Bardají Balanzat, Pere

Bardají Balanzat, Pere (Eivissa 1808 - Madrid 1853) HIST Militar i polític. Fill d’Antoni Bardaixí Balansat , i de Maria Josefa Balansat d’Orvai Briones. Nebot dels germans Lluís i Ignasi Balansat d’Orvai Briones i germà d’Antoni Bardaixí Balansat . Nasqué a Dalt Vila, a la casa familiar del carrer Major. Com a militar, arribà a ser sotstinent de la Milícia Nacional. Afiliat al partit moderat, amb els governs d’aquest signe fou secretari de diversos governs civils, entre ells el de Valladolid, i governador civil d’Osca, Guadalajara, Barcelona i Castelló de la Plana. Com a governador civil de Barcelona, amb motiu del malestar que hi ocasionaren la política moderada i la Llei d’Ajuntaments de moderat caràcter centralista, però contrària a la constitució vigent, impulsades pels governs moderats de la Regència de Maria Cristina, reprimí rigorosament les revoltes que hi tengueren lloc, el 1840. Els progressistes de Baldomero Espartero, però, s’hi oposaren i aconseguiren la renúncia i l’expatriació de la regent Maria Cristina i la retirada de la Llei d’Ajuntaments. Aleshores Pere Bardají fou destituït. Amb el trienni progressista de la regència d’Espartero creix, però, la inquietud dels militars moderats -entre els quals es trobava Pere Bardají-, que tenen el suport de Maria Cristina i fins i tot del govern francès de Lluís Felip. El 1841 i el 1842 tenen lloc contínues revoltes provocades pels moderats, i el 1843 hom precipita la majoria d’edat d’Isabel II. Uns mesos després, el moderat Narváez accedeix al govern. Immediatament, el mateix any, Pere Bardají és rehabilitat pel nou govern moderat i és nomenat batle cor-regidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana. En les eleccions d’octubre de 1843, fou elegit diputat suplent per Balears, però no arribà a exercir com a diputat. En les de setembre de 1844, va ser elegit diputat per Balears. En aquella legislatura, participà en l’aprovació de la Nova Llei d’Organització i Atribucions dels Ajuntaments i les Diputacions (gener de 1845) i de la Constitució espanyola de 1845. Es presentà a les eleccions següents de desembre de 1846, quan ja Eivissa i Formentera eren un districte electoral, però Acisclo Miranda el derrotà per cinc vots (63-58). [JPB /ERM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments