Bellmunt, vénda de

Bellmunt, vénda de GEO A la primera part del segle XVI, apareix com una gran comarca del quartó de Santa Eulària , poblada per multitud de famílies, que més endavant figura compresa en la gran vénda de s’Església , del quartó mencionat. Feta la divisió parroquial (1785), Bellmunt correspongué a la parròquia de Sant Llorenç, i aviat assolí la denominació de vénda. Ocupa l’extrem sud-occidental de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia, al terme municipal de Sant Joan de Labritja. Limita al nord amb les véndes des Boletar de Dalt i des Boletar de Baix , a l’est amb la de Safragell i al sud i l’oest amb la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera, del terme municipal de Santa Eulària des Riu. Comprèn el vessant septentrional de sa Talaia de Sant Llorenç, des del cim fins al llit del torrent des Verger , que fa de partió amb les véndes des Boletar. Sa Talaia assoleix els 270 metres sobre el nivell del mar i, per la seua posició central a l’illa i pel fet que no té elevacions importants al voltant que li facin ombra, ha estat elegida com a lloc idoni per a la instal·lació de diversos repetidors de ràdio i televisió. El llit del torrent és a la part més baixa de la zona, a menys de 70 metres sobre el nivell del mar, la qual cosa permet imaginar els elevats pendents que hi ha en aquesta vénda de reduïdes dimensions (la distància, en línia recta, entre un extrem i l’altre no arriba als dos quilòmetres). Les canalades per on baixa l’aigua de sa Talaia en aquest sector, s’aboquen gairebé totes cap al torrent des Garrovers , poc abans que aquest ho faci al de Labritja , el qual ha recollit totes les aigües de Sant Joan avall, inclosa la plana de Balàfia , i les porta al riu de Santa Eulària , uns pocs quilòmetres al sud-est de Bellmunt. Alguna petita raconada de la vénda desguassa directament al riu.

El poblament ha determinat una trentena de cases, pràcticament totes distribuïdes a la part baixa dels vessants, per sota dels 150 m d’altura. No es tenen dades concretes sobre el nombre d’habitants, encara que sembla que s’ha mantengut més o menys estable a les últimes dècades. Administrativament, Bellmunt és una de les dotze véndes en què l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja ha dividit el territori de la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia, i l’ha dotat de límits fixos. Això ha fet revifar el coneixement de la pertinença a una determinada vénda, cosa que molta gent ja anava oblidant, a l’igual que a la resta de municipis eivissencs que, de moment, no han fet oficial aquest tipus de divisions.

La vegetació natural ocupa devers un 60% de la superfície de la vénda i està en expansió, ja que moltes àrees fins fa poc agrícoles, en haver-se abandonat, són colonitzades primer pels pins i plantes de les que formen estepars i timonedes (estepa, fonoll, frígola, etc.) i després per una brolla més espessa (mates, coscolls, ginebres, etc.). En àrees assolellades i a les marjades, també hi ha savines, perdudes, tanmateix, entre els pins. Els sòls predominants són els al·luvials, a la part baixa de la vénda, sobretot a les diverses canalades, on poden arribar a assolir importants graus de profunditat i de rentat (terra vermella, de molt bona qualitat; per això fins i tot se n’han fet extraccions). A la part més alta, els sòls són més de tipus calcari, no gaire rentat (terra blanca i pedregosa). Pel que fa als usos del sòl, tota la terra no ocupada per la brolla amb pins es dedica a cultius de secà. Només s’hi veu el típic paisatge d’un nivell baix ocupat per cereals i, sobre el mateix territori, arbres, bàsicament garrovers i figueres i, en algun lloc, també ametllers, sembrats més recentment. Aquests cultius, com s’ha dit, estan en fase regressiva, perquè la seua baixa rendibilitat fa que s’abandonin. Avui només hi treballa aquella gent que pot dedicar-s’hi a temps parcial, especialment els jubilats. No hi ha ramaderia, tret dels animals de cada hisenda, com ara algunes ovelles i gallines o alguns porcs.

L’eix de comunicacions de Bellmunt és el camí asfaltat que surt de la carretera de Portinatx (a la vénda de Safragell ) i creua tota la vénda d’est a oest, en direcció a Santa Gertrudis de Fruitera i cap a la carretera de Sant Llorenç a Santa Gertrudis. Al principi de la dècada dels noranta, s’ha condicionat dins el Pla de Millora de Camins Rurals del Govern Balear. Hom sol conèixer aquest camí amb el nom de camí de Can Pep Maians. Un dels ramals, també asfaltat, es dirigeix al cim de sa Talaia, cap als repetidors allí instal·lats. La resta de camins, de terra, són els que es dirigeixen a les diferents cases, i es troben en més o menys bon estat en funció de l’ús que se’n fa. [JPS/JMC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments