Aquenza i Loaiza, Jacint

Aquenza i Loaiza, Jacint (Eivissa 1855 - 1907) Escriptor i periodista. Fill de Jacint Aquenza i Donayre de Mendoza —que fou membre de la republicana Junta Revolucionària d’Eivissa (1868)— i de Maria Loaiza i Tur.

Després dels primers estudis, ingressa (1866) al Seminari d’Eivissa —on va ser alumne de Joan Company—, que deixa poc després de ser tancat uns mesos aquest centre arran de la revolta de 1868. Passa a fer el batxillerat al Col·legi de Segona Ensenyança. Aleshores ja havia escrit els primers versos (de 1872 deu ser el poema A Ibiza, inclòs a l’Almanaque Balear per a 1873).

Segons Josep Clapés , fou deixeble predilecte de l’escriptor gironí Ramon Bordas , professor de literatura d’aquell Col·legi entre 1872 i 1879 i probable introductor de la Renaixença a Eivissa .

Aquenza publica durant aquells anys diverses poesies a periòdics de Palma (a més de l’Almanaque Balear, El Isleño i La Trompeta de la Revolución) i d’Eivissa (El Ibicenco) abans d’anar-se’n a Puerto Rico (abril de 1874). Clapés diu que poc després d’arribar-hi (el mateix any 1874), va publicar al setmanari Don Cándido un poema en català dedicat a la immortal ciutat de Girona, que és possiblement el primer text d’autor eivissenc de la Renaixença.

Col·labora després amb articles i poemes al Boletín Mercantil del Centro Hispano-Ultramarino, degà de la premsa local i portaveu del partit espanyol, del qual passaria aviat a ser redactor principal. Alguns d’aquests escrits eren de tema eivissenc, com els Cuentos de mi abuela. Leyendas de Ibiza (1875).

En aquesta època adopta el pseudònim Antonio Pineda, suposa Macabich que per eludir responsabilitats de servei militar. Col·laborà en les publicacions locals Los Archivos de Ibiza des del primer número, El Agricultor , El ibicenco i Diario de Ibiza .

Traslladat a Puerto Rico, arribaria a ser un periodista distingit. Allà col·laborà en el setmanari Don Cándido i en el Boletín Mercantil, degà de la premsa local, del qual va arribar a ser redactor principal. Director de Puerto Rico Ilustrado, fundà i dirigí La Tijera a la vegada que va col·laborar amb la premsa cubana dominicana i d’altres repúbliques durant els més de vint anys que va estar a Amèrica. Segons Clapés, El Anunciador Balear va recollir el 1877, en un volum d’obsequi als subscriptors, la seua obra La Virgen de los Dolores, llegenda del segle XIII, amb altres poemes del mateix autor, però no va escriure gaire poesia més després de 1885.

Després de tornar a Eivissa, va ser redactor d’El Correo de Ibiza (1899-1903), on —entre altres escrits— va publicar de 1901 a 1903 una sèrie de 95 articles titulats Por Ibiza, en rèplica a les Costumbres de las Pithyusas de Víctor Navarro . També col·laborà a Los Archivos de Ibiza amb el pseudònim X, al Diario de Ibiza (segona època) —a voltes amb el pseudònim Hache—, en un fullet commemoratiu de la presa del “Papa” i a El Agricultor.

Macabich, que el va conèixer i conservava diversos escrits seus i documents sobre ell, el considerava un dels millors poetes eivissencs del segle XIX en castellà. [IMM/FTR]

Descàrregues

Col·laboradors