als 27 m sobre el nivell de la mar, a l’extrem nord de la vénda.

Aquestes condicions físiques i l’absència d’obstacles naturals cap a l’est i oest feren que aquesta àrea fos l’escollida per situar-hi l’aeroport des Codolar ↑, que ocupa pràcticament tota la vénda, deixant només una franja de territori entre ell i els estanys i una petita vela de terreny al nord de les instal·lacions, les quals han modificat totalment la fesomia d’aquestes terres. Entre aquestes modificacions cal comptar-hi el desviament de cursos hidrològics. Els torrents circulaven en aquesta zona de nord a sud, provinents dels puigs situats al nord del pla, el qual travessen fins abocar a l’àrea dels estanys, que abans eren aiguamolls naturals que s’anaven omplint amb al·luvions de les torrenteres. Ja en temps dels fenicis sembla que aquests aiguamolls, que devien produir sal de forma natural, començaren a transformar-se per la mà de l’home.

Amb successius canvis artificials s’ha arribat a les salines ↑ actuals. Una de les primeres obres fou el desviament de les torrenteres cap al mar, perquè les aigües dolces no pertorbassin el procés de producció de la sal. La platja des Codolar ↑ o des Còdols és la barra natural que separa i protegeix els estanys i una part del pla dels embats de la mar. El sector d’aquesta platja que correspon a la vénda, que és bàsicament la que confronta amb els estanys, és anomenada Sanvertesc ↑. Aquest sector arriba a la desembocadura actual del torrent de sa Font des Taronger ↑ (també anomenat de Can Font i, en alguns papers oficials, amb l’estrany nom de “D’en Salla es Codolar”), que fa de partió amb la vénda des Racó. Aquest torrent fou desviat pel límit nord de l’aeroport quan va ser construït.

Per la banda oriental de la vénda, limitant amb Sant Jordi, circula el torrent que, provinent des Rafal Trobat ↑ i àrees properes, va a parar als estanys de sa Sal Rossa, i que rep diversos noms: torrent de Ca na Parra, de Cas Galops o, també, de ses Coves Negres.

Els sòls són bàsicament al·luvials, com correspon a terres de reompliment, d’un elevat grau de fertilitat. A les àrees més properes als estanys els sòls són de tipus salí, pel seu elevat índex de salinització (és la zona anomenada tradicionalment es Prat). En aquesta última àrea hi ha vegetació natural halòfila (que es desenvolupa bé en ambients salins), com ara jonqueres, solseres, esparregueres, etc. A les dunes sorrenques de darrere els còdols, vora mar, hi ha algunes gramínies i savines arbustives. També es troben algunes savines més desenvolupades cap a l’interior, així com algun altre arbre, com pins i tamarells.

Al nord de l’aeroport pràcticament tot el territori està humanitzat, per la qual cosa gairebé només es troba vegetació natural als marges i prop dels camins. També hi ha un petit ecosistema de brolla amb pins als marges del torrent de sa Font des Taronger. El poblament és dispers, tot i que especialment dens al territori que queda al nord de l’aeroport, amb unes poques cases velles i moltes de nova planta. A l’àrea propera als estanys hi ha menys densitat d’edificacions, i hi destaquen algunes cases pageses, com can Toni Rei, amb una torre de refugi circular ben conservada. El nombre d’habitants sembla que ha augmentat considerablement els últims anys, després de la parcel·lació de diverses finques i la construcció dels nous habitatges abans esmentats; de tota manera, no hi ha dades que ho puguin confirmar.

Aquesta vénda comptava amb algunes de les millors hisendes agrícoles de l’illa, amb bona terra i aigua potable a poca profunditat (es conserven les restes d’algunes sènies i alguns molins), però la construcció de l’aeroport representà la fi de les millors explotacions. La progressiva salinització de les aigües per mor de la sobreexplotació dels aqüífers també ha minvat les possibilitats agrícoles de l’àrea. Avui es continua treballant la terra que queda, però gairebé només a temps parcial. A la banda sud es troba bàsicament agricultura extensiva (cereals, vinya), i a la banda nord hi ha petits horts al voltant de les cases, amb alguna zona d’arbres (ametllers, garrovers), abans combinats amb cereals. A banda de l’activitat pròpia de l’aeroport, cal destacar que moltes empreses s’han situat al llarg de la carretera que hi porta, aprofitant la declaració de zona industrial que en féu l’Ajuntament de Sant Josep. N’hi ha una àmplia varietat (distribuïdors gràfics, lloguer de cotxes, derivats de l’alumini, gelats, etc.) i sol tractar-se de centres d’emmagatzematge de productes, encara que també n’hi ha algun de venda. El sector dels serveis es completa amb algun bar i alguna petita botiga de queviures, al sector septentrional. Prop de l’església de la parròquia, al sector de migjorn de la vénda, hi ha també la depuradora que recull les aigües de l’àrea urbana de Sant Jordi, i també el cementeri nou que dóna servei a les dues parròquies de Sant Jordi i Sant Francesc.


Els eixos de comunicació a la banda nord de la vénda són la carretera que, provinent de la ciutat d’Eivissa ↑, porta a l’aeroport i la desviació que condueix cap a sa Caleta ↑ i es Jondal ↑ o cap a la carretera de Sant Josep. D’elles surten els diversos camins, la major part de terra, que porten a les cases. A la banda sud els eixos són la carretera que va de Sant Jordi a sa Canal ↑ i el camí de terra que en surt i, paral·lel a les pistes d’aviació, porta a la platja des Còdols, on hi ha algunes casetes de gent que posseeix embarcacions per a esbarjo.

La part sud de la vénda, així com les formacions dunars de la platja, resten protegides, ja que formen part de la Reserva Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera.

Aquesta vénda, com totes les del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, no té reconeixement oficial i és, a més, una de les més desconegudes en l’àmbit popular, especialment d’ençà de la desestructuració que representà la construcció de l’aeroport. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments