Alfons IV

Alfons IV, dit el Magnànim (Medina del Campo 1396 - Nàpols 1458) HIST Segon membre de la Casa de Trastàmara , que regnà a la Corona d’Aragó arran del Compromís de Casp . Passà a ser rei el 1416, després de la mort del seu pare. Els inicis del seu regnat varen ser conflictius, perquè volia regnar sense tenir present l’opinió de les Corts, i a més era propens a la utilització de la llengua castellana i a tenir consellers castellans. Les seues intencions expansionistes el portaren a dirigir personalment les campanyes de Sardenya i Còrsega (1420-21), malgrat l’oposició de les Corts, que consideraven negatiu que el monarca es passàs tant de temps fora del seu regne. Després del fracàs en el seu intent d’aconseguir el regne de Nàpols (1423), decidí retornar a Catalunya, on s’hi quedà nou anys. El 1432 sortí, per no retornar mai més a la Península Ibèrica, decidit a tornar a intentar la conquista de Nàpols, cosa que aconseguí deu anys després, el 1442, no sense abans haver sofert importants derrotes i fins i tot haver estat fet presoner. S’establí en aquesta ciutat, i la convertí en un important centre humanístic. Pel que fa a les terres de la Confederació Catalano-Aragonesa, quan marxà cap a Nàpols deixà al seu front la seua esposa Maria de Castella i després el seu germà Joan. Aquests hagueren de patir diversos problemes, com ara l’aixecament dels pagesos a Mallorca (els coneguts com a forans), que va ser sufocat per tropes enviades directament pel rei des d’Itàlia, o diferents conflictes a Catalunya. A la seua mort (1458) les ter-res de la Corona d’Aragó passaren a mans del seu germà Joan II , i el regne de Nàpols al seu fill natural Ferran. El conjunt de les activitats expansionistes del rei Alfons IV tengué uns costos econòmics molt elevats per a les terres de la Confederació Catalano-Aragonesa, que a més hagueren de patir el fet que el monarca estigués fora dels seus territoris la major part del seu regnat, cosa que fomentà la inestabilitat social. Pel que fa a les illes d’Eivissa i Formentera, potser el fet més destacable és la concessió que es fa, el 1455, del règim de sac i sort , implantat a la Universitat després d’un canvi pacífic entre les parts que intentaven aconseguir-ne el govern. Amb aquest nou sistema, aquells que havien de passar a governar eren escollits a sorts, extraient els seus noms d’un sac. Aquest sistema, amb canvis, es mantendrà fins al Decret de Nova Planta (1715). També sota el regnat d’Alfons IV s’inicià el reforçament del poder del governador davant els representants dels altres dos consenyors eclesiàstics ( Arquebisbat de Tarragona i Ardiaconat de Sant Fructuós): des del 1433 es poden recórrer les sentències dictades pels seus representants davant el governador, que podrà modificar-les. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments