Ali ibn Ishaq ibn Muhammad ibn Ganiya

´Ali ibn Ishaq ibn Muhammad ibn Ganiya (Magrib s XII - 1187) HIST Fill i successor d´Abd Allah ibn Ishaq ibn Muhammad ibn Ganiya , el segon cap almoràvit d´aquesta nissaga que va governar les illes. Es va fer càrrec del poder de les Illes Orientals l´any 1184, en deposar el seu germà Muhammad II, que estava disposat a pactar amb el poder almohade.

Va aprofitar la notícia de la derrota i mort d´Abu Ya´qub Yusuf a Santarem el 1184 per apoderar-se de l´estol almohade en què havia arribat l´ambaixador Abu al-Hasan ´Ali ibn Rubartayr ( almoràvit, període) i atacar els almohades a al-Magrib oriental abans que es normalitzàs la situació creada per la mort en batalla d´Abu Ya´qub Yusuf. ´Ali ibn Ganiya va noliejar acuradament el seu estol i va sortir amb els seus germans cap a Bugaya, que fou ocupada sorpresivament el novembre de 1184 en absència del seu governador, el Sayyid Abu al-Rabi´, que anava de camí cap a Marrakus.

El retorn d´aquest i la seua derrota a mans d´Ali ibn Ganiya varen dur els grups àrabs dels Gusam, Riyah i Atbag, que havien estat sotmesos per ´Abd al-Mu´min, a donar suport a l´almoràvit, alhora que els antics partidaris dels Banu Hammad, berbers Sanhaga com ho eren els almoràvits, es varen agrupar amb ´Ali ibn Ganiya.

Aquest, a continuació, va conquerir sense gaire esforç les ciutats de Milyana i Alger, on va deixar reduïdes guarnicions dels seus seguidors. Temorós del retorn del nou califa almohade o bé d´endinsar-se en zones plenament dominades pels partidaris dels almohades, va fer via cap a al-Magrib oriental per anar a assetjar Constantina i va ocupar la Qal´a dels Banu Hammad.

´Ali rebé la notícial de la fàcil represa de les ciutats d´Alger, Milyana i Bugaya per boca dels seus germans ´Abd Allah i Yahyà, que havien fugit d´aquesta ciutat quan veieren arribar l´estol almohade, i ´Ali va decidir deixar el setge de Constantina i fugir cap al Garid per evitar un enfrontament incert, amb aliats poc de fiar, contra una força presumiblement superior. En la seua fugida cap al Garid va assaltar Tüzart i va aconseguir la capitulació de Qafsa i, una vegada que arribà a Tarabulus, va trobar-se amb el turc Qaraqus, amb qui es va aliar per combatre els almohades: entre 1185-86 tot dos havien ocupat tot el Garid i Qaraqus s´havia instal·lat a Qabis, i el 1186-87 només restaven sota autoritat almohade Tunis i al-Mahdiyya.

En aquest moment ´Ali ibn Ganiya va fer la pregària en nom del califa de Bagdad al-Nasir, fet amb què mostrava palesament la seua intenció d´erradicar els almohades d´al-Magrib i desafiava obertament la legitimitat dels seus califes.

Mentre ´Ali ibn Ganiya assetjava Tunis el 1187, va arribar la noticia d´una expedició de vint mil genets almohades dirigits personalment pel califa Abu Yusuf Ya´qub. ´Ali va retrocedir cap al Garid per així poder-se retirar al desert en cas de desfeta, i Abu Yusuf Ya´qub va despatxar un cos de sis mil genets contra ell, que fou derrotat aclaparadorament a la plana d´al-´Umra, prop de Qafsa, pels hòmens d´Ibn Ganiya.

A continuació, Abu Yusuf Ya´qub va sortir personalment amb la resta de l´exèrcit contra ´Ali ibn Ganiya, al qual va trobar al llogaret fortificat de Hamma Matmata, entre Qabis i Nafta (1188). En aquest enfrontament va triomfar de manera absoluta el califa Abu Yusuf Ya´qub: Qaraqus i ´Ali varen haver de fugir després de veure morir la majoria dels seus partidaris, i el califa va recuperar Qabis, Qafsa i Tuzart i va deportar a al-Magrib occidental —Tamasna— els grups àrabs que havien donat suport a ´Ali ibn Ganiya.

El retorn d´Abu Yusuf Ya´qub a Marrakus fou el senyal perquè ´Ali tornàs a iniciar la seua lluita contra els almohades, però va morir a final de 1188, abans d´haver començat la seua ofensiva. [XBN/MBP/GRB]

Descàrregues

Col·laboradors