Cala Tarida

Cala Tarida  GEO Nucli de població i centre turístic de la costa occidental de l’illa d’Eivissa, situat a l’accident geogràfic del mateix nom, que pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia , i ubicat a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà i a la vénda de Dellà Torrent . Es troba a una distància d’uns 8 km de Sant Antoni i a uns 20 km d’Eivissa.

No és fins a mitjan dècada dels setanta quan comencen les primeres construccions que formaran l’actual nucli poblacional. Cap a l’any 1985 es viu una fase expansiva en la construccció que es veu estancada entre els anys 1990 i 1993, i revifa a partir de l’any 1994. El lloc té una extensió d’unes 100 ha, en les quals hi ha construïdes una vintena d’habitatges, ocupats per entre 75 i 100 persones. Les construccions que es troben en aquest indret són, preferentment, xalets d’ús residencial i apartaments d’ús turístic; totes estan formades per una planta baixa i, com a màxim, un pis. La part central de Cala Tarida té una plaça ajardinada. El tipus d’urbanització que hi ha és extensiu. El nucli és dividit dues vegades per les carreteres que l’uneixen amb Sant Josep i amb Sant Antoni. Té un reconeixement administratiu per part de l’Ajuntament de Sant Josep.

La població resident és d’origen majoritàriament peninsular, seguida dels estrangers (especialment alemanys i italians), que constitueixen el grup poblacional més dinàmic quant a expansió, i, finalment, hi ha els nats a Eivissa, provinents de la mateixa parròquia principalment. El nivell socioeconòmic és mitjà-baix. Quant a l’ocupació laboral, predominen els treballadors de l’hoteleria estacionals (en els negocis turístics del mateix lloc o de les rodalies), i a més s’hi troben professionals liberals i empresaris. Per edats, la majoria de la població és jove.

Hom constata una infraestructura urbana composta per carrers pavimentats, voravies, xarxa d’aigües, enllumenat públic, carrers retolats i habitatges numerats, cabines telefòniques, bústies, rètols informatius, agència de canvi de moneda estrangera, papereres, contenidors i recollida d’escombraries.

Existeixen dos tipus d’usos del sòl, residencial i turístic, que estan separats un de l’altre. Cala Tarida té sobretot una funció de primera residència. La funció comercial, el 1995, estava limitada a algunes botigues de queviures, una perruqueria i vuit restaurants (quasi tots en primera línia de costa o a la platja), raó per la qual depenia de Sant Antoni i d’Eivissa. Quant a l’hoteleria, hi havia una desena d’establiments, i hi predominaven els apartaments de tipus bungalou. Tenia una acollida total per a més de 2.000 persones, a més de serveis d’oci a la platja per als turistes. L’ensenyament i el culte religiós tenen lloc fora del nucli (Sant Agustí i Sant Josep). Pel que fa als serveis de salut hi ha un centre d’urgències. Els transports públics es redueixen a una línia regular d’autobusos amb Sant Antoni i una d’estiuenca amb Sant Josep. Hi ha una associació de vesins. Finalment, cal dir que la platja que es troba a la cala és molt concorreguda durant els mesos d’estiu. [MCL]

Descàrregues

Col·laboradors