Biot, Jean Baptiste

Biot, Jean-Baptiste (París 1774 — 1862)  HIST/GEO  Físic i astrònom francès que va participar de 1806 a 1808 a les operacions geodèsiques de mesura d’un arc del meridià de París entre Catalunya i l’illa de Formentera.

Acabava de ser elegit membre de l’Acadèmia de les Ciències i era també responsable de la investigació de terreny sobre la famosa “pluja de pedres de L’Aigle”, nom del poble de Normandia on havia caigut i explotat el 1803 un enorme meteorit.

L’informe presentat a les autoritats científiques i polítiques, model de rigor i de modernitat, per primera vegada parla de l’existència de cossos celestes venguts del sistema solar que cauen per gravitació a la superfície terrestre.

L’any següent Biot acompanyà el seu col·lega Gay-Lussac, en la que va ser la primera expedició amb finalitat científica en globus, per estudiar la variació de la intensitat del magnetisme terrestre amb l’altitud.

Fou, però, l’òptica el que ocupà el jove professor amb més interès quan, després de publicar un important assaig sobre la polarització de la llum, signat conjuntament amb François Aragó ↑, varen ser tots dos nomenats per anar a Espanya a amidar el meridià.

L’establiment del gran triangle destinat a la unió geodèsica de l’arxipèlag Balear amb el continent demanava un coneixement complet dels fenòmens de distorsió de la llum a l’òptica dels instruments que s’utilitzarien sobre distàncies mai no experimentades.

De les tres estades de Biot a les Pitiüses entre 1806 i 1808, s’ha conservat una important col·lecció de cartes escrites a J.-B. Delambre, de l’Observatori de París, així com a la seua esposa amb interessants dades socioeconòmiques sobre les zones des Campvell, a Sant Mateu, i de sa Talaiassa de Formentera, en particular sobre els transports i la mobilitat en aquella època.

Els relats que fa el 1808 de la presa del xabec en què tornava a Dénia en finalitzar la seua missió diuen molt de la situació marítima en temps de la guerra contra Anglaterra just abans del canvi d’aliança d’Espanya, així com de la molt opaca legislació sobre la circulació de les persones i de les mercaderies.

L’observació que va fer l’astrònom des del seu observatori de Formentera d’un estel desconegut que semblava dirigir-se en direcció a la Terra va ser utilitzada per Jules Verne com a argument de la seua novel·la Hector Servadac.

Cal afegir que les primeres aproximacions a l’estudi del sistema respiratori dels peixos fetes per Biot a Eivissa conduïren el doctor Delaroche a ajuntar-se a l’ultima fase de les operacions i donar lloc el 1809 a la publicació pel Museu d’Història Natural de París d’un important catàleg dels peixos de les illes Balears en què gairebé totes les espècies de les Pitiüses estan representades amb la seua apel·lació local.

D’altra banda, es deu a l’astrònom francès la primera descripció dels instruments musicals tradicionals i del ball pagès quan va assistir a la Setmana Santa de 1807 al Pilar de la Mola.

De 1809 a 1812 efectuà operacions d’amidament similars a la de l’arxipèlag Balear sobre la part nord del meridià de París fins a les illes Shetland i l’any 1825, a Itàlia, a l’arxipèlag de les Eòlies, en una latitud pròxima a la de les illes Pitiüses.

El 1848 Jean-Baptiste Biot col·laborà amb Louis Pasteur sobre l’estudi de la dissimetria molecular que valgué al jove químic la seua entrada a l’Acadèmia el 1862, pocs mesos després de la mort del seu mentor. [PiB]

Descàrregues