Algarb

Algarb HIST Cinquena part de les terres extramurs d’Eivissa que al temps de la conquista catalana (1235) ocupava la part meridional de l’illa d’Eivissa. Algarb, amb la quarta part afegida d’Alhauet, constituí el quartó que tot seguit passà a dir-se de les Salines, perquè es troben dins el seu terme.

La costa del quartó d’Algarb començava devora sa Caixota i acabava davall els murs de la fortalesa. Terra endins, la divisòria amb el quartó de Portmany anava al cim del puig Redó des Jondal i pujava a la serralada de gregal per baixar posteriorment pel torrent d’en Capità, passava pel costat de sa Reial i acabava a les murades, deixant dins Algarb l’actual puig des Molins, aleshores puig Pelat.

En el repartiment de les terres extramurs, el quartó d’Algarb, que tenia 15 alqueries i 7 rafals, correspongué a Guillem de Montgrí . La sal dels estanys es repartí entre tots tres consenyors, una part a cada un, a l’estil de les places de jurisdicció i senyoria comunes. Algarb no tenia molins d’aigua fariners en el seu terme, i per això n’hi assignaren un de Balansat i tres de Xarc, quan es repartiren les terres extramurs d’Eivissa després de la conquista catalana. No consta documentalment que l’actual puig des Molins tengués aleshores molins de vent fariners, però cal suposar que algun n’hi havia, perquè a la darreria del segle XIV es fa esment d’algunes ruïnes de molins de vent reconstruïts.

En haver-se creat el bisbat d’Eivissa (1782), les parròquies de Sant Jordi de ses Salines i de Sant Francesc de Paula de s’Estany es dividiren tot el quartó, llevat de la porció que li corresponia del pla de Vila, assignada a l’ajut parroquial de Sant Cristòfol. [JMC]

Descàrregues

Col·laboradors