Barceló Perelló, Miquel

Barceló Perelló, Miquel  (Felanitx, Mallorca 1939 — 2013)  HIST  Historiador. Es llicencià a la universitat de Barcelona i es doctorà, el 1971, a la de València. Dedicà les seues primeres investigacions a la conquista araboberber d’Al-Andalus. Després d’una llarga estada als Estats Units —fou professor de la Universitat de New York— ingressà a la Universitat Autònoma de Barcelona i hi assolí la càtedra d’arqueologia medieval el 1988. Especialitzat en l’estudi d’Al-Andalus i de les conquestes feudals que finalment feren desaparèixer aquella entitat política i cultural, en aquest context desenvolupà la disciplina anomenada arqueologia hidràulica, destinada a obtenir coneixements sobre els camperols andalusins a partir dels camps de conreu irrigats, de la toponímia, de la prospecció arqueològica i de la informació documental. La teoria i la pràctica d’aquest tipus d’estudi fou desenvolupat en el si del seu grup de treball especialment per Helena Kirchner. Al front d’aquest grup de l’esmentada universitat, portà a terme investigacions d’ampli espectre (fonts escrites àrabs i llatines, toponímia, arqueologia de prospecció o numismàtica) sobre el passat andalusí i la conquista feudal de Mallorca, Eivissa, Menorca, València, zones d’Andalusia i, fins i tot, del Iemen. La qüestió de l’expansió de la cristiandat llatina, materialitzada entre altres formes en la conquista d’Al-Andalus, el va fer interessar-se per la conquista d’Amèrica i, especialment, per la figura de Bartolomé de las Casas. Cultivà la literatura no científica en dues obres de narracions breus i col·laborà amb la premsa escrita, especialment en el diari El País. Dins de la seua feina docent i investigadora va impulsar i dirigir nombroses tesis doctorals, l’última d’elles dedicada a la captivitat a Eivissa, obra d’Antoni Ferrer. Entre els resultats dels treballs fets a Eivissa la dècada dels anys noranta del s. XX cal dir que la seua aportació al coneixement del període andalusí i al caràcter de la conquista de 1235 és quantiós i encara dóna fruits de la mà dels seus deixebles. El treball a Eivissa va consistir en la prospecció sistemàtica, descripció i anàlisi dels regadius tradicionals, especialment aquells relacionats amb toponímia d’origen àrab o berber i els congruents amb la situació de jaciments d’època andalusina. Cal destacar el llibre El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yābisa (290-633H / 902-1235 dC) (1997), centrat en el pla de Vila i espais irrigats com Xarraca, Buscastell o Benirràs; també els nombrosos articles a revistes especialitzades i ponències a congressos. N’és un exemple el dedicat a Buscastell: “Buscastell, un sistema hidráulico andalusí en Ibiza: lo viejo y lo nuevo” (1995), o el centrat en la toponímia: “Immigration berbère et établissements paysans à Ibiza (902-1235)” (2001). La publicació dels resultats de la recerca a Menorca, editats juntament amb Fèlix Retamero, conté importants esments a Eivissa: L’ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles X-XIII) (2005). Altres treballs no signats per ell formen part del seu impuls investigador, com l’estudi de la numismàtica àrab d’Eivissa fet per F. Retamero o el de la ceràmica andalusina, d’H. Kirchner. [AFA]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments