Barates, cases

Barates, cases ARQUEOL Un tresoret compost per una cinquantena de monedes fou trobat casualment per un pagès en una finca indeterminada de l’indret conegut com les cases Barates, a poc més d’1 km a ponent de la ciutat d’Eivissa. Les monedes eren dins dos gerrets de ceràmica, però tot aquest material roman a mans privades, bé que se n’han pogut estudiar un dels gerrets i vint-i-set monedes. Es tractava, en tots els casos, de peces de bronze que pertanyien a: Constantí I, amb anvers que representava el bust diademat i la llegenda IMP CONSTANTINUS PF AUG, i revers amb la imatge del déu Sol dret i la llegenda SOLI INVICTO COMITI (18 monedes); Constantí II, amb anvers que representava el bust del jove Constantí Caesar i la llegenda CONSTANTINUS IUN NOB CAES, i revers CARITAS REIPUB (2 monedes); Licini, amb anvers amb el bust diademat de l’emperador i la llegenda IMP LICINIUS PF AUG, i revers que representava el Genius Populi Romanum amb la llegenda GENIO POP ROM (2 monedes); Maxenci amb anversos unitaris IMP MAXENTIUS PF AUG i dues variants de revers, la primera amb representació de la deessa Roma a l’interior d’un temple exàstil envoltat per les llegendes CONSERVATORES URB SUAE o CONSERVATORES KART SUAE, i la segona amb Ròmul i Rem alletats per la lloba amb la llegenda AETERNITAS AUG (4 monedes); Maximí II, amb anvers que representava també el bust diademat del personatge entre la llegenda IMP MAXIMINUS PF AUG i el revers amb Júpiter dret amb una àguila als peus i la llegenda IOVI CONSERVATORI AUGG (1 moneda). La combinació d’aquestes monedes, tot i l’inconvenient de no haver-se’n pogut estudiar el conjunt, sembla fixar la seua definitiva deposició dins els gerrets, avançat el primer quart del s IV dC, ja que Constantí I encara no s’havia cristianitzat (313 dC); de Constantí II Cèsar se’n feren encunyacions entre els anys 317 i 337; de Licini, entre els 308 i 324; de Maxenci, entre els 306 i 312; i de Maximí II, entre els 305 i 308 dC. Cas de no tractar-se d’ofrenes sepulcrals, es tractaria d’un amagatall en el marc d’un fenomen habitual el segle III dC, conegut com tresaurització. [JoRT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments