Aliança Popular -AP-

Aliança Popular -AP- SOC Partit polític d’ideologia liberal-conservadora d’àmbit estatal amb una forta implantació a les Balears i a les Pitiüses, on va esdevenir la principal força política durant el període que utilitzà aquest nom (1976-1989). D’aleshores ençà ha passat a denominar-se Partit Popular . Amb aquest nom originari, Aliança Popular (AP) fou fundada a Madrid el 1976 per iniciativa de Manuel Fraga Iribarne i altres destacats polítics procedents del règim franquista, que volgueren articular aleshores una formació que fos capaç de portar endavant la transició política espanyola, si bé aquest protagonisme finalment fou assolit per la Unió de Centre Democràtic (UCD) d’Adolfo Suárez. AP es va formar de principi com a federació de partits menors aglutinats a l’entorn de Reforma Democrática, el grup polític de Fraga Iribarne.

El 1976 s’havia fundat la Unió Liberal, Popular i Democràtica d’Eivissa i Formentera , per l’empresari i ex-batle d’Eivissa Abel Matutes Juan , formació que poc després s’integraria dins la coalició dretana que encapçalava l’antic ambaixador a Anglaterra i ex-ministre d’Informació i Turisme. Abel Matutes s’havia afiliat a Reforma Democrática el 1975, encara que la seua estreta vinculació amb Fraga Iribarne ja venia dels anys seixanta. La coalició Aliança Popular —integrada per Reforma Democrática, la Unió Liberal pitiüsa i molts altres partits menors— es presentà a les primeres eleccions generals del post-franquisme (15 de juny del 1977) mostrant-se com el gran partit dretà que havia d’enfrontar-se al nou centre conjuntural (UCD) i a l’esquerra històrica (PSOE i PCE), oferint un programa electoral basat en l’economia liberal, els valors més tradicionals, la família i la unitat de l’Estat espanyol. Aliança Popular es trobava aleshores molt allunyada del procés autonòmic que s’havia iniciat a les illes. AP només va aconseguir a la totalitat de les Balears el 8’8 % dels vots, pel que fa al Congrés dels Diputats. Tot i això, aquest pobre percentatge fou claríssimament superat a les Pitiüses (20’8 % a Eivissa i Formentera, 7’7 % únicament a l’illa de Formentera). A les Pitiüses, la UCD va obtenir el 49’8 % dels vots, mentre que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) només n’aconseguia el 9’6 %. A pesar dels resultats negatius obtenguts per AP a tota la província, a les eleccions del Senat el candidat Abel Matutes Juan va emportar-se’n el 38’3 % dels sufragis, un percentatge lleugerament superior als aconseguits pels seus dos màxims rivals, Isidor Marí Mayans (Bloc Autonomista, 28’4 %) i Guillem Tuells Riquer (UCD, 24 %). Isidor Marí, que encapçalava la candidatura unitària del Bloc Autonomista , va esdevenir el gran adversari de Matutes als comicis de 1977, com també ho seria el 1979, aglutinant gairebé totes les forces polítiques de l’esquerra pitiüsa.

En les primeres eleccions municipals i preautonòmiques de la democràcia (1979), Aliança Popular —participà en aquests comicis amb el nom de Coalició Democràtica (CD)— va obtenir a les Pitiüses el 32’5 % dels vots (31’4 % la UCD; 18’8 % el PSOE). El repartiment de les regidories es féu de la manera següent: AP aconseguí un total de 30 regidors i dues batlies (les de Santa Eulària —on el batle Vicent Guasch Tur ho continuava sent el 1994— i Sant Josep), pels 29 de la UCD (amb quatre batles), 16 socialistes, 9 de les llistes d’independents i els solitaris regidors del Partit Liberal (PL) i el Partit Comunista (PCE).

Aleshores es va formar el primer Consell Insular d’Eivissa i Formentera , que s’emmarcava dins el procés preautonòmic desenvolupat pel Consell General Interinsular , constituït per 6 membres de la Coalició Democràtica (Cosme Vidal Juan en fou el primer president), 4 de la UCD (encapçalats per Enric Ramon Fajarnés ) i 2 del PSOE.

Quant a les eleccions generals del mateix any, la tendència dels vots donats a Aliança Popular pels ciutadans pitiüsos no diferí massa dels resultats anteriors: la UCD aconseguí el 42’8 %, CD el 24’8 % i el PSOE n’assolí el 23’7 %. Pel que fa al Senat, Abel Matutes fou reelegit amb molta claredat (42’8 %), per davant d’Isidor Marí (Candidatura Progressista Independent , 32’4 %) i Joan Marí Tur (UCD, 23’4 %).

El III Congrés Nacional d’Aliança Popular (desembre de 1979) va elegir Abel Matutes com a un dels vice-presidents del partit. Al I Congrés Regional, celebrat a Felanitx el juny de 1980, fou elegit president Gabriel Cañellas Fons , que seria reelegit en el II Congrés, a Palma, el febrer de 1982.

Aliança Popular es va presentar a les eleccions generals del 28 d’octubre de 1982 coalitzat amb el Partit Demòcrata Popular (PDP), de Josep Tur Serra , que havia estat batle de Sant Josep, i se’n va aprofitar de l’enfonsament de la UCD i de l’anomenat vot útil. AP-PDP recollí el 35’7 % del còmput de vots a les Balears, davant el 41 % del gran triomfador a tot l’Estat, el PSOE, i només l’11 % de la desfeta UCD. Pel que fa a les Pitiüses, la coalició aconseguí el 48’7 %, superant clarament el PSOE (33’8 %) i la UCD (9’8 %).

Després de dues legislatures com a senador, Abel Matutes encapçalà la llista d’AP-PDP al Congrés, i es convertí en el primer diputat per Balears obtengut mai per aquesta formació. El nou senador pitiús fou Enric Ramon Fajarnés (aleshores ja dins les files aliancistes), que va obtenir el 50’7 % dels sufragis, i derrotà María de los Llanos Lozano Guevara (PSOE, 34’3 %) i Víctor Ferraz Yagüe (UCD, 8’3 %).

Aliança Popular va participar en les eleccions municipals i autonòmiques de 1983 al si de la Coalició Popular (CP), juntament amb el PDP i la Unió Liberal. L’1 de març s’havia promulgat l’Estatut d’Autonomia de les Balears i, per tant, les illes es varen constituir en comunitat autònoma. L’escassa cohesió interna dels socis populars no impedí una nova victòria electoral a les Pitiüses: AP-PDP-UL, 48’2 %, i PSOE, 33 %, en les municipals; AP-PDP-UL, 50’5 %, i PSOE, 32’1 %, en les autonòmiques. La Coalició Popular aconseguí 45 regidors i 4 batlies; el PSOE va obtenir 28 regidors i una batlia (la de Formentera); el Partit Demòcrata Liberal (PDL), 14 regidors i la batlia de Sant Josep (a mans de Josep Serra Escandell ), i finalment hi va haver un únic regidor independent. Pel que fa al Consell Insular, es formà amb 6 representants d’AP-PDP-UL, 4 del PSOE i Alons Marí Calbet (PDL). En fou proclamat president Cosme Vidal Juan. Mitjançant un pacte entre la Coalició Popular i la Unió Mallorquina (UM) de Jeroni Albertí, Gabriel Cañellas va ser elegit pel Parlament de les Illes Balears president del primer govern autònom, càrrec que conservava el 1994. Dos eivissencs, Enric Fajarnés Ribas i Antoni Marí Calbet , foren nomenats consellers sense cartera d’aquest gabinet.

El 20 de novembre de 1985 el govern central nomenà Abel Matutes comissari europeu, una decisió que no va agradar massa a alguns destacats dirigents d’Aliança Popular (el mateix Fraga Iribarne, entre d’altres) i que va provocar així mateix la indignació d’un sector nombrós de la Unió Socialista Pitiüsa (USP-PSOE), per a qui Matutes representava el seu enemic natural.

En les eleccions generals de 1986, la CP va continuar formada per Aliança Popular, PDP i el Partit Liberal (abans Unió Liberal), i registrà una lleugera davallada (34 % dels vots a Balears), que també es féu patent en els resultats de les Pitiüses: AP-PDP-PL, 44’1%; PSOE, 40 %; i el Centre Democràtic i Social (CDS, hereu de la UCD) només el 8 %. Mentre Enric Ramon Fajarnés era elegit diputat, el substituïa com a senador Alons Marí Calbet (PL), que s’emportà el 46’1 % dels sufragis, enfront del 39’1 % del candidat socialista Jaume Ribas Prats i el 7’3 % d’Andreu Tuells Juan (CDS).

La triple convocatòria electoral de 1987 (locals, autonòmiques i europees) no va modificar substancialment el panorama polític pitiús: Coalició AP-Partit Liberal, 50’7 %, 52’1 % i 49’6 %, respectivament; PSOE, 33’8 %, 35’7 % i 34’5 %; i CDS, 8’3 %, 8’1 % i 8’3 %. Però en canvi, AP-PL aconseguí 48 regidors i únicament 3 batlies (Santa Eulària, Sant Antoni i Sant Josep); el PSOE va obtenir 30 regidors i, mitjançant uns pactes curiosos i l’enfortiment del CDS com a partit frontissa, dominà els ajuntaments de Sant Joan, Eivissa —per primer cop des de 1936— i el seu tradicional feu de Formentera; el CDS obtengué 5 regidors, i els independents, 7. La composició del Consell Insular fou aquesta: AP-PL (7), PSOE (5) i CDS (1), i fou elegit nou president Antoni Marí Calbet . L’aliança amb Unió Mallorquina va permetre la reelecció del president del govern balear, Gabriel Cañellas, qui va incloure en el seu gabinet dos consellers pitiüsos: Marià Matutes Riera (sense cartera) i Pius Tur Mayans (Treball i Transports).

El sostre electoral davant les majories absolutes del PSOE en l’àmbit estatal, la necessitat d’elaborar noves estratègies per facilitar els possibles pactes amb centristes i independents, un notable desgast dels seus principals líders i la crisi agreujada per les divisions entre els membres de la coalició aconsellaren la redefinició del model que representava Aliança Popular. El congrés nacional celebrat el gener de 1989 elegí novament Manuel Fraga Iribarne com a president en substitució d’Antonio Hernández Mancha, encara que l’home fort passà a ser José María Aznar. La formació canvià el seu nom tradicional pel de Partit Popular (PP).

Han estat presidents d’Aliança Popular de les Pitiüses, al llarg de la seua història, Abel Matutes Juan (1976-1983), Cosme Vidal Juan (1983-1987) i Marià Matutes Riera (1987-1990). L’11 de desembre de 1987 se celebrà el I Congrés Insular d’Aliança Popular, del qual sortiren president del partit Matutes Riera i secretari general Enric Fajarnés Ribas. El Partit Popular, seguint amb la tradició d’Aliança Popular, continua sent avui dia el partit polític més rellevant de les Pitiüses. [XLl]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments