Alfons XIII

Alfons XIII (Madrid 1886 - Roma 1941) HIST Rei d’Espanya (1886-1931), fill pòstum d’Alfons XII . La seua mare, Maria Cristina d’Àustria, va exercir la regència fins al 1902. A diferència del seu pare, Alfons XIII intentà des d’un primer moment d’immiscir-se en qüestions polítiques que anaven més enllà de les atribucions que li atorgava la Constitució de 1876. Sota el seu llarg regnat Espanya va viure perío-des de forta inestabilitat social: la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), la guerra colonial del Mar-roc (amb la desfeta d’Annual) i les fortes tensions entre les organitzacions d’obrers i la patronal, sobretot a les grans ciutats. L’atomització dels tradicionals partits dinàstics, el creixement del malestar popular i la sagnant guerra nord-africana feren que el rei afavorís la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930), cosa que va desprestigiar la Corona. Alfons XIII hagué d’abandonar Espanya arran de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i la proclamació, dos dies després, de la Segona República . Exiliat a Roma, mentre esperava que el tornassin a cridar, el rei es va mostrar favorable a l’aixecament del 18 de juliol i a la política del general Franco i, abans de morir, renuncià als seus drets en la persona del seu fill Joan de Borbó. Alfons XIII visità oficialment les Pitiüses dues vegades; la primera va tenir lloc el 25 d’abril de 1904 i fou molt fugaç, amb motiu de la inauguració del monument erigit en memòria del general eivissenc Joaquín Vara de Rey y Rubio , mort a Cuba (1898). La segona ocasió s’emmarcà dins el context general d’unes maniobres militars que l’Armada va fer en aigües de les illes Balears. A bord del vaixell Infanta Cristina, el rei arribà a Eivissa per primera volta el 8 d’octubre de 1929 i, sense avís previ, posà peus a terra a les nou del matí. En només quinze minuts les autoritats locals varen haver d’organitzar-li la benvenguda. Va celebrar-se un Te Deum a la catedral i a continuació el seguici reial visità el Museu Arqueològic de Dalt Vila -on el rei va prometre al seu director Carles Roman la construcció del futur Museu del Puig des Molins -, l’ajuntament, la necròpolis i els principals carrers de la Marina i del centre de la capital, i després es dirigí a l’interior de l’illa: Sant Josep (hi va inaugurar l’escola pública), Sant Antoni i Santa Eulària. A la tarda, Alfons XIII anà a Formentera per recórrer l’estany des Peix, l’estany Pudent, es Pujols i el port de la Savina. El monarca, que sempre es va mostrar simpàtic i obert, tornà el 10 d’octubre per passar revista a les tropes que feien maniobres a sa Caleta i, al vespre, baixà de nou a Eivissa, un cop més per sorpresa, on va visitar el monument dels Corsaris i després es dirigí al poble de Sant Joan, l’únic que no havia visitat en l’estada anterior. Amb el rei, varen presidir aquestes maniobres navals el príncep Jaume i Primo de Rivera. Durant els dos dies que Alfons XIII va ser a les Pitiüses organitzà diverses recepcions i dinars oficials als quals hi convidà les autoritats illenques, i sempre canvià de cop i volta el programa del protocol. El rei es mostrà receptiu a l’hora de rebre les seues peticions: sobretot la necessitat de fer més car-reteres, la construcció d’un aeroport al pla de Sant Agustí i d’una base d’hidroavions a l’estany Pudent. [XLl]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments