Balansat

Balansat TOPON/HIST El Memoriale divisionis -document de la divisió i el repartiment d’Eivissa, 1235- anomena de Balansat el quartó que inicialment havia anomenat de Benizamid, on també existia l’alqueria de Balansat. Consta que la família Balansat tengué en el quartó la major part de les seues terres fins al segle XV, que començà a desfer-se’n.

La mencionada alqueria de Balansat, a la qual s’afegiren aviat els rafals del Colomet i de Vilalba, apareix com la pairal, i el puig que té al centre començà a dir-se puig de Missa perquè s’hi edificà al cim la primera capella del quartó, dedicada a sant Miquel, antecessora de la posterior església que passà a ser la parròquia de Sant Miquel de Balansat. La costa de tramuntana des Cap Bernat al cap Nunó és la part més ampla del quartó de Balansat, que anava estretint-se dirigint, tot dret al campanar de la catedral, la divisòria amb el quartó de Santa Eulària; la divisòria amb el quartó de Portmany, després d’algunes retortes, passava pel cim del llarg puig d’Alcalà i finalment pel peu de s’Alcudia -ara puig d’en Valls- i acabava al port d’Eivissa.

En el repartiment, el quartó de Balansat, que tenia trenta-una alqueries i un rafal, correspongué a Guillem de Montgrí . La part de la porció del pla de Vila pertanyent a Balansat que confronta amb Xarc era de l’antiga alqueria de Maçana , assignada a la parroquial (1235), i per això coneguda com alqueria de Santa Maria d’aleshores ençà.

Al temps de la conquista catalana hi havia nou molins d’aigua instal·lats al torrent de Balansat, alguns dels quals han funcionat fins als nostres dies. Quatre foren assignats al mateix quartó, quatre al de Portmany i un al d’Algarb.

Després de l’erecció del bisbat (1782), els termes de les quatre parròquies que varen instituir-se a Balansat prengueren terres d’altres quartons. Sant Miquel té la vénda de Benirràs i Albarqueta dins el de Santa Eulària; en el mateix quartó, Santa Gertrudis té les tres véndes de sa Picassa, des Savions i de Can Llàtzer, i part de la de Parada; la vénda de Benimaimó, de Sant Mateu, era de Portmany; al mateix quartó corresponia una part de la vénda de ses Rotes, de Santa Agnès. [JMC]

Descàrregues

Col·laboradors