Baal-hammon

Baal-hammon HIST/MIT És a la primeria del s V aC, quan Baal-hammon i la deessa Tanit arriben a la supremacia religiosa al panteó cartaginès. Aquest fet ha de vincular-se amb les transformacions i els canvis polítics que tenen lloc a Cartago després de la derrota d’Himera, el 480 aC. La irrupció d’aquest déu vora Tanit, fa pensar que podria tractar-se d’una divinitat d’origen libi. Tanmateix el seu nom apareix a les inscripcions datades devers el 825 aC, del rei Kilamuwa, trobades a Zincirli, capital d’un principat situat al vessant oriental del massís muntanyós de l’Amanus, a Síria septentrional. El nom de Baal-hammon significa precisament ‘Senyor d’Amanus’. En aquest sentit cal assenyalar que el primitiu Senyor d’Amanus era el déu Dagó, divinitat de caràcter agrari, cosa que fa suposar que Baal-hammon degué ser un títol que suplantà el teònim pròpiament dit. L’origen fenici d’aquest déu queda confirmat per la descoberta a la regió de Tir d’un amulet, datat el s VI aC, que duu el seu nom. La major part de les inscripcions de les esteles procedents dels tophets de Malta, Cartago, Sicília i Sardenya, estan dedicades a Baal-hammon i a Tanit, junts o per separat. Els tophets eren els recintes sagrats on es realitzaven els sacrificis i on eren enterrats, dins urnes, després de la incineració, tant els nens com els animals oferts als déus. Alguns autors pensen que aquest lloc, on es realitzava aquest ritual anomenat molk, era igualment una necròpolis infantil. Aquesta divinitat s’assimilà als déus Cronos i Saturn, però continuà sent adorada amb el seu nom fins al s I dC, i posteriorment amb el de Baal-addir, Baal-qarnaïm i, més tard, amb el de Saturn, a la Cartago romanitzada. Igual que Saturn, és el déu de l’agricultura i de la fertilitat, i per això apareix representat dret o assegut en un tron, amb un manat de blat o tres espigues a la mà esquerra, i a vegades amb una corona vegetal al cap, cosa que confirma la seua essència agrària. Aquest fet permet explicar l’ofrena del molk, ja que el sacrifici humà és precisament una de les característiques dels cultes de fertilitat. A Eivissa, curiosament, tot just es troben representacions d’aquest déu i no està testimoniat fefaentment el seu culte, encara que cal suposar que, com a parella de Tanit, degué ser adorat a l’illa. Al Museu Arqueològic d’Eivissa es conserven dues estatuetes atribuïdes a aquesta divinitat, que apareixen assegudes al tron i porten a les mans la doble destral, que també és un dels seus atributs. [JFG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments