Banca Abel Matutes Torres SA, Banc d’Eivissa

Banca Abel Matutes Torres SA, Banc d’Eivissa ECON/SOC La societat Abel Matutes Torres, SA porta el nom del seu fundador, nascut a Eivissa l’any 1866. Abans de finalitzar el s XIX, Abel Matutes Torres treballava de manera particular en el negoci bancari com a corresponsal del Banc d’Espanya. Durant l’inici del s XX, continuà practicant l’activitat bancària particularment. L’abril de 1914, va comprar l’actiu i el passiu del Banc de Menorca, entitat de certa importància que disposava d’una sucursal a l’illa d’Eivissa. El maig d’aquell any, la central del banc es va instal·lar al passeig de Vara de Rey.

El 3 de gener de 1935, Abel Matutes Torres decideix donar forma societària a les seues activitats i, així, constitueix la societat anònima Abel Matutes Torres, SA, que agrupa tota la seua activitat comercial i industrial (comerç, banca, consignació de vaixells, agent de duanes, electricitat, dragats, etc.). Aquesta companyia es constituí amb un capital considerable, si es tenen en compte l’època i el lloc: 2.002.000 pessetes. Abel Matutes Torres era el president de la societat, i els seus fills Pere, Abel i Antoni, vice-president, secretari general i conseller, respectivament. Sobre ells va recaure la responsabilitat de la gestió bancària quan, per dissortades circumstàncies de la Guerra Civil , Abel Matutes Torres va ser afusellat l’any 1936.

El 1957, i en virtut de la llei d’especialització bancària, les activitats no bancàries queden separades de l’empresa Abel Matutes Torres, SA i passen a integrar-se a la societat Fills d’Abel Matutes Torres SA. Al final dels anys seixanta, es va iniciar un procés d’expansió del banc a Balears, i, el 1970, es va produir l’entrada del Banc Espanyol de Crèdit a l’accionariat del banc, amb una participació del 50 per cent; la resta continuà a mans de la família Matutes.

El 1984 marca l’inici de la utilització del nom Banc d’Eivissa com a integrant de la denominació de la societat. L’aliança amb el Banc Espanyol de Crèdit funciona molt bé fins que alguns canvis en la seua política indueixen la família Matutes a la recompra de les accions venudes anteriorment.

És l’any 1989 quan el banc inicia un procés de recerca de socis que garanteixin la seua inserció en l’àmbit espanyol i europeu. És dins aquest context que es produeix, a través d’ampliacions de capital, l’entrada de l’Istituto Bancario San Paolo di Torino a l’accionariat del banc, durant l’any 1990. Es tracta d’un dels grups bancaris europeus de major dimensió econòmica.

El desembre de 1991, amb l’Istituto Bancario San Paolo di Torino, es procedeix a l’adquisició del Banc Català de Crèdit, entitat fortament arrelada a Catalunya, on comptava amb devers cent sucursals. El 1994, en assemblea general d’accionistes, el Banc d’Eivissa decideix iniciar un procés de fusió per absorció del Banc Català de Crèdit, amb l’objecte de constituir una entitat de dimensió competitiva dins el mercat espanyol, el nom de la qual serà Banco Sanpaolo SA, que passarà a gestionar unes cent seixanta oficines, principalment en l’àmbit catalano-balear, amb un passiu aproximat de 225.000 milions de pessetes.

Actualment, la presidència del banc l’ostenta un descendent del seu fundador, Abel Matutes Noguera. La seu social roman a Eivissa, alhora que la direcció general es trasllada a Barcelona. La marca Banc d’Eivissa continua vigent en l’àmbit de les Balears. El Banc d’Eivissa tenia un actiu de 54.182 milions de pessetes el desembre de 1993. Comptava amb 220 empleats repartits en 47 oficines. [APM]

Descàrregues

Col·laboradors