Atzaró, vénda d’

Atzaró, vénda d’

1 TOPON Vénda de la parròquia de Sant Carles que confronta amb Sant Llorenç i Santa Eulària. De les quatre véndes de Sant Carles, la d’Atzaró és l’única que sempre resta fora de la cavalleria de Peralta . És ben conegut el puig d’Atzaró , on confinen les tres parròquies mencionades. [JMC]

2 GEO Una de les quatre grans véndes que conformen el poble de Sant Carles, al terme municipal de Santa Eulària des Riu, juntament amb les de Peralta , Morna i es Figueral . Limita al nord amb Morna, a l’est amb Peralta, al sud amb la parròquia de Santa Eulària des Riu, i a l’oest amb la de Sant Llorenç de Balàfia, del terme municipal de Sant Joan de Labritja. Ocupa la banda de migjorn d’una àmplia plana (es podria anomenar pla de Morna i Atzaró) que fa de connexió entre la de Balàfia, a l’oest, i la des Figueral, a l’est. La major part del territori és, per tant, pla, amb ondulacions suaus que no assenyalen línies de pendent gaire definides. Només a l’extrem sud-occidental, els pendents es van fent més pronunciats, fins a assolir els 219 m al puig d’Atzaró, pel cim del qual passa la partió amb Santa Eulària des Riu. El pla de Morna i Atzaró forma part de l’àrea relativament deprimida que va de banda a banda de l’illa d’Eivissa, d’oest a est, al sud del sector més elevat des Amunts . A la seua superfície, s’hi han dipositat els al·luvions provinents sobretot dels massissos de l’àrea de tramuntana de Morna, al límit amb Sant Joan i Sant Vicent (serra de sa Mala Costa), que han estat arrossegats per diverses torrenteres, com ara el mateix torrent de Morna. Aquests al·luvions han donat lloc a uns sòls profunds i fèrtils que han estat intensament aprofitats per l’home per a tasques agrícoles. La manca de pendents i la capacitat d’infiltració d’aquestes terres fan que aquests mateixos torrents no creuin tota la plana, sinó que hi morin, i així l’aigua passa a circular subterràniament. Reapareix, però, a la superfície, al sector sud-est de la vénda, on neix un dels ramals principals del que més avall serà el torrent de s’Argentera. Per ací desguassen les aigües sobrants de l’important aqüífer del subsòl de la plana. El torrent de s’Argentera, en sortir d’Atzaró, es dirigeix cap al sud, i travessa tota la zona d’Arabí fins al mar. Les àrees de vegetació natural (brolla amb pins) es concentren a la banda de migjorn, als vessants del puig d’Atzaró i d’altres pujols propers, així com al voltant del llit del torrent de s’Argentera, on també hi ha algunes espècies més pròpies d’aquests llocs humits, com ara argelagues o baladres.

El poblament, compost per prop d’un centenar d’edificacions, és del tot dispers, de manera bastant uniforme, per tota la vénda. S’hi compten tant cases tradicionals com d’altres de recent construcció, la qual cosa no indica que la població hagi augmentat. De fet, tot i que no n’hi ha dades, sembla que es manté més o menys estable. Algunes cases s’han convertit en segones residències, i sovent els propietaris són estrangers.

Les úniques activitats econòmiques que hi ha a Atzaró són les relacionades amb el sector primari. Pràcticament tota la vénda és terreny agrícola. S’hi cultiven bàsicament els cereals (blat, ordi, civada) i, sobre la mateixa terra, els arbres típics del camp eivissenc (ametllers, garrovers, figueres, oliveres). La majoria d’hisendes continua treballant-se, tot i que a temps parcial; molt poques persones tenen l’agricultura com a única dedicació. La ramaderia és present només de manera complementària a l’agricultura, amb els animals propis de la casa pagesa eivissenca (porcs, coloms, conills, etc.). Tampoc no hi ha cap activitat comercial a tota la vénda, i en fa de centre, en primera instància, Sant Carles, i, en un grau més elevat, Santa Eulària des Riu. Cal assenyalar que dins els límits d’Atzaró hi ha l’escola anglesa d’Eivissa (Morna Valley School).

En aquestes circumstàncies, la majoria de la població ha de desplaçar-se fora de la vénda per treballar, cap als centres turístics i comercials dels voltants (Santa Eulària, es Canar, es Figueral, entre d’altres llocs). La xarxa de comunicacions ve representada pels diversos camins que travessen la vénda en totes les direccions, alguns d’ells asfaltats, com la carretera de Sant Carles a Sant Llorenç, que fa de límit d’Atzaró per l’est i pel nord. El camí d’Atzaró travessa la plana pel centre, i a ell va a parar, provinent d’Arabí, el camí de Perella, ambdós recentment asfaltats dins el Programa de Millora de Camins Rurals del Govern Balear. L’única zona protegida per la Llei d’Espais Naturals és la dels vessants del puig d’Atzaró, reconeguda com a Àrea Natural d’Especial Interès .

Atzaró, com la resta de véndes del terme municipal de Santa Eulària des Riu, no existeix de manera oficial, ja que l’ajuntament no l’ha tengut en compe a efectes administratius. De tota manera, conserva plena vigència entre la població i en els afers propis de la parròquia de Sant Carles de Peralta. [JPS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments