Bassa Roja, sa

Bassa Roja, sa ARQUEOL Finca del terme municipal de Sant Antoni de Portmany on l’any 1969 va trobar-se una destral plana de bronze, a uns dos metres de fondària. No es coneixen detalls sobre el context de la troballa, tan sols l’existència, als estrats que cobrien la peça, de fragments de ceràmica púnica, romana i àrab, que no poden ser relacionats amb la destral. La destral es caracteritza pel seu taló pla i ample, vores rectilínies quasi paral·leles, només lleugerament convergents, i tall molt marcadament convex amb puntes laterals, és a dir, amb la característica forma de mitja lluna. Les seues mides són 16’5 cm de longitud, 3’8 cm d’amplada al taló, 7’4 cm al tall i 1’6 de gruix màxim. Sembla haver estat feta amb motle d’una sola valva. La seua conservació és excel·lent i, des de la seua descoberta, es troba a mans de la família Marí Tur. Aquest tipus de destral plana, amb el tall en forma de mitja lluna, té nombrosos paral·lels a tota l’Europa occidental, els quals tenen els precedents en models fabricats des del final del bronze antic i durant el bronze mitjà a Irlanda, Gran Bretanya, França, Galícia i Portugal. Però, durant el bronze mitjà i final, varen tenir una gran difusió, i destrals morfològicament semblants es troben també a diferents indrets peninsulars fora de la zona atlàntica: a Andalusia, en alguns punts de la Meseta i a les Balears, sobretot a l’illa de Mallorca -sa Talaia, cas Corraler, es Cor-ralàs de Son Bou, Son Foradat, Llucamar i es Mitjà Gran-, però Menorca també en té un exemplar -Binicalsitx-. És entre les peces mallorquines que hi ha els paral·lelismes més estrets amb la destral de sa Bassa Roja: un dels exemplars de sa Talaia, el més gran de cas Cor-raler i un des Mitjà Gran, encara que l’eivissenca presenta les puntes laterals del tall més marcades i les vores més rectilínies, mentre que les de les de Mallorca són lleugerament còncaves. La datació d’aquestes destrals a Mallorca se situa en els primers segles del primer mil·lenni aC, és a dir, dins el període del bronze final, datació que sembla adient també per a la peça eivissenca ( edat del bronze). [BCR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments