Alcover Sureda, Antoni Maria

Alcover Sureda, Antoni Maria (Manacor 1862 - Ciutat de Mallorca 1932) SOC Filòleg i escriptor.

Llicenciat en Teologia i Dret Canònic, és conegut per les seues aportacions a la rondallística i a la dialectologia amb el seu Diccionari Català-Valencià-Balear , el primer volum del qual va aparèixer en fascicles entre els anys 1926-1930, i que va ser acabat per F. de B. Moll .

El novembre de l’any 1900, sent Alcover vicari general, va trametre la Lletra de convit a Joan Torres Ribes "Batlet", vicari capitular d’Eivissa, per requerir la seua col·laboració en la recerca dialectològica. El juliol de 1901 rebé resposta de Joan Torres Ribas, vicari capitular aleshores.

Alcover visità l’illa per primera vegada l’abril de 1902, i pronuncià una conferència al Cercle Catòlic d’Eivissa, en la qual va fer un encès elogi de la llengua, un repàs de la història de l’illa des de la conquista catalana i una exhortació al poble d’Eivissa perquè participàs en la feina del Diccionari. Arran d’aquest viatge publica al Bolletí del Diario de Mallorca, Impressions de Viatge, amb el primer capítol dedicat a Eivissa.

Després d’un segon viatge el febrer de 1909, molt breu, el juny de 1917 fa la primera eixida filològica pròpiament dita i és rebut per mossèn Vicent Serra Orvay , canonge i rector del Seminari, i mossèn Isidor Macabich .

A través seu contacta els primers informadors: Joan Ripoll Seguí, “Joan des Pa”, cuiner del Seminari, i nadiu de sa Penya; Antoni Costa, de Santa Agnès de Corona, majordom del Seminari; Manuel Sorà Bonet, de 17 anys, batxiller, de la Marina; Ignasi Serra, seminarista de Vila; el canonge Rafel Escandell, nadiu de Formentera; Josep Ferrer Guasch, nadiu de Sant Joan de Labritja i superior del Seminari; un tal Cardona, criat del Seminari i nadiu de Sant Rafel de sa Creu, i els porters del Seminari, anomenats Planells, pare i fill, de Santa Gertrudis de Fruitera.

Mossèn Bartomeu Ribas, degà de la Seu, recomana els investigadors als rectors dels pobles on van a investigar i aquests s’encarreguen de buscar informadors entre els seus parroquians, tant a Eivissa com a Formentera.

El dia 6 de juliol pronuncia una conferència sobre regionalisme al Centre Catòlic d’Acció Social de la Marina, dirigit per mossèn Isidor Macabich. El mateix any publica al Bolletí del Diccionari diverses notes sobre el dialecte eivissenc i el següent s’atura breument a Eivissa en el decurs d’un viatge a Alacant.

A partir de 1920 s’enforteixen les relacions d’Alcover amb el poder polític i rep una subvenció de 25.000 pessetes, que accelera les tasques del Diccionari. Torna a Eivissa el gener de 1921 i se centra en l’estudi dels verbs. Després d’un primer intent, el 1917, amb persones «massa instruïdes» que han rebut influències del castellà en la seua parla, dirigeix la seua investigació a gent «menuda i tenral»: Vicent Cardona Tur, de 13 anys, Josep Tur Riera, de 9 anys, Alfred Riera Marí, de 10 anys, Josep Prats Riera, d’11 anys, i Vicent Serra Ribas, de 12 anys, tots de l’escola nacional de la Marina.

Es constitueix el Centre d’Acció Lexicogràfica per recollir tot el vocabulari vivent d’arts, oficis i professions d’Eivissa. El componen mossèn Isidor Macabich, mossèn Vicent Bufí, mossèn Ignasi Serra Riera, don Joan Grimalt, mossèn Josep Cardona Planells i don Francesc GarciaTorres.

A Sant Mateu d’Albarca, mitjançant mossèn Domingo Ribas Prats contacta amb el mestre Toribio Serrano Pablo i els nens Marià Bonet Riera, de 15 anys, Maria Riera Tur, de 13 anys, Miquel Riera Cardona, de 13 anys, Vicent Riera Palau, de 13 anys, i l’escolanet de la parròquia. Mossèn D. Ribas i T. Serrano es comprometen a formar un centre d’acció lexicogràfica per arreplegar el vocabulari de les feines agrícoles.

L’octubre de 1921 publica al Bolletí l’article Els Eyvissenchs ¿Son o no nissaga catalana?. La darrera escapada filològica la fa el juliol de 1922, acompanyat de F. de B. Moll i mossèn A. Josep Pont.

La llista d’informadors i de temes dóna idea de la frenètica activitat que desplegaren: música (Maria Riera, 64 anys, Domingo Ribas Marí, soldat, Joan Mayans, organista de la catedral, Isidor Macabich, Joan des Pa, mossèn Vicent Serra, mossèn Ignasi Serra, Maria Torres Ripoll); fusteria (Joan Marí Roig, “Gallet”, i Josep Marí Escandell); ferreteria (Josep Costa Garcia, “Patata”); selleteria (Josep Brunet Planells); sabateria (Antoni Riera Torres, “Porxo”); molins de vent (Joan Serra Torres, “Fèlix”); animals, mots derivats (Fèlix Joan, Joan Serra Marí); les diferents seccions del qüestionari, per ordre, les contesta un grup que Alcover anomena «l’estol» (Joan Planells Roig, 16 anys, de Santa Gertrudis, Antoni Costa Bonet, 18 anys, de Sant Josep, Josep Serra Marí, 18 anys, de Sant Josep, Miquel Riera Bonet, 18 anys, de Sant Antoni, Emili Pérez-Cabrero Adrover, 13 anys, Antoni Costa Torres, majordom del Seminari, de Santa Agnès i Joan Ripoll); barreteria (Josep Fernández); cuina (mossèn Ignasi Serra, de can Tià, i Joan des Pa); vestits, costums nobles, malalties (S. Fernández, Margalida Tur Planas, Jaume Tomàs); jocs infantils, animals, intensius (Joan Canals Tur, 13 anys, Joan Roselló Bonet, 11 anys, Salvador Riera Ripoll, 13 anys, Alfred Riera Marí, 12 anys); vaixells i pesca (Vicent Fuster); matances i cuina (Catalina Marí Tur); teler (Francina Torres); campanes (Maria Marí).

A Sant Antoni: arbres fruiters, animals, pedres, etc. (Antoni Manyà i la seua dona); bosc, sitges, forns de calç, agricultura (Josep Escandell Vingut, 82 anys, Josep Sala Roselló, “Banyà o Llucià”, 74 anys); vestits i roba (Josepa Ribas Mosson, 64 anys); estris de la casa (Josep Torres Prats), cànem, arbres fruiters, hortalisses (Josep Sala Roselló); bestiar de llana, noms d’edats i estats de la persona, jocs, mots derivats (Josep Rey Torres, Josep Torres Prats, Joan Prats Colomar, Josep Vingut Ribas, Josep Torres Torres, Josep Rey Ribas, Vicent Ribas Riera, Don Bartomeu Escandell Marí i Catalina Riera Ferrer); sènia i horts (mossèn Joan Bonet “Casat” i Antoni Torres i Tur); estels (Bartomeu Ribas “Xomeu d’en Trull” i Antoni Ribas, el seu fill); apicultura, trons i llamps (Josep Rey Torres); arquitectura tradicional (Josep Escandell “Arabí”, Josep Sala Roselló, “Llucià”); llits, pedreny i terres (mossèn Josep Escandell, mossèn Josep Colomar Tur, mossèn Joan Torres Ribas); casa i pastar (Francesca Ripoll Bufí de ca na Murtera, 27 anys).

Finalment estudià la fonètica de Vila amb Antoni Roig Serra, 9 anys, Andreu Gotarredona Tur, 10 anys, Joan Tur Fortuny, 9 anys, Enric Suñer Riera, 12 anys.

Tot plegat, això constitueix l’objecte de la darrera expedició filològica de mossèn Alcover per les Pitiüses. Els fruits d’aquest treball començaran a conèixer-se a partir de 1926, quan començà a publicar-se el Diccionari Català-Valencià-Balear. [NRR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments