Àustria, casa d’

Àustria, casa d’ HIST Nom que es donà a la casa imperial que regnà a Àustria des de l’any 1278 fins al 1918. També ostentaren la corona a diferents regnes europeus, entre els quals figurà la Confederació Hispana (entre 1516 i 1700). Reben també el nom d’Habsburg. La seua arribada a la península Ibèrica es va fer en la persona de Felip el Bell (hereu de la casa d’Àustria), casat amb Joana la Boja, filla de Ferran II d’Aragó (més conegut com Ferran el Catòlic ) i d’Isabel I de Castella (1495). El seu fill, Carles I , va ser emperador dels territoris austríacs i de la Confederació Hispana, des de l’any 1516. Amb la seua renúncia al tron, el 1556, els territoris de l’imperi dels Àustries es dividiren en dues branques separades: la hispana i l’austríaca. Al llarg dels dos segles que regnaren damunt la Confederació Hispana (XVI i XVII), cada un dels regnes que la formaven matengueren sense grans canvis les seues institucions i els seus furs. Malgrat això, el distanciament entre el monarca i les terres de la Corona d’Aragó va anar augmentant amb el pas del temps: les visites dels reis a aquests territoris varen ser molt esporàdiques, i aparegué la figura del virrei, com a màxim representant reial a cada un dels regnes de la Confederació Hispana. El regnat més conflictiu de tots va ser el de Felip IV (1621-1655). Quan morí el darrer representant de la branca hispana dels Àustries, Carles II , l’any 1700, un membre de la branca austríaca, l’arxiduc Carles d’Àustria, va ser pretendent a la Corona Hispana enfront de Felip de Borbó (Felip V ). L’enfrontament entre tots dos va ser la causa de la Guerra de Successió , entre els anys 1705 i 1715. La posició dels regnes de la Corona d’Aragó, a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria , representà a l’acabament de la guerra la pèrdua de tots els seus privilegis i furs. Pel que fa a les illes d’Eivissa i Formentera, l’inici del regnat dels Àustries es va caracteritzar per un fort augment de la inseguretat, a causa dels atacs turcs. La Mediterrània es trobava llavors en un estat d’indefensió gairebé total, perquè la flota hispana es trobava a l’Atlàntic, protegint els enviaments d’or que venien de les colònies americanes. La solució va venir a mitjans del segle XVI, quan es disposà la construcció de les muralles renaixentistes d’Eivissa. Quan se n’acaben les obres, al final del mateix segle, els turcs han deixat de representar un perill. En el camp institucional, pel que fa a la Universitat continuà vigent el règim de sac i sort , si bé a poc a poc aquest es va anar modificant; a la darreria del segle XVII el governador en tenia el control, fet que mostra l’avanç que estava fent l’absolutisme . La mateixa figura del governador es veié reforçada al llarg d’aquesta època, i aparegué la figura de l’assessor , que era la persona que auxiliava el governador per dictar les sentències, circumstàcia que anava en detriment del paper dels prohoms , que eren els que realitzaven abans aquesta funció. La conflictivitat social, tan abundant a d’altres indrets de la Corona d’Aragó en aquesta mateixa època, fou gairebé inexistent a les illes Pitiüses, i només es pot fer esment d’un aixecament de pagesos al final del segle XVII ( aixecaments pagesos). Al llarg del regnat dels Àustries la població de les nostres illes entra en fase ascendent, especialment dins el segle XVII, al final del qual s’inicia el repoblament de l’illa de Formentera, abandonada des del segle XIV. L’activitat econòmica continua sent preeminentment agrà-ria, però tanmateix insuficient, i el rendiment de la producció salinera servia per atendre les necessitats més peremptòries. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments