Calvi, Gianbattista

Calvi, Gianbattista  (Milà 1525 — Perpinyà 1565 o la Goleta, Tunísia 1564 — 1565) ARQUIT/HIST/ CARTOG Enginyer italià que projectà el nou sistema defensiu de la vila d’Eivissa a mitjan s XVI. És l’autor de la primera traça de les muralles renaixentistes d’Eivissa, iniciades el gener de 1555.

Els sobirans espanyols, coneixedors dels avenços en arquitectura militar, mitjançant els seus dominis a Itàlia, promogueren un pla de modernització de les defenses costaneres mediterrànies, inclosa la d’Eivissa, tot seguint els models italians en voga, ja que fou en aquest país on aparegueren els primers recintes amb baluards dissenyats per enginyers militars. A Espanya, el primer que utilitzà aquest títol fou Benedetto de Ravenna, que va estar al servei de Ferran el Catòlic en les guerres d’Itàlia i, posteriorment, amb Carles I; en aquesta segona etapa realitzà un reconeixement de les fortificacions de la frontera amb França des d’Hondarribia a Perpinyà. El 1550, en quedar-se cec, s’incorporà al servei de la Corona l’enginyer Giovanni Battista Calvi, que hi treballaria fins a la seua mort, i fou qui realitzà els projectes de nombroses ciutats espanyoles.

La defensa de les places a la Mediterrània fou impulsada per la política militar de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1519), i continuada pel seu fill Felip II (1556), en una lluita per mantenir els seus territoris a la Mediterrània occidental, davant els constants conflictes amb la corona francesa i l’expansionisme de l'imperi otomà, moltes vegades impulsats pels emirats nord-africans de Tunísia, Algèria i el Marroc. Giovanni Battista Calvi va néixer a Milà el 1525. Pel que fa a la seua carrera professional se sap que el 1547 intervengué en la construcció del Castel Nuovo a Piacenza (Itàlia), al servei del duc Pier Luigi Farnese, i hom creu que fou el duc d’Urbino qui el recomanà a l’emperador Carles I després de treballar en la fortificació d’Ortello. A Milà i a Siena començà a treballar per a la corona espanyola.

Entre 1550 i 1552 arribà a Espanya, requerit pel príncep Felip, que en aquella època exercia el govern dels regnes hispànics per l’absència de son pare, que era a Alemanya atenent els greus problemes de l’imperi, i que ja el 1551 confià les prerrogatives reials al seu fill, que actuà com a regent abans de l’abdicació oficial de Carles I, el 1556. Per això es deu a la decisió del príncep, futur Felip II, el canvi de les estructures defensives espanyoles en general i d’Eivissa en particular. Hom el nomenà enginyer de la Cort el 1552, any en què es trobava ocupat en els treballs de defensa del Rosselló i de la frontera marítima de Catalunya, on projectà i realitzà la fortificació de la ciutadella de Roses i, a Barcelona, el bastió de les Drassanes de la muralla de la ciutat.

Partí de Perpinyà el 1553 per fer un reconeixement de diverses poblacions, i és possible que fos durant aquest viatge quan visità Eivissa per primera volta, ja que es conserva a l’Arxiu General de Simancas una carpeta d’aquell any, però sense firma, amb una sèrie de línies generals estratègiques sobre allò que convenia per a la fortificació, i que, a més, conté un plànol de les illes d’Eivissa i de Formentera.

El 1554 projectà i realitzà les fortificacions de Pamplona, Logronyo, Sant Sebastià i Estella. L’11 de juliol d’aquest any era a La Corunya entrevistant-se amb el príncep Felip, qui, abans de partir cap a Anglaterra per unir-se en matrimoni amb la sobirana Maria Tudor, volgué concretar amb l’enginyer les línies a seguir en el seu projecte de defensa de la costa mediterrània espanyola. Durant el viatge del príncep a Anglaterra, deixà com a governadora la seua germana Joana, princesa de Portugal, i com a assessor més proper, el secretari del Consell de Guerra, Ledesma. La correspondència que mantengué Calvi amb aquests personatges, conservada a l’Arxiu General de Simancas, informant puntualment dels projectes i treballs que realitzava, és el document clau que permet de conèixer la trajectòria d’aquest personatge i els detalls de la seua obra a Eivissa. De La Corunya se n’anà a Cadis i a Gibraltar per planificar les defenses d’aquestes ciutats. Posteriorment passà a Granada i d’allí fou enviat a Màlaga i a les Balears. A la primeria d’octubre era a València, des d’on embarcà cap a Eivissa, bé que les inclemències del temps i els atacs d’armades enemigues el retengueren entre Dénia i València.

A la fi, l’11 de novembre de 1554, arribà al port de la vila d’Eivissa. Projectà la fortificació de la vila seguint, en essència, el traçat de les antigues tanques medievals, i aquesta quedà definida per una estructura formada per sis baluards i murs alts, gruixats i terraplenats amb parapets, i àmplies plataformes adequades per a la introducció de l’artilleria, que substuitueix les murades medievals indefenses i inservibles a causa del canvi de les tècniques de combat i l’ús d’armes de foc des del s XIV. Una vegada resolts els problemes de finançament i de mà d’obra, començà l’obra al principi de gener de 1555, segons informà a la princesa governadora en una carta que portava data del 10 de gener d’aquell any, on també es notificava l’estat de les muralles medievals, que trobà molt febles i inservibles. També li enviava un croquis, la traça i el memorial del nou projecte que havia engegat. També s’ocupà de reconèixer les necessitats defensives de l’illa i aconsellà la construcció d’algunes torres per defendre els ports principals, i enfortir i reedificar l’església de Santa Eulària.

La princesa governadora, en una carta amb data del 17 de febrer, li ordenà de traslladar-se a Menorca. Abans de partir deixà encarregat de l’obra el mestre major Antoni Jaume , i informà la Corona que s’havien iniciat els tres baluards més importants per a la defensa d’Eivissa, i que els altres tres els deixava marcats amb estaques per evitar errors en l’edificació. El 15 de març de 1555 abandonà l’illa d’Eivissa amb rumb a Menorca, però, de pas, s’aturà a Mallorca, informà la princesa sobre l’estat de la muralla de Palma i li aconsellà la construcció d’un castell. A més, s’excusà de no haver pogut passar per Formentera, ja que les costes eren amenaçades per embarcacions enemigues.

A Menorca, projectà i inicià el castell de Sant Felip de Maó i a la darreria de novembre de 1555 es dirigí a Barcelona, on va caure malalt de tuberculosi i hi hagué de romandre sis mesos, ja que la malaltia no li permetia cavalcar. Una volta refet, acompanyat pel marquès de Tarifa, es traslladà a Roses i a Perpinyà, i el 1556 tornà a Cadis per reconèixer-ne l’estat de la fortificació. En aquesta època tengué diverses recaigudes i el 1557, des de València, demanà llicències a la princesa governadora per retirar-se del seu càrrec per malaltia, però no li foren concedides i se li ordenà de tornar a Cadis i a Gibraltar. Al principi de 1558 continuava a Cadis, molt dèbil, però treballant. El 1559 projectà i inicià les defenses de Màlaga i Mazalquivir, i també se li encarregà el projecte de les defenses d’Orà.

A partir d’aleshores, les notícies sobre Calvi són imprecises: no es té constància que arribàs a Orà. La seua mort es degué produir entre 1564 i 1565, bé que alguns autors la situen a la Goleta (Tunísia) i d’altres a Perpinyà, on n’estava ultimant les obres del castell el 1565. Se sap del cert que l’any 1565 Felip II requereix els serveis per a la Corona de l’enginyer, també italià, Giacomo Paleazzo “el Fratín”, que reformà i amplià el projecte de Calvi a Eivissa el 1575. [AMP]

Pel que fa a la cartografia, a banda de ser l’autor de diversos croquis i traces de les murades, Calvi també va aixecar alguns mapes del conjunt de les Pitiüses. Entre ells, un datat l’any 1555, fet segurament pel sistema de coordenades polars. Constitueix més que res un croquis fet probablement des del mar, circumnavegant les illes, i que rep el nom de Ritratto di tutta l’isola d’Eviza et delle Formentier. Tur de Montis  veu, en bona lògica, que es tracta més que res d’un apunt, probablement per fer un mapa més correcte i de forma més detenguda, visitant també l’interior. La banda nord és tractada amb més deteniment, especialment si es compara amb algun sector que apareix directament expressat amb una línia recta, com la zona del sud-oest d’Eivissa.

Formentera sembla que només la dibuixa per referències, sense visitar-la. Històricament, és interessant la referència que fa a l’existència d’una torre a l’illa de s’Espalmador, i també a una altra al carregador de sa Sal Rossa, així com a la presència de les esglésies que hi devia haver en aquell temps: Sant Jordi, Sant Antoni, Sant Miquel, Santa Eulària i Jesús, així com a la fortificació de la vila. Té unes dimensions de 62 x 44’5 cm, i està fet sobre paper. És important també per la toponímia que hi apareix, esp de la costa, i perquè sembla que és el primer aixecament de les illes fet sobre el terreny. Es conserva a l’Arxiu de Simancas, com també una panoràmica de l’antiga fortalesa d’Eivissa anomenada Il Ritratto grande della fortezza di Iviza el qual ritratto he le mura divise per porter mostrar come resta le facciate di esse mura, de 104’5 x 84’1 cm, a una sola tinta, amb retolació i en bon estat de conservació. Probablement és dels mateixos anys (1555?).

Tur de Montis atribueix també a Calvi, després d’uns estudis cal·ligràfics, un altre mapa de les Pitiüses que deu ser un poc posterior (probablement de 1556), conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid. En aquest millora considerablement el traçat d’Eivissa i, esp, de Formentera (tot i que li atribueix unes dimensions enormes), i també subsana alguns errors d’apreciació que apareixen en el primer. Hi apareix la delimitació dels quartons i una llista més àmplia de topònims, en els quals mescla les llengües italiana, catalana i castellana. Probablement es devia tractar d’un mapa per assenyalar les necessitats defensives del conjunt de les Pitiüses, i que havien de complementar les obres de les murades de la vila que ell mateix estava portant a terme. És un manuscrit sobre paper de 44 x 32 cm, que porta diverses anotacions al revers sobre qüestions referides a la defensa de les fortificacions. [JPS]

Descàrregues

Col·laboradors