Barba-rossa

Barba-rossa HIST Dinastia de corsaris otomans. El nom de Barba-rossa ve de la catalanització del de Baba Arug (1454-1516), primer membre destacat de la família. Però qui realment realitzà atacs corsaris contra els cristians a la Mediterrània occidental va ser el seu germà, Hayr al-Dïn (1465-1546). Després d’a-conseguir el domini d’Alger, acció en la qual morí el seu germà, començà a realitzar atacs freqüents a la zona catalana i del llevant peninsular. L’acció més espectacular de totes les que realitzà va ser l’atac, el 1535, contra Maó, on, amb trenta naus, aconseguí ocupar la ciutat i fer entre 600 i 800 captius. En són altres accions destacables els atacs contra Dénia i Alacant (1518) i contra el litoral català (1527), i l’ocupació de la Goleta (Malta) i de la ciutat de Tunis (1534). Més endavant passà a intervenir sota la protecció del soldà Selim I, i rebé de Solimà el Magnífic el títol d’almirall. Comandava l’armada otomana que el 1538 derrotà Andrea Doria a la batalla de Prevesa. El 1543 uní la seua flota a la francesa, per lluitar contra Carles I . Morí a Constantinoble el 1546, on portà set mil captius, fets durant la seua darrera expedició. El succeí el seu fill Hassan. Si bé no hi ha informació de cap atac de Barba-rossa contra les illes d’Eivissa i Formentera, sí que, molt a prop de les nostres illes, tengué lloc una batalla naval entre un estol cristià i un altre de musulmà, comandat per Drub el Diable, també conegut com Aydín, que era un dels màxims oficials de Barba-rossa. Sembla que Aydín, amb un estol de quinze naus, rescatà l’octubre de 1529 dues-centes famílies de moriscos a la localitat valenciana d’Oliva, d’on partí cap a les Pitiüses, i es refugià a s’Espalmador . Mentre succeïa això, un estol cristià, comandat per Rodrigo de Portuondo, començà la persecució dels fugitius, esperonat per la promesa d’una important recompensa per part dels propietaris dels moriscos. Les naus arriben al port d’Eivissa, on reben notícies que els fugitius es troben refugiats a l’illa de s’Espalmador. Sembla que el governador d’Eivissa proporcionà a l’estol de Portuondo un centenar d’hòmens per reforçar la dotació de les seues naus. A la nit, l’estol cristià surt en persecució dels fugitius, però, a la zona des Freus, dues de les naus embarranquen. Després de diversos intents, aconsegueixen reflotar els dos vaixells, però les naus musulmanes ja havien tengut temps de desembarcar les famílies morisques i preparar-se per al combat. L’estol de Portuondo s’hi llançà d’una manera desordenada, i ben aviat va ser delmat del tot: sis de les seues naus les varen fer presoneres, una fou incendiada després d’embarrancar, i l’altra pogué fugir cap a Eivissa. El mateix Portuondo va ser fet presoner, i el seu fill morí en el combat. Després de partir les naus musulmanes, des d’Eivissa s’inicià el rescat dels possibles supervivents refugiats a l’illa de Formentera. En total, sembla que en foren més de dos-cents cinquanta. En una carta escrita quasi un any després, contestant a una altra del governador d’Eivissa -s’hi advertia al rei del perill que corria l’illa, que podia caure fàcilment a mans del pirata Barba-rossa, ja que s’havien perdut molts d’hòmens en l’esmentat combat naval (cal recordar que al port d’Eivissa se n’hi embarcaren devers cent), circumstància agreujada per les ordres d’acomiadar els soldats a sou que hi havia-, el rei Carles I ordenà que s’autoritzàs una nova contractació de gent d’armes, si era necessari. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments