Azaña Díaz, Manuel

Azaña Díaz, Manuel SOC (Alcalá de Henares, Madrid 1880 - Montalbà, França 1940) Polític i escriptor. President de la Segona República Espanyola (1936-1939). Fou militant el 1912 del partit reformista de Melquíades Álvarez, que abandonà a causa de l’actitud passiva d’aquesta formació davant el colp d’estat de Primo de Rivera. Posteriorment Azaña es convertí al republicanisme i va fundar el partit Acción Republicana (1925), que aglutinà totes les forces polítiques contràries a la dictadura. Participà en el Pacte de Sant Sebastià, fou membre del comitè revolucionari republicà i, quan es va proclamar la República el 14 d’abril de 1931, va ocupar el càrrec de ministre de la Guerra en el govern provisional. En les eleccions generals per elegir les Corts Constituents del 28 de juny de 1931, Azaña va encapçalar la llista per Balears de la coalició republicana-socialista, cosa que induí molts d’eivissencs a creure’s que el polític madrileny havia de defensar els seus interessos davant el nou Parlament. Malgrat que Azaña va ser el guanyador d’aquestes eleccions en el còmput global de les illes (aconseguí 35.573 vots), el triomf de les dretes fou molt important a Eivissa, on el candidat republicà de centre Pere Matutes Noguera s’imposà amb claretat, per damunt del regionalista Carles Roman i del mateix Azaña, que finalment va obtenir l’escó de diputat. Quan Niceto Alcalá Zamora dimití com a president del govern (més endavant assolí la presidència de la República) fou substituït precisament per Azaña (octubre 1931-setembre 1933), que tot seguit es convertí en el gran protagonista del bienni progressista i en el veritable artífex de la reforma de l’exèrcit, l’agrària i la religiosa i de la nova llei de divorci. Durant aquest període es va promulgar la Constitució Republicana de 1931 i es va aprovar l’estatut d’autonomia de Catalunya. El triomf de les dretes en les eleccions municipals d’abril de 1933, els fets de Casas Viejas i sobretot el fracàs de la reforma agrària l’obligaren a dimitir (setembre de 1933). El govern del bienni de dretes (1933-1935) va aixafar la insurrecció d’Astúries (octubre de 1934). Azaña reconvertí el seu partit en Izquierda Republicana, una de les formacions integrades al Front Popular , guanyador de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, i va ser elegit de nou president del consell de ministres i, el maig, de la República. Arran de la caiguda de Catalunya durant la Guerra Civil , Azaña passà a França i dimití (febrer de 1939). Figura emblemàtica i controvertida del republicanisme d’aspecte més liberal i aburgesat, Manuel Azaña influí moltíssim en els moviments d’esquerra illencs ( Acció Republicana d’Eivissa) i fou un intel·lectual notable, autor d’obres com La velada en Benicarló (1937) i Vida de don Juan Valera (Premio Nacional de Literatura el 1926). [XLl]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments