Bossa, can
Bossa, can
1. HIST Nom donat des del s XVIII a una finca del quartó de ses Salines , la qual confrontava per llevant amb la platja que s’estén entre la Punta i el carregador de sa Sal Rossa
. El nom de la hisenda, ara ja urbanitzada, acabà convertint-se també en denominació de la platja adjacent. [JPR]
2. ARQUEOL Prop de la platja d’en Bossa , a pocs metres de la mar, les obres de construcció de l’edifici Tívoli propiciaren la descoberta d’una instal·lació agrícola d’època antiga que, concretament, abastava, si més no, des de l’època tardo-púnica fins a l’època bizantina.
Entre els materials recuperats en les dites circumstàncies, destaquen objectes com l’orbis d’un trapetum, és a dir una de les dues moles en forma de quart d’esfera que giraven verticalment a l’interior d’una cuba de pedra, molí per a olives introduït a Eivissa en època tardopúnica; un cap d’ariet, peça de terracota que representa un cap de moltó, segurament pertanyent a un kernos (mena de canelobre amb diferents vasos, que en el món púnic sovent apareix decorat amb motius d’aquest tipus); i també un interessant lot de ceràmiques d’època bizantina, del qual destaquen peces de taula fabricades a Tunísia vernissades de roig (sigillata clara). Aquest assentament no fou abandonat fins al s VII de l’era cristiana.
També prop de la platja d’en Bossa, a la finca del mateix nom, fa alguns anys fou trobat, de manera casual, a l’interior d’un mur pagès, reutilitzat com a pedra de maçoneria, un fragment de làpida de pedra blanquinosa —potser de marbre o de pedra calcària marmòria—, de 25 x 30 cm, que conserva una part de tres línies superposades d’inscripció llatina en lletres capitals de bona factura.
Aquestes permeten llegir amb claredat ... VALER ... / ... ANTIN ... i, a la renglera inferior, ... RIB ..., amb més dubtes. Devia ser, per tant, una dedicatòria a Valeri Constantí, tal volta al·ludint, entre d’altres coses, a la seua potestat tribunícia. Per tant, es devia tractar de l’emperador Constantí I. A manca de més informació, aquesta interessant inscripció ha de datar-se en un any qualsevol del seu regnat, entre el 307 i el 337 dC.
Atesa la seua importància, és probable que arribàs a la platja d’en Bossa en estat fragmentari, procedent de la ciutat, ja que no és fàcil que a les rodalies d’on fou trobada hi hagués cap centre suficientment important com per realitzar dedicatòries de caràcter imperial. [JoRT]
Descàrregues
