Càritas Diocesana d’Eivissa

Càritas Diocesana d’Eivissa  SOC Càritas és una organització catòlica internacional creada pel papa Pius XII el 1950 i que té per finalitat coordinar totes les actuacions socials, assistencials i de caritat portades a terme per l’Església. L’organització i el funcionament de Càritas depenen de forma directa de les conferències episcopals de cadascun dels països membres, les quals deleguen en els respectius bisbes les atribucions presidencials dins les diòcesis. La seu de Càritas Internacional —associació a la qual pertanyen 145 països de tots els continents— es troba a Roma. Pel que fa a l’organització espanyola, va assolir personalitat jurídica pròpia, tant eclesiàstica com civil, el març de 1960. Els primers precedents de Càritas Diocesana d’Eivissa varen tenir lloc el 1955, amb la constitució de la Junta Assistencial Diocesana de Caritat . Aquesta etapa preliminar, que acabaria el 1970, va centrar-se fonamentalment en activitats benèfiques i assistencials, així com en l’obertura de diversos centres escolars. El 1970 varen instal·lar-se a Eivissa una oficina permanent, un centre d’acollida i un alberg amb capacitat per a catorze persones. Aquestes dependències varen disposar de la col·laboració voluntària de metges, que assistien a les persones sense recursos econòmics. Aleshores també varen entrar en funcionament diverses aules escolars d’ensenyament primari i varen organitzar-se cursos d’alfabetització per a adults, cursos de promoció de la dona, una escola pont per escolaritzar els boixos d’ètnia gitana i algunes colònies infantils. Així mateix, Càritas va gestionar la tramitació d’expedients perquè persones de la tercera edat sense recursos poguessin cobrar pensions. El 1972, començaren les tasques per ajudar els malalts alcohòlics, que donaren lloc a la creació del Centre d’Alcohòlics Anònims (1974). Al llarg dels darrers vint anys, Càritas Diocesana d’Eivissa ha pres part en nombrosos projectes assistencials: la construcció de 96 habitatges socials i de la Residència d’Ancians Reina Sofia , inaugurada oficialment per la mateixa reina el 4 d’agost de 1977; organització de les I Jornades sobre la Droga (1979); el Patronat de Salut Mental i Benestar Social (del qual Càritas n’és membre), que va promoure el Centre de Rehabilitació de Drogodependents de can Pep Xico (1984). Amb el Consell Insular d’Eivissa i Formentera , Càritàs col·laborà en el rellançament de la Junta de Protecció de Menors (1984). Fins al 1985, Càritas fou l’únic centre d’assistència social a les Pitiüses (aleshores tant el Patronat de Salut Mental com l’Administració central crearen nous serveis); a partir de 1989 els ajuntaments varen disposar d’assistents socials propis. El febrer de 1995 va obrir-se el centre Betània, al barri de Cas Serres, per a la promoció social i educativa dels adults, jóvens i infants. El 15 de maig de 1995, i mitjançant un conveni de col·laboració entre Càritas Diocesana d’Eivissa i la Direcció General de Menors del Govern Balear , va entrar en funcionament el centre Bisbe Huix d’Eivissa, destinat a ser un lloc d’acollida residencial per als al·lots d’entre dotze i disset anys. Posteriorment, va signar-se un altre conveni amb la Conselleria de Governació perquè l’esmentat centre social pogués desenvolupar els serveis comunitaris dictats pels jutges de menors de la Comunitat Autònoma. [XLI] 


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments